Selecciona Edició
Connecta’t

La crisi deixa pas a la precarietat

Temporalitat, contractes a temps parcial i sous baixos dominen la nova ocupació

La contractació laboral ha remuntat a Catalunya els últims dos anys, però les condicions dels llocs de feina no són les mateixes i, segons els experts, el canvi “ha arribat per quedar-se”. Guanyen terreny les feines per hores, els salaris baixos i la temporalitat, que és el que s'ha estès amb més força. L'únic tipus de contracte que creix des de l'inici de la crisi és el que venç al cap de 30 dies: el 2014 se'n van signar 886.781 davant dels 626.764 del 2007, un 41,5% més segons l'Observatori de Treball del Departament d'Empresa.

Les feines que duren un mes o menys han guanyat pes i han passat de representar el 21,9% del total de la contractació al 36,3% en set anys. La directora de relacions laborals de la patronal Pimec, Jana Callís, opina que les companyies es veuen atretes cap a aquests contractes per fer front una demanda inestable: “El d'obra i servei s'ha convertit en una tendència entre les empreses, ja que aquesta fórmula respon millor a les necessitats del mercat que no són segures”.

La secretària de Socioeconomia de CCOO, Cristina Faciaben, coincideix que la incertesa no afavoreix la contractació de llarga durada, però creu que el problema va més enllà dels dubtes sobre l'economia. “La flexibilitat s'està estenent com a manera d'estalvi. S'estan fent contractes que van de dilluns a divendres per no incloure al salari mensual el que correspondria per cap de setmana”, denuncia. Faciaben creu que la crisi “està servint d'excusa” per eliminar regulacions i sobrepassar límits. “Sota l'epígraf de la flexibilitat es posa el treballador en una situació d'extrema precarietat i incertesa sobre el seu futur, ja que sense una feina estable es fa més difícil accedir a tot: crèdits, lloguers...”.

Entre els que van trobar feina l'any passat hi ha Susana L., equatoriana de 33 anys. Una residència privada d'avis a Barcelona li va fer un contracte de 30 dies per substituir una altra treballadora. Quan el contracte es va acabar, n'hi van oferir un altre de 15 dies. Un mecanisme que es va repetir fins a sumar els cinc mesos, quan la Susana es va cansar d'horaris impossibles que li impedien cuidar dels seus dos fills. “El lloc m'agradava, però hi havia dies en què havia d'estar de les nou del matí a les nou de la nit. Només tenia un dia lliure a la setmana, que anava variant”, recorda. Va preferir tornar a les llistes de l'atur per seguir un curs al Servei d'Ocupació de Catalunya per ser monitora de campaments.

L'ocupació estable escasseja entre els nous llocs de feina, que a més es veuen obligats a acceptar sous i jornades més curtes del que voldrien. El nombre de catalans que es van haver de conformar amb una feina parcial perquè no en trobaven una de 40 hores setmanals va créixer un 161,9% entre el 2008 i el 2014, quan es va situar en 261.348, segons un informe de CCOO amb dades de l'Enquesta de Població Activa. D'aquests, més de la meitat hauria preferit una jornada de vuit hores.

Un d'ells és J.V., un doctorand al CSIC que va haver de resignar-se a acceptar un contracte equivalent al 60% d'una jornada completa per desenvolupar el seu projecte de robòtica. “Tot i que moltes vegades entro a les 9.30 i no surto fins a les 19.30 perquè he de complir amb els terminis de lliurament de treballs”, admet aquest investigador de 30 anys. La continuïtat de la seva ocupació, de “poc menys de 1.000 euros al mes”, depèn que l'organisme li renovi el contracte cada any. Un tràmit que no es pot estendre més de tres anys. “Tot i que tinc l'esperança que el centre rebi els fons necessaris per poder contractar-me”, afirma.

La parcialitat es mantindrà com una alternativa vàlida per a moltes empreses que fan front a una recuperació inestable, segons afirma l'investigador del Departament d'Economia Aplicada de la UAB Albert Recio: “Creix perquè permet a les companyies afrontar repunts d'activitat de molt poques hores”.

A això s'hi suma que la reforma laboral aprovada el 2012 pel Govern central va obrir les portes a la inclusió d'hores complementàries, recorda el director de relacions laborals de la patronal Foment del Treball, Javier Ibars: “Ara és possible que els treballadors a temps parcial facin hores extra, fet que dota aquesta fórmula de flexibilitat”.

Els sous baixos també s'han incrustat en les noves contractacions. Segons un estudi fet per la companyia de selecció de personal Hays, el percentatge d'aturats espanyols que va rebutjar una oferta de feina va augmentar del 23% el 2013 al 28% el 2014 i, d'aquests, prop de la meitat ho va fer perquè el sou no aconseguia les seves expectatives. Els salaris a Catalunya s'han reduït una mitjana del 12% entre el 2009 i el 2012, amb pics que van del 5% al 35%, segons un estudi de la UGT sobre les condicions salarials negociades en convenis. El sou mitjà va passar de 16.800 euros el 2008 a 15.968 el 2012, últimes dades que té el sindicat.

“Més que la crisi, va ser la reforma laboral la que va augmentar la precarietat”, denuncia el secretari d'acció sindical de la UGT, Camil Ros. “Abans, les empreses també tenien dificultats i, no obstant això, no recorrien a això”, afirma. Per Ros, la prova és que la contractació de baixa qualitat ha calat fins i tot en el sector que tenia més estabilitat laboral: la indústria. “No només es destrueix indústria, sinó que els nous empleats tenen sous més baixos i jornades més curtes”, lamenta.