Res de nou sota el sol

Si vostè participa en la recollida de joguines per als nens pobres que organitza cada any la Creu Roja durant les festes de Nadal, es trobarà que els responsables de la campanya no n’admeten ni de bèl·liques ni de sexistes, i els explicaran que fonamenten aquesta exigència en la “necessitat de transmetre uns valors adequats a la infància més desafavorida”. És a dir, si vostè vol regalar un joc de guerra al seu fill o una preciosa nina amb un esplèndid vestuari a la seva nebodeta, ho podrà fer amb tota llibertat, però si decideix comprar una joguina per als nens pobres no tindrà altre remei que obeir les consignes de la Creu Roja. Res de nou sota el sol: és tradició molt antiga que la caritat s’exerceixi a canvi de l’adoctrinament moral. Ningú no dóna res per res.

Ara bé, si de la transmissió de valors als nens pobres se n’ocupa la Creu Roja, de la transmissió de valors als nens rics se n’ocupa, en aquestes latituds, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. En el seu dictamen del 16 de març, aquest organisme es felicita perquè el tant per cent dels anuncis de joguines que contenen “estereotips de gènere” ha anat disminuint de manera constant al llarg dels anys, però lamenta que encara se situï en un 38,2%. No deixa de cridar l’atenció l’exactitud matemàtica de la dada; si bé és perfectament comprensible que una anàlisi química indiqui amb una precisió absoluta les proporcions de les substàncies que conté un determinat producte, resulta més difícil d’entendre que una anàlisi ideològica pugui fer el mateix amb els “estereotips de gènere”, objectes de difícil identificació i que en principi no semblen dotats de naturalesa sòlida, líquida o gasosa. Però aquesta només és la impressió d’una persona normal i corrent que no domina les tècniques de l’anàlisi del discurs, el mètode de coneixement que tants èxits ha proporcionat els últims 25 anys a alguns dels més conspicus investigadors acadèmics d’Europa i els Estats Units. Cal llegir detalladament l’informe del CAC per comprovar que l’estudi ha aplicat escrupolosament aquest mètode i que ho ha fet amb un rigor científic inapel·lable.

En efecte, l’informe ofereix una llista completa dels estereotips que els experts han identificat en els anuncis de joguines emesos per televisió durant la darrera campanya de Nadal. Per desgràcia, no disposo d’espai suficient per reproduir i comentar amb l’extensió que caldria els tretze estereotips assenyalats pels experts, però per a il·lustració del lector en destacaré alguns dels més rellevants. Entre els femenins figuren, per exemple, una nena que juga amb una nina i una nena que adopta el rol de mare en un joc, i el més elaborat de tots els que apareixen en aquesta categoria és el que es defineix com “figura antropomorfa femenina que desenvolupa una activitat associada a un rol estereotipat femení”. Entre els estereotips masculins, s’hi fan constar el nen que juga amb cotxes, el nen que juga a jocs de guerra, el nen que competeix i el nen que apareix només acompanyat pel pare. El recompte d’aquestes observacions és el que autoritza els experts a establir el tant per cent indicat. Res de nou sota el sol: des que els comunistes van inventar l’alquímia que permet transmutar la ideologia en ciència, no hi ha hagut programadors socials que no l’hagin adoptat com a mètode de treball.