Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Busquen la nul·litat

El tribunal que jutja el ‘Gürtel’ valencià extrema el garantisme davant les al·legacions

En el pitjor moment de l'any més electoral va començar dimarts el primer judici sobre la branca valenciana de la trama Gürtel (i va ser suspès dimecres, fins a l'11 de juny: dues setmanes després de les eleccions del 24 de maig). El pitjor moment per al PP, atrapat en els escàndols de corrupció relacionats amb aquesta trama i precisament a les dues places, Madrid i València, en les quals més s'hi juga el partit governant en aquestes eleccions.

La vista iniciada dimarts fa referència a l'anomenat cas Fitur, i estava previst que durés fins a l'octubre. Se celebra al Tribunal Superior de la Comunitat Valenciana i és el primer que arriba a la fase de judici oral dels diversos relacionats amb la trama. Altres, amb instrucció ja finalitzada o a punt d'acabar-se, queden pendents, i tindran lloc a l'Audiència Nacional perquè no hi ha aforats entre els processaments: el de presumpte finançament il·legal del PP de València per a les eleccions del 2007 i el 2008, el de l'organització de la visita del papa anterior a la ciutat del Túria el 2006, el d'altres contractacions presumptament manipulades i el d'un possible delicte fiscal.

El cas Fitur guarda relació amb les adjudicacions del muntatge del pavelló de València a la Fira del Turisme i amb altres de menor importància entre el 2005 i el 2009 en condicions que vulneraven el principi de lliure concurrència i publicitat, segons la Fiscalia. La trama va cobrar per la seva intervenció cinc milions d'euros.

La primera sessió del judici va evidenciar l'estratègia que desplegaran els caps de la xarxa: no la de rebatre les acusacions resultants de sis anys d'investigació, sinó la de provocar la nul·litat del procés o l'ajornament indefinit amb al·legacions com la vulneració del dret de defensa per falta de temps per estudiar nous elements, la il·legalitat d'escoltes telefòniques en l'arrencada de la investigació, el fet d'haver superat el termini de 72 hores de detenció de Correa o la recusació d'un membre del tribunal per haver ocupat un lloc en una conselleria del Govern del socialista Joan Lerma.

Fins i tot considerant dubtós el fonament processal d'algunes d'aquestes al·legacions, el tribunal ha decidit prendre-les en consideració a fi de “garantir al màxim el dret de defensa” a la vista de la “complexitat de la causa”. És una actitud prudent per evitar que es repeteixi el que va passar en el cas Naseiro, de finançament il·legal del PP, anul·lat el 1990 pel Tribunal Suprem en considerar que les escoltes de les quals va partir la investigació, clarament inculpatòries, havien estat autoritzades pel jutge per a un altre cas.

Sobre la recusació d'un dels seus membres, el tribunal es limita a dir que serà tramitada segons la llei. En termes generals, no són desitjables els viatges d'anada i tornada entre la judicatura i la política, però sense que haver creuat aquesta ratlla es converteixi en una marca indeleble que qüestioni per a tota la vida la seva independència. En aquest cas, a més, es tracta d'un càrrec polític exercit fa més de 30 anys.