Selecciona Edició
Connecta’t

Els plans dels països rics contra l’escalfament són insuficients

L'ONU rep els objectius de retallada d'emissions davant la cimera de París

Emissió de gasos industrials a la badia d'Algeciras el 2006.
Emissió de gasos industrials a la badia d'Algeciras el 2006. EL PAÍS

Un total de 32 països desenvolupats, que són responsables de gairebé el 80% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle del món industrialitzat, han presentat ja els seus plans a les Nacions Unides per mitigar el canvi climàtic, de cara a l'acord internacional que es vol aconseguir a la cimera de París a finals d'aquest any. L'objectiu establert pels científics per evitar el llindar climàtic de perill —augment de la temperatura mitjana del planeta en dos graus centígrads— seria una reducció d'entre el 40% i el 70% de les emissions globals, cap a mitjan segle, respecte a 2010. Això significa que els països desenvolupats, en conjunt, han de reduir les seves emissions entre el 80% i el 90% (respecte a 1990), cap a 2050. I l'objectiu que hauria de sortir de París, perquè sigui efectiu a partir de 2020, encara està lluny.

La UE, “actuant en conjunt” els 28 països que la integren, està disposada a reduir un 40% les seves emissions el 2030, respecte al nivell de 1990, segons ha comunicat a la Convenció Marc de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (UNFCCC, en les seves sigles en anglès). Mentrestant, els EUA, en la seva comunicació del dimarts passat, es fixa una reducció del 26% al 28% —“esforçant-se pel 28%”— el 2025, però respecte a les seves emissions de 2005, i cal tenir en compte que en aquesta data eren un 16% superiors a les de 1990. “Podem aconseguir aquest objectiu utilitzant les lleis que ja estan publicades i estarà establert quan el president deixi el càrrec”, va declarar Brian C. Deese, assessor d'Obama per al canvi climàtic, segons va informar The New York Times.

La UE vol reduir un 40%, el 2030, respecte al nivell de 1990

Rússia, immediatament després de conèixer-se l'oferta nord-americana, ha presentat la seva: limitar, el 2030, al 70% - 75% de les seves emissions de 1990. Suïssa, el primer país a donar a conèixer els seus objectius (a finals de febrer), és també el més ambiciós ara com ara, amb una reducció del 50% de les seves emissions el 2030 respecte a 1990. I Noruega s'apunta amb el mateix pla de la UE: 40% el 2030 sobre el nivell de 1990.

Aquestes comunicacions nacionals responen a l'establert a la cimera mundial del clima, celebrada a Lima a finals de 2014, quan es va acordar que els països presentessin a la UNFCCC les seves intencions, si pot ser en el primer trimestre de 2015.

La Xina no ha presentat encara oficialment el seu objectiu, però s'espera que s'ajusti a l'acordat el novembre de l'any passat amb els EUA (la proposta del qual s'inscriu en aquest acord): començarà a contenir les seves emissions a partir de 2030.

En els acords del clima es té en compte el principi de “responsabilitats comunes però diferenciades”, atenent no solament al diferent nivell de desenvolupament i necessitats dels països, sinó també al fet que els industrialitzats han anat emetent incontroladament durant dècades gasos d'efecte hivernacle i ells han de fer l'esforç principal per reduir-les ara. Tanmateix, el consens general és que les grans potències emergents han de comprometre's també amb accions efectives davant el problema de l'escalfament del planeta.

Els EUA rebaixarà un 26% el 2025, i la Xina s'estabilitzarà el 2030

A més dels 32 països desenvolupats que ja han fet les seves comunicacions a la UNFCCC (falten el Japó, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda), han presentat els seus documents Mèxic (anivellar les seves emissions cap a 2026) i Gabon, que vol jugar un notable paper mediambiental en el continent africà. “S'espera que el Brasil, l'Índia i Indonèsia segueixin la línia de Mèxic i proposin un compromís incondicional i un objectiu més potent si els països desenvolupats estiguessin disposats a elevar els seus”, va comentar la revista Nature aquesta setmana citant Alden Meyer, de la Unió de Científics Preocupats.

