_
_
_
_
_

L’Audiència Nacional anul·la una multa de 61 milions a les elèctriques

La sentència es basa en l'anul·lació de la inspecció feta a les oficines el 2009

Eduardo Montes, president d'Unesa, el 2013.
Eduardo Montes, president d'Unesa, el 2013.ULY MARTÍN

L'Audiència Nacional ha arrossegat pel fang la que s'havia constituït com la multa més elevada a les empreses elèctriques, imposada el 2011 per l'antiga Comissió Nacional de la Competència (CNC). La multa anul·lada ascendia a 61 milions d'euros i estava argumentada en suposats acords a l'hora de fixar preus i dificultar l'obertura del mercat. Afectava la patronal Unesa i les cinc principals elèctriques que operen a Espanya (Endesa, Iberdrola, E.ON, Gas Natural Fenosa i HC Energía).

Más información
Competència multa les elèctriques amb 61 milions perquè ofeguen el mercat (castellà)
La Fiscalia investiga el perdó de 3.000 milions a les elèctriques

El gruix de la multa va recaure en Endesa (26 milions) i Iberdrola (21,6 milions); mentre que a Gas Natural Fenosa li corresponien 8,8 milions; a E.ON, 1,4 milions, i a l'antiga Hidroeléctrica del Cantábrico (integrada en EdP), 1,8 milions. La patronal va rebre un càrrec de 900.000 euros. Segons El Economista, la decisió s'empara en una sentència del desembre del Tribunal Suprem que donava la raó a Unesa, de manera que anul·lava la inspecció feta a les seves oficines els dies 5 i 6 de novembre del 2009 per part de la Direcció d'Investigació de la CNC. En aquest sentit, considera que la qüestió va ser resolta per aquesta sentència del Suprem en haver anul·lat l'ordre d'investigació i “prova il·lícitament obtinguda recollida en la inspecció de la seu d'Unesa”.

La sentència determina que la prova obtinguda –uns correus electrònics– no pot ser analitzada en aquest recurs contenciós administratiu després de la decisió d'anul·lació del Suprem. D'aquesta manera, l'Audiència Nacional, que va aprovar la sentència el passat 10 de març i la va comunicar dimarts a les parts, accepta la reclamació “sense necessitat d'entrar en l'examen dels altres motius, atès que l'expedient incoat contra la recurrent i les altres empreses imputades es fonamenta en els acords aconseguits en l'àmbit d'Unesa”.

En opinió del tribunal, la situació “esdevé en l'absoluta falta de prova que pugui imputar-se a la recurrent respecte al contingut de les dues infraccions imputades, les quals es fonamenten en les actuacions desenvolupades a través d'Unesa”.

La investigació de la conducta de les elèctriques que va derivar en multa va partir d'una denúncia de l'Associació de Comercialitzadors Independents d'Energia (ACIE) davant la Direcció d'Investigació de la CNC el juny del 2009. Parlava de pràctiques relatives a la suspensió de la gestió telemàtica de sol·licituds de baixa tensió i el tall d'operacions de les filials de distribució d'Iberdrola i Endesa.

Davant d'això, la CNC va enviar els seus inspectors a la seu de la patronal elèctrica. Amb la informació obtinguda, va decidir ampliar la investigació per comprovar l'estratègia de coordinació des de la patronal, que tendeix a obstaculitzar el canvi de subministrador.

L'informe dels investigadors recopilava correus electrònics d'alts càrrecs d'Unesa i notes fetes a mà per responsables de les empreses en reunions mantingudes a la seu de la patronal i les actes d'aquestes reunions. La multa era de les més altes imposades per la CNC i per la seva successora, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Tot i així, hi ha sancions superiors, com la de Telefónica, Vodafone i Orange (de 120 milions); la imposada fa poc contra un grup d'empreses de recollida d'escombraries (de 98 milions) o la multa a 13 navilieres que cobrien la ruta del Marroc (88,5 milions). També les empreses làcties hauran de pagar una multa més elevada (88,2 milions).

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_