Selecciona Edició
Connecta’t

Els mil i un enginys per colar droga per l’aeroport de Barajas

Cames postisses, disfresses... La policia esquiva invents i confisca una tona de coca

Cuerpo Nacional de Policía

Venien del Perú. Ell, francès d'uns 60 anys, portava bastó. Ella, francesa d'una edat semblant, anava en cadira de rodes. Ell va dir que estava muntant un restaurant a Lima, encara que va ser incapaç de donar-ne el nom: “Encara no ho he pensat”, va encertar a dir a les preguntes del policia. Ella va simular ser la seva dona. Després ell, amb 20 segells al passaport del mateix país llatinoamericà, va reconèixer que havia estat toxicòman tota la seva vida i que havia conegut el seu acompanyant poc abans de volar cap a Madrid. Ella va acabar confessant també que no el coneixia de res, però que tenia un càncer de pulmó i volia deixar-li una mica de diners al seu fill. Entre tots dos, camuflada al seient, al respatller i als braços de la cadira de rodes, hi portaven més de set quilos de cocaïna.

La gent menys sospitosa és la més sospitosa

També hi va haver un alemany. Tenia uns 60 anys i portava alçacoll. Immaculadament vestit. Volava des de Santo Domingo, on va assegurar que residia. Abans que li obrissin la maleta de mà i trobessin al costat d'un exemplar de la Bíblia cinc “totxos de cocaïna”, va dir que venia a Espanya a conèixer congregacions eclesiàstiques. No era capellà, però la disfressa li havia funcionat en altres països europeus. Era un vividor.

En una altra ocasió van arribar dos joves veneçolans. Anaven vestits d'estudiants, amb les seves corbatetes, les seves credencials penjades, els seus logos universitaris brodats a les jaquetes. Van dir que venien a un curs a la universitat, però quan es van abaixar els pantalons van aparèixer les seves cames folrades amb quilos de cocaïna.

Fins i tot hi va haver una orquestra veneçolana de boleros: “Les radiografies van mostrar que els suposats músics s'havien empassat quilos de boles de coca”. Són tots casos narrats pel cap del Grup d'Estupefaents de l'aeroport de Barajas, on el 2014 han confiscat més d'una tona d'aquesta pols blanca tan cotitzada en el mercat negre i han detingut 364 persones, la majoria procedents d'Amèrica Llatina.

2014 en 'vols calents'

P.O.D.

- La Policia Nacional de l'aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas ha confiscat gairebé una tona de cocaïna el 2014.

- 364 persones van ser arrestades en un total de 339 intervencions.

- Las confiscacions fetes l'any passat se sumen a les dutes a terme els anys 2012 i 2013, de manera que en els tres últims anys s'ha acumulat una quantitat superior a tres tones, concretament 3.200 quilos, amb un balanç global de 1.152 detinguts.

- Tant el 2012 com el 2013 i el 2014, la quantitat més important decomissada a l'aeroport correspon a cocaïna.

- Des de principis d'any ja s'han confiscat 179 quilos d'estupefaents, dels quals 175 són de cocaïna i 5 d'heroïna. I s'han fet ja 69 detencions.

- Cinc són els països dels quals habitualment arriba la droga en els denominats vols calents. Colòmbia, Equador, Bolívia, Perú i Brasil són els països d'origen en els quals els narcotraficants fixen la seva atenció per captar persones que utilitzaran com a “mules” per transportar la droga.

- Normalment cada persona transporta prop d'un quilo de substància estupefaent camuflada de múltiples maneres.

- La mitjana és d'un detingut diari pràcticament.

Tots han anat desfilant directament des de la línia d'arribades internacionals a la presó, per un delicte contra la salut pública pel qual els cauen entre quatre i nou anys. Darrere sempre hi ha una història de desesperació. Els correus de la droga “són persones necessitades, mares angoixades, jubilats, gent sense ofici ni benefici, exreclusos espanyols que no han trobat suport en sortir de la presó en un país llatinoamericà i accedeixen a les pressions de les organitzacions que els esperen a la sortida com a única manera d'aconseguir pagar-se el bitllet de retorn…”.

Per la petita oficina del Grup d'Estupefaents hi passen cada dia desenes de persones i es controla el passatge d'entre 35 i 40 vols, amb uns 200 passatgers cadascun. Els 33 agents que componen l'equip estan entrenats per observar la gent, a captar el seu nerviosisme, una mirada esquiva, una indumentària que no quadra, unes sabatilles massa altes, un pèl massa voluminós, “alguna cosa estranya”, “alguna cosa que no encaixa”… Al final, tot és intuïció i ofici. “T'equivoques moltes vegades abans d'encertar-ne moltes d'altres”, diu un agent amb 10 anys d'experiència. “Jo fallo més que una escopeta de fira”, bromeja un company nouvingut.

Davant la imatge del mangui, el control s'exerceix sobre persones que semblen normals o desvalgudes, la gent menys sospitosa és la més sospitosa. Les fotografies en blanc i negre dels detinguts en els dos últims mesos estan penjades al lateral d'una prestatgeria d'aquesta oficina en la qual el trànsit de gent és continu. Una pregunta directa mentre es controla l'equipatge: “A què et dediques?”. Una resposta poc concreta: “A tot i a res, al que surti”. Pot ser el començament d'una entrevista més a fons, un escorcoll, i de la troballa posterior de la droga. No sembla fàcil inventar-se un guió de vida convincent. Els arrestats són més homes que dones, però les edats varien, no hi ha un patró establert. Però els enginys per colar la droga semblen infinits: a les plantilles de les sabatilles, en llaunes de conserva, a les tapes de llibres infantils, en bosses de llaminadures, en pots de cosmètics, en carregadors de telèfons, en pròtesis mamàries o cames ortopèdiques, enganxades als glutis, en extensions del pèl, impregnada a la roba...