Selecciona Edició
Connecta’t

Les grues tornen a la ciutat

L'arrencada de l'obra pública en vigílies electorals i la demanda d'habitatge nou en zones concretes ressusciten la construcció

Construcció d'habitatges al PAU de Vallecas, a Madrid. Ampliar foto
Construcció d'habitatges al PAU de Vallecas, a Madrid.

L'agenda dels polítics va treure fum en la recta final de març, quan es van llançar a una carrera d'inauguracions de carreteres, hospitals o centres culturals davant els comicis d'aquest any. Les mesures associades als períodes electorals —des de l'augment de despesa pública fins a la rebaixa d'impostos— va merèixer un avís de la Comissió Europea, que li fa por que posin en risc la reducció del dèficit. Per a les constructores, aquestes obres contractades l'any passat van ser un alleujament en època d'austeritat. El sector preveu, no obstant això, que la sortida de la recessió arribi amb l'arrencada de l'habitatge.

Després d'estar set anys encallades, les grues han tornat a les ciutats. Només tornen a les zones que han pogut defugir de l'estoc que va deixar la bombolla immobiliària, sobretot a Madrid i Barcelona, les seves àrees metropolitanes i algunes zones de la costa on els estrangers han anat comprant cases a preu de ganga. Aquesta arrencada és suficient perquè tant des del Govern central com des del sector es confiï que per primera vegada en vuit anys la construcció contribueixi al creixement econòmic. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va apuntar recentment en un esmorzar amb empresaris a Barcelona que el sector havia deixat de ser “una rèmora” per Espanya per passar a fer una “aportació positiva” al producte interior brut (PIB) i al mercat laboral.

La patronal Seopan estima que el 2015 el sector creixerà entre el 2% i el 4%, la qual cosa implica una contribució de 0,3 punts al PIB. La xifra és modesta en comparació al pic del boom, el 2006, quan l'activitat suposava una quarta part del creixement. No obstant això, la construcció podrà deixar enrere un període de set anys en els quals, segons Seopan, la caiguda de la inversió ha llastrat el creixement econòmic en 9,9 punts, equivalents a 100.000 milions d'euros. “El creixement econòmic no vindrà de la construcció, sinó per un augment de la demanda en altres sectors o de les exportacions. Però per fi s'invertirà el cicle recessiu”, assegura Julián Núñez, president de la patronal, que preveu que després d'haver destruït 1,7 milions de llocs de treball des de 2008, aquest any se'n crearan 55.000.

El sector preveu aportar 0,3 punts al creixement i 55.000 ocupacions

La construcció, que representa el 5,5% del PIB —la meitat que el 2007— va començar a recobrar pulsacions l'any passat amb l'obra pública. Les licitacions d'obres van créixer el 18% entre març de 2014 i febrer de 2015, fins als 12.291 milions d'euros. Ho van fer sobretot per l'augment de la inversió de l'Administració central a la xarxa de l'AVE, que es va menjar el 60% de la despesa del Ministeri de Foment, i per les obres encarregades pels Ajuntaments en vigílies electorals, que van créixer el 35,8% respecte de fa un any.

L'augment de la producció del sector se situava el tercer trimestre de l'any passat en el 16%, segons Eurostat, només darrere de Grècia, Eslovènia i Lituània i molt per sobre de la mitjana de la zona euro, del 2%. La prova del cotó que el sector repuntava era el consum de ciment, que sortia de números vermells el segon semestre de 2014. “En obra pública veníem d'un nivell molt baix. Ara ens situem a nivells de començaments dels vuitanta. Hem perdut 35 anys”, matisa Núñez.

