Selecciona Edició
Connecta’t

Silicon Valley, terra hostil per a les dones

El cas d'Ellen Pao destapa la desigualtat de gènere en el cor de la tecnologia

Ellen Pao (dreta), a la sortida del judici, s'ha convertit en un símbol de la lluita contra la discriminació de gènere a Silicon Valley.
Ellen Pao (dreta), a la sortida del judici, s'ha convertit en un símbol de la lluita contra la discriminació de gènere a Silicon Valley. REUTERS

Quatre setmanes de judici i tota la indústria tecnològica en suspens. Ellen Pao ha perdut la batalla en els tribunals, però no al carrer, on se celebra que tingués el valor d'enfrontar-se al fons d'inversió més poderós de Silicon Valley. Kleiner Perkins Caufield and Byers és, amb Sequoia, el segon més important de Califòrnia, els pioners de Sand Hill Road, el Wall Street de la costa del Pacífic.

Pao va portar la seva exempresa als tribunals perquè considera que va ser discriminada per raó del seu sexe. Malgrat ser sòcia de la firma, sentia que la seva compensació i la falta d'ascensos no es corresponia amb els seus resultats. Menys encara si els comparava amb els dels seus companys homes. La firma Kleiner Perkins la va acomiadar el 2012 al·legant un caràcter difícil i l'incompliment dels objectius laborals.

El seu cas no és únic. Tina Huang, desenvolupadora de programari a Twitter entre el 2009 i el juny de 2014, ha interposat una demanda per motius semblants: no acceptar dones en llocs de responsabilitat i deixar-la de banda a l'hora de gaudir d'un ascens. A Twitter, el 79% dels directius són homes. Fins al 2009 no hi va haver una dona en el seu consell.

A Silicon Valley es deixa veure un orgull especial per la manera en què es fan els negocis. Tot és qüestió de connexions, tot és directe. S'arriba a l'oficina en patinet, es treballa en xancletes i samarreta, i el sandvitx del migdia és orgànic i superecològic. El gos és part del despatx i els seminaris sobre el racisme també. I tota la societat de Silicon Valley està encantada d'haver-se conegut. Sobretot si són homes.

A Twitter, el 79% dels directius són homes. Fins al 2009 no van tenir una dona en el seu consell

Casos com el de Pao, malgrat la derrota als tribunals, posen al descobert algunes pràctiques que qüestionen el model, com ara que a Kleiner Perkins ni tan sols hi ha departament de recursos humans. O que, segons va explicar el professor de Harvard Paul Gompers, que va atestar a favor de Pao, el 79% de les firmes d'inversió no tenen dones a la seva plantilla. I les que hi ha cobren un 15% menys, segons un estudi del mateix professor.

Les denúncies són cícliques. Abans de l'estiu, Evan Spiegel, l'últim noi d'or, l'inventor de Snapchat, es va convertir en misògin amb caràcter retroactiu en sortir a la llum correus de la seva època a Stanford en què feia gala d'emborratxar dones en les festes de la fraternitat.

Julie Ann Horvath, una treballadora de GitHub, unes de les pàgines més freqüentades pels desenvolupadors, va iniciar el seu calvari quan va dir “no” a ficar-se al llit amb un company de feina, cosa que també es reflecteix en els testimoniatges de Pao. La seva situació a l'oficina va ser cada vegada més tibant, fins que ho va denunciar en el seu compte de Twitter. Després de molt d'enrenou en blogs, Tom Preston-Werner, cofundador de la pàgina, va abandonar la seva creació.

El cas més sagnant, amb insults com ara “puta” o “gold digger” –alguna cosa així com “engalipadora” es va donar a Tinder. El cofundador Justin Mateen li escrivia aquestes galanteries a Whitney Wolfe, per haver volgut aparèixer en els crèdits de l'aplicació, ja que també era fundadora. Des de l'inici va ser la responsable de màrqueting. Ella sosté que, per aconseguir-ho, va haver d'aguantar una sol·licitud per ficar-se al llit amb ell. Mateen i el seu soci Sean Rad van defensar la seva postura amb un argument encara pitjor: consideren que tenir una dona entre els pioners espanta els inversors.

Els fundadors de Tinder consideren que el fet que hi hagi una dona entre els pioners espanta els inversors

Una dona entre els inversors que reguen de milions les start-ups capdavanteres és una raresa. La Universitat de Babson ho certifica: només representen el 3% dels socis de fons. Ja sigui en llocs per a nouvingudes o a dalt de tot de la piràmide. En la resta de la indústria, les xifres són una mica millors. A Google, la més mediàtica, menys del 30% de la seva plantilla són dones. A Twitter i Yahoo! la xifra és una mica inferior. Segons els càlculs de Tracy Chou, analista de dades, a Etsy, Pinterest, Mozilla, Airbnb i altres start-ups capdavanteres, només el 12,42% dels llocs tècnics són per a dones. Google ha fet una inversió de 50 milions de dòlars per ajudar a canviar la situació. Durant l'últim Congrés Mundial de Mòbils de Barcelona, Brian Krzanich, màxim responsable d'Intel, va anunciar una mesura en la mateixa línia en què incloïa llatins i treballadors de color entre altres minories.

