Selecciona Edició
Connecta’t

Grècia no aconsegueix desbloquejar la negociació sobre el tercer rescat

Atenes presenta una llista de reformes que no satisfà els socis de l'eurozona

Iannis Varufakis, dilluns passat.
Iannis Varufakis, dilluns passat. AP

La negociació entre l'eurozona i Grècia va camí d'un d'aquests moments dramàtics que tant agraden a Brussel·les, i que, fet i fet, permeten salvar els mobles a gairebé tothom si en aquest passeig prop de l'abisme no hi ha danys col·laterals. Atenes i els socis no van aconseguir aquest dimecres grans avenços amb la llista de reformes que el Govern grec ha de presentar per obtenir la imprescindible ajuda financera que permeti evitar un accident. L'Executiu d'Alexis Tsipras no va presentar aquesta llista en una reunió dels número dos de cada Ministeri de Finances de la zona euro: malgrat els esforços, Atenes no ha aconseguit pactar amb les institucions anteriorment conegudes com troica (FMI, BCE i Comissió Europea) un paquet de mesures del grat dels creditors. Però, així i tot, la llista es va filtrar, i malgrat alguna mínima concessió constitueix un desafiament en tota regla a les exigències dels socis.

“La viabilitat de l'euro està en qüestió”

Les 26 pàgines del nou programa de reformes de Grècia contenen formidables càrregues de profunditat. Atenes constata que vol retirar algunes de les mesures pactades anteriorment amb la troica. Reparteix revessos a tort i a dret per les salvatges conseqüències socials dels dos primers rescats. Empitjora les previsions de creixement, atur i superàvit fiscal després d'una arrencada d'any nefast, en un exercici de realisme poc habitual en Europa. I sobretot acaba amb el tabú i subratlla, negre sobre blanc, que “la viabilitat de la Unión, i especialment de la moneda comuna, estan en qüestió”.

Grècia es declara “membre irrevocable de l'eurozona”. Però alhora el document funciona com una espècie d'al·legat: contra la troica, contra els rescats, contra els anteriors Gobiernos i en favor de “deixar enrere sense dilació els errors del passat”. Atenes pretén “forjar una nova relació” de “confiança mútua” amb els socis. Encara que para això proposa exactament ho contrario del que li exigeixen els seus creditors com a aperitiu de cara a la negociació definitiva, la del tercer rescat: “És urgent donar carpetada al programa actual amb una ràpida conclusió de l'examen final perquè els socis negociïn amb Grecia un nou pacte”.

Atenes no afluixa la corda malgrat que el mateix Govern reconeix que s'està quedant ràpidament sense liquiditat. El llistat de reformes suposa així una espècie de greuge: inclou la retirada de mesures aprovades pel Govern anterior i la troica, com retallades en les pensions; no ofereix pràcticament cap dels ajustos que demanen els creditors, i denuncia els efectes devastadors dels programes d'ajust, que han provocat un increment del 50% de la morositat amb Hisenda –Atenes addueix que els grecs no poden pagar les contínues pujades d'impostos exigides des del 2010– i xifra en el 50% la pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors, si se sumen les rebaixes salarials, les pujades fiscals i altres mesures, segons el document publicat pel Financial Times.

Grècia fixa les seves necessitats financeres en 19.000 milions el 2015: això faria imprescindible un tercer rescat. I al·lega que l'impacte de les reformes i ajustos inclosos és de 7.100 milions.

Abans de filtrar aquesta llista, que ofereix detalls suculents respecte a les anteriors, Atenes va fer gala d'un optimisme inusitat i va anunciar que preveu arribar a un acord la setmana vinent. Però les fonts europees consultades per aquest diari veuen aquesta possibilitat molt remota: tan solst hi ha millores en els procediments –la vella troica per fi té accés a documents–, però ni tan sols s'ha entrat encara en l'examen preliminar de les reformes. “Queda molt per fer”, segons fonts d'un dels grans països de l'euro, “i l'acord no sembla possible almenys fins a final d'abril, fins a l'últim moment”. Grècia ha de fer front a un pagament de gairebé 500 milions d'euros a l'FMI d'aquí a uns dies, i Brussel·les creu que el Gabinet de Tsipras haurà d'escometre aquest venciment amb grans dificultats. “A mitjan mes les arques públiques poden quedar-se buides”, segons fonts europees.

L'FMI es va mostrar aquest dimecres extremadament dur amb Grècia en una reunió per teleconferència. El BCE i la Comissió no l'han seguit, segons les fonts consultades. L'FMI amenaça de no tornar a Grècia si no hi ha avenços substancials. I el calendari es complica: la setmana que ve tot just hi ha prevista una reunió tècnica a la vista dels desacords, i després diversos ministres marxaran al G-20 i a la cimera de primavera de l'FMI. “És improbable que es parli d'alliberar ajudes abans de la reunió de Riga, a final d'abril”, apunta una font de l'Eurogrup. “I això només si la llista satisfà els socis i hi ha un calendari de començament de les reformes”, afegeix.