Selecciona Edició
Connecta’t

PP i PSC lluiten per evitar caure en la marginalitat a Catalunya

Els partits presentaran un 30% menys de candidatures municipals que el 2011

Miquel Iceta, secretari dels socialistes, amb Alícia Sánchez-Camacho, líder del PP català.
Miquel Iceta, secretari dels socialistes, amb Alícia Sánchez-Camacho, líder del PP català.

El debat sobiranista i els partits emergents amenacen de deixar el Partit Popular i el Partit dels Socialistes prop de la marginalitat el pròxim 24 de maig a Catalunya. Les dues formacions estan tenint moltes dificultats per tancar les seves candidatures fora de les grans ciutats. La raó és doble. D'una banda, pel desprestigi social en què està immersa la política, i de l'altra, pel discurs que tots dos partits sostenen contra el procés sobiranista. En el cas del PP, la formació que lidera Alícia Sánchez-Camacho té tancades un 30% menys de llistes que fa quatre anys, un percentatge semblant al del PSC.

Els problemes del PP per fer llistes en municipis de menys de 20.000 habitants no són nous, però si la situació no millora en els 15 dies que els queden de termini per tancar les candidatures, la formació d'Alícia Sánchez-Camacho hauria de conformar-se a presentar-se amb prou feines en 380 dels 947 d'aquests municipis que hi ha a Catalunya. La xifra definitiva no se sabrà fins al 20 d'abril, quan acaba el termini per presentar les llistes.

El coordinador de la campanya municipal del PP català, Pere Calbó, assegura, malgrat aquestes xifres, que el seu objectiu segueix sent igualar el nombre de candidatures que van presentar el 2011: un total de 540. Atribueix els problemes per aconseguir aquest objectiu a dos factors. “D'una banda, determinats col·lectius estan llançant un missatge de gran desprestigi sobre la política dient que ser regidor equival a ser un xoriço o un corrupte”. Això, admet Calbó, afecta tots els grans partits.

El perill de les llistes "fantasma"

Els problemes per elaborar llistes els coneix de primera mà el president del PP a la comarca d'Osona (Barcelona), que té 51 municipis. En aquesta demarcació el partit només hi té un regidor que, a més, va prendre possessió del càrrec, segons la premsa local, sense gairebé conèixer el poble que el va votar: Tavertet. El president del partit a Osona, Miquel Vilalta, relata els problemes que, sovint, han portat el seu partit a presentar les anomenades "llistes fantasma", o sigui, sense candidats del poble. “A Osona hi ha un nucli independentista que dificulta molt que puguem trobar candidats que vulguin presentar-se”. “Molta gent tem al fet que se'ls doni l'esquena, ja que molts són empresaris o amos de petites tendes. Però a poc a poc estem tancant llistes en diversos pobles”, diu.

Per evitar nous casos com el de Tavertet, on militants d'altres poblacions es presenten per emplenar llistes o fins i tot encapçalar-les, Vilalta assegura que en aquesta ocasió tots els candidats són locals.

El coordinador de la campanya del PP català matisa com s'han seleccionat els candidats. “Busquem gent que tingui relació amb el municipi, ja sigui perquè hi viuen, hi treballen o tenen un entorn familiar vinculat amb la localitat”.

També hi ha problemes per tancar llistes en municipis de la província de Lleida. La presidenta provincial del partit, Dolors López, admet que està tenint “dificultats”. “S'ha perdut l'interès per la política, que fa que totes les formacions tinguin dificultats per tancar llistes. En el cas de Catalunya, el tema de l'independentisme és més acusat i ho dificulta més tot, i CiU sempre ha tingut a Lleida una gran implantació territorial”.

Ara bé, en el cas de Catalunya, destaca un altre factor que juga en contra del PP. “Existeix un missatge de criminalització cap a nosaltres”, assegura. Segons Calbó, la campanya del sobiranisme dels últims dos anys ha generat una gran pressió sobre els càrrecs locals del PP. “En les setmanes prèvies a la consulta del 9 de novembre hi va haver una pressió brutal en els municipis sobre aquells que no estaven d'acord amb la votació”, assegura.

Tanmateix, el procés sobiranista també ha causat baixes entre les files del PP català els últims quatre anys. Regidors de Girona, Lleida i municipis més petits han donat forts cops de porta al partit per la seva negativa a permetre un referèndum d'autodeterminació de Catalunya, així com pels casos de corrupció que l'han afectat.

La campanya del PP a Catalunya se centrarà a evitar que el debat municipal torni a recaure sobre el tema del sobiranisme. “Cada vegada estem detectant més gent que es confessa farta que tot giri al voltant del procés sobiranista; hem de parlar de com millorar els serveis públics i fer tot el que necessiten els nostres pobles”, diu Calbó.

Encara que el cap de campanya del PP assegura que sortiran “a guanyar”, el format de la campanya catalana serà molt diferent del d'altres autonomies. Amb prou feines hi haurà mítings. “Farem una campanya porta a porta, de més proximitat”, assegura Calbó.

El gran objectiu del partit és mantenir l'alcaldia de Badalona, la tercera ciutat de Catalunya. Les seves altres prioritats se centren en municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona com ara Castelldefels i a aconseguir un bon resultat a Tarragona. La resta es presenta molt complicada, admeten fonts del partit.

Les perspectives també són molt difícils per al PSC, encara que aquest partit sí que té una gran estructura municipal i manté el control en moltes de les grans ciutats com l'Hospitalet de Llobregat, Tarragona, Lleida, Santa Coloma de Gramenet i Sabadell. El partit de Miquel Iceta només presentarà candidatures en el 53% dels municipis. En les petites poblacions està tenint problemes molt semblats als del PP. Amb tot, igual que la formació de Mariano Rajoy, el PSC assegura que els ajuntaments en què es presentarà comprenen més del 80% de la població catalana.

Socialistes i populars hauran de competir amb l'auge de Ciutadans i amb escissions del PSC, a més de la resta de partits tradicionals. Ciutadans espera presentar un centenar de candidatures a Catalunya, gairebé el doble que el 2011. Amb tot, el partit d'Albert Rivera parteix de molt avall. En les municipals del 2011 només va aconseguir set regidors i una alcaldia, molt lluny dels 473 regidors que va aconseguir el PP o dels 2.117 del PSC.