Irene Herranz, directora de Karumi, un estudi de desenvolupament d'aplicacions i web a San Francisco, és conscient del paper de la dona: “Tenen un rol més predominant en recursos humans, màrqueting, recepcionistes i secretàries dels consellers delegats. I per fortuna els equips de desenvolupament i vendes es reforcen amb perfils femenins. Ja trobes dones en equips de producte (product managers) i vendes de les organitzacions com ara account managers i business development executives. En definitiva, papers en què cal tenir una certa creativitat, sensibilitat personal, empatia i capacitat de construir i cuidar relacions”.

És cert que comencen a destacar algunes directives amb càrrecs de responsabilitat. Carly Fiorina, a finals dels noranta, va ser de les pioneres. Després d'exercir com a consellera delegada a HP, l'empresa embrió de Silicon Valley, es va passar a la política. Va arribar a presentar-se, sense èxit, a governadora de Califòrnia. En el mateix càrrec hi ha ara Meg Whitman amb el seu icònic collaret de perles. Ginni Rometty, una altra veterana, porta les regnes d'IBM. De la nova fornada, empreses purament web, hi ha dos caps ben visibles: Marissa Mayer, consellera delegada de Yahoo!, i Sheryl Sandberg, número dos de Facebook, tan rellevant que en la documentació per als inversors potencials quan la xarxa social va sortir a borsa s'apuntava que l'empresa perillava si li passava alguna cosa a ella.

En més d'una ocasió m'han cridat per exercir de dona en reunions en possibles compres o acords", diu l'espanyola Isabel Arcones

Tot i la seva posició de privilegi, han de bregar amb crítiques i qüestionaments. Els moviments de Mayer es miren amb lupa, sobretot des de la sortida a borsa d'Alibaba, de la qual Yahoo! és un dels grans accionistes. Mayer s'ha canviat de banda. Va parir i no es va agafar ni una setmana de baixa. Ha de demostrar que és més que un home.

Els fons li reclamen l'alliberament d'accions per poder fer caixa, mentre que ella aposta per l'expansió dels continguts. La seva compra més rellevant, amb intenció de rebaixar la mitjana d'edat dels seus serveis, va ser la xarxa de blogs Tumblr.

A Sandberg no se li perdona que publiqués un llibre de lideratge femení. Les crítiques deixaven anar que aquesta activitat l'allunyava de la seva missió a la xarxa social, cosa que no ha succeït quan, també en el seu temps lliure, el seu cap ha après xinès, o un gran nombre de directius i inversors han firmat publicacions d'èxit.

Isabel Arcones és ben coneguda, a Espanya i a Silicon Valley. Després de diverses inversions d'èxit va decidir anar un temps a San Francisco. Ja en fa set anys. Lidera el fons Inveready a la zona de la badia i acaba de llançar OnPublico, una plataforma de periodisme ciutadà. Amb el pas del temps s'ha acostumat a una desigualtat palesa, encara que reconeix que, almenys, es fan gestos: “En més d'una ocasió m'han cridat per exercir de dona en reunions en possibles compres o acords, per compensar. M'ho han arribat a demanar com un favor, per donar visibilitat”.

Les humiliacions que relata Pao a la seva declaració estan a l'ordre del dia. Una programadora que prefereix no donar el seu nom s'ha acostumat al fet que els nois vagin a dinar junts sense comptar amb ella, però hi ha una actitud que porta pitjor: “Se suposa que estem al mateix nivell, al mateix equip, però moltes vegades diuen ‘deixa, que no ho entendries’. A un company això no l'hi farien”.

Carolina García Rizo desenvolupa una tasca de caça de start-ups per a un laboratori químic. Rastreja tendències i novetats tant a la zona de la badia, com a San Diego, i, a vegades, a Europa. La seva visió és una mica més positiva: “Cada vegada més empreses, sobretot en biotecnologia, tenen pautes i una sèrie de bones pràctiques per promocionar les dones. A Silicon Valley la capacitat per fer xarxa personal és clau, però cal demanar ajuda per tenir les primeres connexions”.

Pao demanava 16 milions de dòlars com a compensació. La defensa en va arribar a sol·licitar 100. S'ha quedat sense res. Malgrat la derrota legal, ha aconseguit que tothom parli de la desigualtat. No hi ha una conversa en les últimes setmanes en què no surti. En opinió d'Herranz, el veritable canvi encara trigarà: “Serà quan entris en una start-up i el recepcionista sigui un noi i l'equip de màrqueting sigui de majoria masculina”.