Selecciona Edició
Connecta’t

El Barça s’imposa al Madrid

Els blaugrana s'imposen per 85-80, però no aconsegueixen treure el lideratge als blancs

Rudy Fernandez fa una internada davant Thomas. Ampliar foto
Rudy Fernandez fa una internada davant Thomas. AFP

El Barça es va reivindicar contra el Reial Madrid, al qual va derrotar en un clàssic esplèndid. Vibrant i amb moltes alternatives, es va decantar els dos últims minuts, absolutament a les antípodes dels qui van especular amb la possibilitat d'un resultat tan utòpic com el que necessitava el Barça per desbancar del lideratge el Reial Madrid: guanyar per 25 punts. Ho va fer per cinc, però no per això el duel va deixar de ser menys intens i esplèndid. Rudy va aixecar el Madrid, com en el primer partit, com en la final de la Copa, i Sergio Rodríguez va estar sensacional quan va sortir al rescat en el tram final. La resposta no va ser suficient per superar les fenomenals actuacions d'Hezonja, Oleson i Lampe. Va vèncer el Barça, però ho té millor el Madrid per rodar cap a la Final Four que es disputarà precisament a Madrid, amb el peatge previ del desempat de quarts de final.

El Barça va haver de superar un munt de problemes per guanyar. Primer, va notar l'absència de Doellman, lesionat. Segon, Tomic va sumar dues faltes només sis minuts. Tercer, Thomas no va ser capaç de subjectar Rudy Fernández. Quart, Navarro amb prou feines va empatar amb Llull. Cinquè, Sergio Rodríguez va marcar la diferència ofensiva entre els bases. Sisè, als jugadors blaugrana els va costar adaptar-se als constants canvis d'assignacions i de sistemes defensius de Xavi Pascual, que per moments va recórrer a la zona. La penitència del Barça va ascendir a vuit punts de desavantatge en diverses ocasions (17-25 i 26-38).

El Madrid es va desinflar, especialment quan Rudy va descansar a la banqueta. Lampe va deixar Ayón primer i Nocioni després, Maciulis no va tancar en algunes ajudes defensives, Slaughter va sumar dues faltes en tres minuts. Tot, mentre prosseguia el domini del Barça en el rebot. El Madrid es va encallar davant la defensa blaugrana, amb més ciment des que va comparèixer Oleson. El Madrid es va quedar en 16 punts en el segon quart. Hezonja va emergir amb dos triples i va avançar els seus (37-36).

El cas d'Hezonja, que ha fet 20 anys fa ben poc però des de fa temps una de les perles del bàsquet europeu, resulta intrigant. És diferent, elèctric, contundent, precís en molts moments, per descomptat, espectacular. I no obstant això, des de la final de la Copa en la qual va jugar 11 minuts, amb zero en gairebé tots els apartats estadístics, amb prou feines havia aixecat cap. Amb prou feines es va sentir el ressò d'una entrevista seva concedida poc abans del partit davant el Zalgiris, a Kaunas, en la qual diuen que va dir que hauria de ser el número u del proper draft de l'NBA. Pascual, casualitat o no, ho va descartar en aquell partit. Entre una cosa i una altra, Hezonja va sumar zero punts en quatre dels seus últims partits en la Lliga.

Sergio Rodríguez baralla una pilota amb Hezonja davant la mirada de Navarro y Llull. ampliar foto
Sergio Rodríguez baralla una pilota amb Hezonja davant la mirada de Navarro y Llull. AFP

Hezonja va esperonar el Barça, Lampe li va aportar la gasolina que sol garantir Doellman i Oleson li va imprimir caràcter, aplom i els triples que li van donar el màxim avantatge (78-70). El Madrid no es va esporuguir. Sergio Rodríguez es va menjar un Marcelinho desmanegat, enfuriat amb els àrbitres i rellevat per Pascual. El Madrid va devorar el desavantatge amb parcial de 0-8. Les taules van tornar a posar el tauler roent. El Barça, amb una maniobra final de Pascual que va prescindir d'un pivot i va assignar a Hezonja el marcatge de Nocioni, va acabar resolent amb un triple d'Oleson, després que Carroll i Rudy malgastessin els dos últims cartutxos del Madrid en un clàssic esplèndid.