Malgrat aquesta millora, la construcció encara va retrocedir en el conjunt de l'any. L'edificació d'habitatges va continuar anèmica i va tancar el 2014 pràcticament en taules respecte a l'any anterior. Aquest serà, segons els analistes, el canvi que es produirà el 2015. Així ho afirma Francisco Diéguez, director general de l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (Itec), encarregat d'elaborar l'informe sobre Espanya per al grup Euroconstruct. Per aquest any, aquest organisme preveu un creixement del sector de l'1,8% gràcies a l'impuls de les cases d'obra nova, que s'incrementaran el 5%. “Dependrà de la zona. Els habitatges no tenen potes, de manera que hi ha zones on amb prou feines queda estoc sense vendre i unes altres on es trigarà anys a absorbir-lo”, afirma.

El volum d'edificació de 2014 va fer pensar al sector que s'havia tocat fons després d'haver experimentat una davallada de gairebé el 95% respecte a 2007. L'any ha arrencat, no obstant això, amb una dada que convida a l'optimisme. El mes de gener passat els arquitectes i aparelladors van donar visats per construir 3.466 habitatges nous, la qual cosa suposa un increment del 34,8% respecte al mateix mes de l'any passat, segons el Ministeri de Foment. Els permisos per a rehabilitacions també van créixer el 12,8%.

Les licitacions dels Ajuntaments van pujar el 35,8% l'últim any

Les bones perspectives vénen confirmades pel grapat de promotores que han aguantat aquests anys. Juan Antonio Gómez-Pintado va sortir del negoci immobiliari a Espanya quan es va punxar la bombolla. Va tornar el 2010 a bord de Vía Celere. La promotora que presideix va començar a executar projectes mitjançant permutes amb la banca, però avui ja torna a comprar sòl. “Aquest any ens està anant millor que l'any passat. Ens quedarem sense producte per vendre i n'hem de llançar més”, explica el promotor, que el 2015 preveu aixecar unes 800 habitatges, la meitat a Madrid i l'altra a Barcelona.

Les dues grans ciutats i les seves àrees metropolitanes són els dos focus del mercat. Els districtes madrilenys que acaparen l'obra nova, segons l'Ajuntament, Vallecas, Fuencarral-El Pardo i Hortaleza. Madrid ha ressuscitat, a més, l'ampliació de la ciutat cap al nord sota el paraigua de l'Operació Chamartín, que suposarà la construcció de 17.000 habitatges. “A l'eixample de Vallecas hem passat de tenir 4.000 habitatges per vendre a només 100”, confirma el conseller delegat de Foro Consultores, Carlos Smerdou.

També Barcelona i la seva conurbació van arrencar en el primer mes de l'any, amb un creixement de tres dígits. Segons la Generalitat, es van demanar permisos per construir 553 cases, el 764,1% més que en el mateix mes de 2014. A la capital catalana, les promocions s'aixequen sobretot a Sant Andreu i Sant Martí, tot i que el centre està vivint el seu particular boom de pisos de luxe i hotels i s'engegarà Can Batlló, la primera gran operació després de la crisi.

La sortida continua estant en mans de la banca. “A les principals ciutats, on hi ha demanda, amb prou feines hi queda estoc perquè les entitats financeres ho han anat liquidant. A això s'hi afegeix que aquestes ja donen hipoteques per a habitatges que no són seus i la perspectiva que els preus no continuaran baixant”, diu Smerdou, de Foro Consultores. Juan Antonio Gómez-Pintado certifica que aquest canvi en la banca ha arribat a alguns promotors. “Al setembre ens van donar un crèdit exigint el 70% de prevendes; al novembre ens van demanar un 50%, i el març passat ja no ens van reclamar res”, apunta.

Si Barcelona i Madrid van ser els dos primers focus, les grues tornen també a altres capitals de província, a la Costa del Sol i alguns punts de la costa catalana. Però altres zones encara arrosseguen les restes del naufragi: un ingent volum d'habitatges sense vendre. “Queden zones com Castelló, Alacant o Múrcia, amb complexos urbanístics associats a camps de golf, que continuen pendents de vendre's. Allà costarà que s'hi torni a construir”, rebla Carlos Smerdou.