Selecciona Edició
Connecta’t

El Rioleón Safari se’n va a Amèrica

La Generalitat ultima el trasllat dels últims 12 lleons i quatre óssos de l'antic parc

Un lleó mira a un visitant de Rioleón Safari, en una imatge del 1988.
Un lleó mira a un visitant de Rioleón Safari, en una imatge del 1988.

La tigressa Gala va créixer saludant els turistes al parc Aqualeon d'Albinyana (Baix Penedès). Els visitants del que un dia va ser el molt popular Rioleón Safari eren la companyia més propera que tenia. Quan era un cadell, els seus primers propietaris li van extirpar les urpes perquè no els ataqués i quan el parc la va adoptar el 1993 va haver d'aïllar-la de la resta de felins perquè això la deixava indefensa. Gala va morir l'any passat víctima d'un tumor.

El parc Aqualeon ha anunciat que aquest serà el primer estiu que obrirà oferint-se només com a parc aquàtic convencional. Aigua i tobogans, però ni rastre dels animals que van popularitzar els passejos amb cotxe i en trenet a només uns metres de les feres. A les instal·lacions d'Albinyana, però, encara hi queden quatre óssos, dotze lleons i un tigre que busquen casa. El tigre trobarà sostre aviat perquè és propietat d'Aspro Parks, la societat que gestiona les instal·lacions i que opera uns seixanta parcs i centres d'oci per tot Europa.

Però els óssos i els lleons són propietat de la Generalitat de Catalunya i no troben un acomodament tan fàcilment. “Tenir un lleó no és com tenir un gat”, admet Ricard Casanovas, responsable del servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals de la Generalitat. Els tràmits per trobar una nova llar per als animals, segons ha pogut saber EL PAÍS, s'han accelerat en les últimes setmanes i ja està enviada la documentació per traslladar-los al que serà la seva nova llar: un santuari d'animals en un país americà del qual la Generalitat no ha volgut informar.

Les negociacions amb qui serà el nou propietari estan tancades, fins i tot aquest ha avançat diners per gestionar els tràmits del viatge, però la Generalitat manté una opacitat total sobre el tema. Ricard Casanovas insisteix que “cal ser prudents” i confessa témer que una possible controvèrsia pugui fer cancel·lar una operació que permetrà al Govern resoldre un problema.

Un jutge va donar les feres al Govern després de la fallida del recinte

Rioleón Safari va fer fallida el 1991 i el jutjat del Vendrell va posar al mig miler d'animals que van quedar al parc sota tutela de la Generalitat. S'obria així un llarg procés judicial que va incloure denúncies contra els propietaris per deixadesa i maltractament als animals i, fins i tot, acusacions de contraban amb espècies protegides. Les diligències van acabar arxivades i la Generalitat ha buscat diferents sortides per col·locar les feres. Fins i tot va fer una subhasta pública que va quedar deserta. La Secretaria General de Comerç Exterior, dependent del Ministeri d'Economia, va ajudar quedant-se el que va qualificar d'espècies d'especial atenció, dos elefants africans i sis óssos bruns, però en custòdia de la Generalitat van quedar 200 antílops, 30 zebres, 30 llames, dues cabres nanes, una mona verda, un macaco i els lleons i óssos ara en negociació. La manutenció dels animals costa diversos centenars de milers d'euros cada any.

La direcció del parc ha declinat fer cap valoració sobre la situació dels animals i no ha autoritzat visitar-los. L'alcalde Albinyana, Quim Nin (CiU), és també el delegat de la Generalitat a Tarragona i assegura que els exemplars han estat sempre ben atesos. Nin es mostra cautelós en valorar qualsevol aspecte relacionat amb el parc, un atractiu que durant anys ha portat milers de visitants al poble i que “cada estiu dóna feina a 70 o 80 persones”. Fins i tot pensa que algun dia el parc pot tornar a tenir un safari.

Mentre l'alcalde somia que els animals puguin tornar, hi ha qui té malsons per si no se'n van. Ricard Casanovas detalla que “alguns s'han anat morint i uns altres els hem pogut recol·locar en centres i parcs d'Aitana, Madrid, Estepona i Portugal”. Però queda el romanent, els últims companys de Gala, la tigressa que no es podia defensar.