Els esforços fins ara expressats, inclosos els dels 28 països de la UE, els EUA, Rússia, Suïssa i Noruega, són tots ells classificats de “mitjans” de cara a aconseguir l'objectiu de contenir l'escalfament global en els dos graus per sobre de la temperatura preindustrial, segons la Climate Action Tracker, organització internacional amb base a Alemanya que fa el seguiment d'aquestes declaracions d'intencions dels països. També la previsible proposta de la Xina és “mitjana”. I això significa que “si tots els països tinguessin aquest nivell mitjà, se sobrepassaria el límit dels dos graus”, assenyala la Climate Action Tracker.

“A l'octubre elaborarem un informe de síntesi agregant l'efecte de totes les comunicacions dels països. Les inicials clarament no sumen les reduccions d'emissions necessàries per contenir l'augment de la temperatura global per sota dels dos graus”, ha assenyalat Christiana Figueres, secretària executiva de la UNFCCC. “S'espera que els països industrialitzats liderin les reduccions mundials de gasos d'efecte hivernacle i animo aquells que encara no han presentat les seves comunicacions al fet que ho facin tan aviat com puguin”, afegeix. A ningú no se li escapa que agregar ofertes diferents, amb anys de bases dispars i condicions variades serà una labor titànica.

Espanya haurà de contenir els seus gasos difusos en un 25% o 30%

Encara que la Unió Europea ha presentat davant Nacions Unides un objectiu col·lectiu de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle d'un 40% el 2030, sobre el nivell de 1990, encara no s'ha realitzat tot el repartiment intern del compromís entre els 28 països, segons informa la Oficina Espanyola de Canvi Climàtic (Ministeri d'Agricultura i Medi ambient). “Hi ha diferents criteris i encara no sabem com es farà el repartiment definitiu”, afegeix.

Però cal tenir en compte que la UE aborda el problema amb dos grans sectors diferenciats: les emissions difuses, és a dir, les del transport, l'edificació, etcètera, i les generades en les indústries i plantes energètiques. “El repartiment [pendent de les emissions entre els 28 països de la UE], en tot cas, és en els sectors difusos i “segons estimacions de la OCDE, a Espanya li pot correspondre un objectiu de reducció d'entre el 25% i el 30% de les emissions difuses el 2030 respecte a 2005”, assenyalen fonts de Medi ambient.

Els sectors energètic i industrial estan regulats a la UE en el Sistema de Comerç d'Emissions (MTS), pel qual s'assigna a les plantes una quantitat de gasos màxima i poden completar el seu compliment comprant drets al mercat d'emissions.

“L'objectiu [el 40% de reducció] serà assumit col·lectivament per la UE, de la manera que sigui més efectiva respecte al cost, amb reduccions en els sectors ETS i no-ETS sumant el 43% i el 30% sobre 2005, respectivament”, diu el document aprovat pel Consell Europeu l'octubre de 2014. “Tots els països membres participaran en aquest esforç, equilibrant consideracions d'equanimitat i solidaritat”.

En el Protocolo de Kioto, cadascun dels llavors 15 països de la UE, inclosa Espanya, es va comprometre a reduir les seves emissions en un 8% el 2008-2012 respecte a 1990. Però l'objectiu col·lectiu es va repartir entre els països atenent les seves situacions concretes, de manera que molts d'aquests van acceptar (sempre dins de la UE) assumir compromisos més grans que aquest 8%, de manera que uns altres van poder augmentar les seves emissions. Així Espanya complia amb Kioto.

Per al període 2013-2020, la UE manté l'objectiu de reduir les emissions en un 20% sobre el nivell de 2005 i, en el repartiment de les difuses, Espanya té assignada una caiguda del 10%. Quant l'ETS, per a aquest mateix període, més d'11.000 plantes energètiques i industrials, així com companyies aèries, estan incloses en el sistema, cobrint el 45% de les emissions de la UE.