_
_
_
_
_

Protesta a Palma per l’apagada dels canals Super3, 33 i 3/24

Més de 2.000 persones es concentren davant el Govern, al Consolat de Mar

Grups de gent, més de 2.000 persones, en dia de festa, Dijous Sant, s'han mobilitzat a Mallorca per exigir poder veure l'oferta de televisió en català que es veia fins al dia 31 de març. Els canals 33, Super3 i 3/24 s'han deixat de veure a la TDT en la darrera reorganització d'espai, freqüències i antenes múltiplexs per fer lloc a la telefonia de quarta generació (4G). L'Administració del PP, que ha ordenat i controla la qüestió, diu que ha estat una operació legal i tècnicament necessària, que no hi ha alternativa possible. No és, explica el Govern balear, una acció "política".

Joves, grans i nins han estat citats per l'Obra Cultural Balear aquest migdia davant el Consolat de Mar, seu del Govern de les illes Balears, a Palma. Els partits de l'oposició donen suport i prenen part en la protesta. El "Volem veure TV3" dels anys vuitanta-noranta reviu a l'arxipèlag per respondre a l'apagada dels programes que s'han deixat de veure a la TDT. Durant els darrers dies a les xarxes i als mitjans s'ha copsat la protesta d'una part de la població.

Al comandament, l'usuari illenc pot veure i sentir noticies en català a TVE, l'Informatiu Balear mitja hora al dia; i als telenotícies de l'autonòmica IB3, que usa en part llenguatge col·loquial i salat (al temps i als esports). Durant els darrers quatre anys el Consell de Mallorca del PP tancà la Televisió de Mallorca [M] i en liquidar-se la Ràdio Televisió Valenciana es perderen Canal 9 i Punt2. El canal TV3 a les Balears es veu en una edició internacional, sense films, sèries ni programes que tenguin drets.

L'Obra Cultural Balear, abans un lobby transversal i des de fa temps un àmbit del sobiranisme, denuncia que el Govern de José Ramón Bauzá minva les llibertats, escapça un servei públic. L'eslògan de la protesta –"La lliure elecció de llengua" (per poder veure els canals enfosquits o esborrats)– és un joc sobre el lema que el PP exhibeix per aplicar la seva política cultural i educativa i que els pares puguin optar pel castellà o el català per ensenyança. El Govern Bauzá en fa bandera en el seu discurs i recalca que ha evitat la immersió lingüística, tot i que no ha existit mai legalment a les Balears.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_