Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

El PP respon a Ruz

Les amenaces de qui té el poder mai són gratuïtes. Exercir la independència judicial sembla un ofici d'alt risc

El 23 de març passat, una interlocutòria del jutge Ruz va afirmar que el PP va tenir una caixa B en la seva comptabilitat durant 18 anys, va imputar Bárcenas, Lapuerta i Páez com a presumptes autors d'un delicte contra la Hisenda Pública i, seguidament, va declarar el PP responsable civil subsidiari pel delicte atribuït als seus empleats. És a dir, que el PP haurà de pagar les responsabilitats civils que s'exigeixin a Bárcenas i altres acusats, si aquests no paguen.

La interlocutòria descriu meticulosament que els imputats rebien diners en efectiu, malgrat que la llei exigeix que s'ingressi en comptes corrents d'entitats de crèdit obertes exclusivament per a aquest fi. Ho lliuraven personalment individus vinculats amb societats del sector de la construcció, en la seva majoria adjudicatàries de contractes públics. Aquests diners s'ingressaven fraccionant els lliuraments per no superar els límits legalment establerts. Amb la mateixa precisió meticulosa, la interlocutòria descriu la destinació dels diners: retribucions i sous complementaris del partit, campanyes electorals i despeses de la formació política –incloses les obres a la seu central i d'altres i serveis especials com el d'una presentadora de TV per participar en un acte del PP o de l'Instituto de Estudios Sociales de Pedro Arriola. Aquests ingressos i despeses quedaven al marge de la comptabilitat oficial del partit i presentada davant el Tribunal de Comptes.

El jutge, d'acord amb el criteri del fiscal i de l'Audiència, argumenta que aquestes donacions i aquestes despeses, destinades a pagaments fiscalment opacs i aliens a la comptabilitat oficial, no compleixen amb el requisit de transparència legalment establert, per la qual cosa no estan exemptes de tributació.

El mateix dia 23 de març, el PP va fer pública una nota de premsa en la qual nega l'existència de la caixa B, nega que existeixi obligació de tributar pel que denomina “les suposades donacions que desconeixia” i a continuació afirma que les donacions als partits polítics sempre han estat exemptes de tributació de l'impost de societats. La nota expressa una indissimulada irritació davant la gosadia del jutge, capaç d'importunar el partit del govern, que, pel que sembla, es creu intangible i infal·lible. I, en conseqüència, en el cinquè i últim apartat de la nota, el PP deia el següent: “Amb el degut respecte a les decisions judicials, el PP es reserva les accions legals que li corresponguin, en l'exercici del seu dret de defensa, en el moment processal oportú”.

Com que el món del dret, dels processos i dels picaplets és tan endimoniadament abstrús, críptic i ambigu, convé fer un breu comentari sobre el que el PP ha pogut voler dir, o deixar dit, amb això de “es reserva les accions legals”.

Exercir una acció legal és comparèixer davant un jutjat o tribunal, amb el corresponent advocat, iniciant un procés amb la pretensió d'obtenir una condemna, una declaració de drets o qualsevol altra tutela judicial. L'acció legal és, necessàriament, contra algú. La reserva de les accions legals que anuncia el PP significa que es guarda per a un moment posterior la possibilitat d'acudir a un jutjat per actuar contra algú. Contra qui? Doncs, lògicament, si la nota vol desautoritzar el jutge, serà contra ell contra qui exercirà les accions legals, en el moment processal oportú.

No era oportú el moment en què el PP va intentar colar-se en el procés fingint voler ser acusador, per defensar els seus propis interessos i ocultar les seves irregularitats, ajudant subreptíciament Bárcenas en els primers moments. La seva impostura va quedar al descobert i va ser expulsat del procés com a acusador. Ara el seu únic dret de defensa en aquest assumpte consisteix a defensar-se com a responsable civil, perquè se li exigirà pagar el que no paguin Bárcenas i companyia. Per tant, no serà en aquest procés, sinó en un altre, en què podrà exercir les anunciades accions legals contra Ruz. Sense dissimular gaire, està enviant un preocupant missatge al jutge. Sembla que li estigui dient “La teva actuació contra el PP fracassarà, i quan acabi tot això et vindrem a buscar”. Davant un advertiment tan excessiu, expressions com ara “amb el degut respecte a les decisions judicials” i “en l'exercici del dret de defensa” resulten hipòcrites i inútils.

Les accions legals poden ser accions penals, en aquest cas anirien dirigides a aconseguir la condemna de Ruz com a prevaricador, amb expulsió de la carrera judicial, i, possiblement, a més, poden ser civils per reclamar-li una indemnització milionària, insuportable amb els ingressos d'un funcionari públic.

A primera vista, aquesta amenaça hauria de semblar inviable, però és esgarrifós recordar experiències recents d'altres jutges. Les amenaces ocultes de qui té el poder mai són gratuïtes. Exercir la independència judicial en aquests temps sembla un ofici d'alt risc.

Josep Maria Mena va ser fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.