_
_
_
_
_

Andorra aïllarà en un ‘banc dolent’ els actius tòxics de BPA

Un fons de 30 milions sufragat per la resta del sector assumirà les despeses de reestructuració de la societat

Lluís Pellicer
Una oficina de BPA a Andorra la Vella.
Una oficina de BPA a Andorra la Vella.Albert Gea (Reuters)

El Govern d'Andorra va estrenar ahir la legislatura amb l'aprovació del projecte de llei que ha de donar una sortida a la crisi de la Banca Privada d’Andorra (BPA), acusada per la unitat antifrau del Tresor dels Estats Units d'afavorir el blanqueig de capitals d'organitzacions criminals. La norma andorrana facilitarà la creació d'una “entitat pont” que, fins que es trobi una solució definitiva, agrupi els actius i passius “lícits” de l'entitat i aïlli en un banc dolent els que estan contaminats per les pràctiques de blanqueig denunciades pels Estats Units. L'Executiu va utilitzar el “procediment d'extrema urgència i necessitat” per remetre el text al Parlament, que ha de debatre'l i aprovar-lo avui.

Más información
Andorra crearà un ‘banc dolent’ per als actius il·lícits de BPA
El paradís andorrà toca la seva fi
Andorra intervé el banc BPA per blanqueig de capital

El cap de Govern d'Andorra, Antoni Martí, va enviar ahir un missatge a la comunitat internacional sobre el seu compromís de resoldre amb rapidesa la crisi de BPA en aprovar el projecte de llei immediatament després de jurar el càrrec i nomenar el seu gabinet. El ministre de Finances, Jordi Cinca, va explicar en una roda de premsa posterior al Consell de Ministres que la norma es basa en la directiva comunitària sobre aquesta matèria, que prova d'evitar que siguin els “contribuents” els qui “sistemàticament” hagin de posar diners de la seva butxaca per rescatar les entitats de crèdit.

Per mirar de garantir aquest principi, la norma adopta dues mesures. La primera, que en cas de pèrdues, siguin els accionistes –a través de les seves participacions– i els administradors i responsables de l'entitat els primers que assumeixin les pèrdues per compensar els passius dels clients. “Es tracta de protegir els dipositants i no haver de recórrer als recursos públics”, va afirmar Cinca. La segona acció passa per la creació d'un fons que assumeixi les despeses del procés de reestructuració i que serà finançat per la resta de les entitats financeres del país. Aquest instrument estarà dotat amb 30 milions d'euros, que els quatre bancs restants del país –Crèdit Andorrà, Andbank, Banca Mora i Banc Sabadell d’Andorra– hauran d'aportar en el moment de la seva creació. En el cas que aquest fons es buidi, les entitats hauran d'anar restituint la seva dotació.

Malgrat que la llei haurà de ser aplicable per a qualsevol procés de reestructuració financera que pugui donar-se en el futur, Cinca va admetre que està pensada per fer front al repte immediat de BPA. El projecte crea la creació d'una agència que dins de dues setmanes ja podria estar a punt per pilotar el procés de reestructuració del banc. Fins llavors, els tècnics de la consultora PricewaterhouseCooper’s (PwC) continuaran amb el rastreig de tots els actius i passius de l'entitat per determinar quins estan tacats per pràctiques de blanqueig i quins estan nets. “S'ha de fer una anàlisi de tots els recursos gestionats per l'entitat per fer una selecció dels passius lícits per traspassar-los a una entitat pont”, va afirmar Cinca.

El Govern donarà fins a 100 milions en crèdits a empreses afectades

La llei obre totes les possibilitats per al futur d'aquesta “entitat pont”. Es preveuen “totes les opcions: des de la venda global o parcial fins a desagregar negocis o bé arribar a la liquidació ordenada de l'entitat”, va detallar. Malgrat que les autoritats andorranes provin de buscar una solució que no consuma recursos públics, el Govern sí que haurà de recórrer a l'endeutament per poder garantir avals i crèdits a empreses afectades per les restriccions imposades a BPA. Per això, la llei faculta el Govern a endeutar-se fins a 100 milions d'euros.

El ministre va recordar que sense aquesta llei del Govern d'Andorra la solució per a BPA hagués hagut de passar per un procés de concurs de creditors, regit per una llei del 1969. Això, segons va recordar Cinca, hagués fet “el procés excessivament llarg”, de manera que la crisi que ara se cenyeix a BPA podria “fàcilment” haver-se traslladat “a altres entitats”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Nacional de EL PAÍS. Antes fue jefe de Economía, corresponsal en Bruselas y redactor en Barcelona. Ha cubierto la crisis inmobiliaria de 2008, las reuniones del BCE y las cumbres del FMI. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_