Selecciona Edició
Connecta’t

Ayón i el viatge Barcelona-Madrid

El pivot mexicà, a qui els blaugrana van renunciar a l'estiu, es converteix en un pilar per al conjunt de Laso

En el clàssic del Palau (20.45, C+Deportes/E3) es decideix el primer lloc del grup

Ayón lluita per un rebot amb Randle, en el Madrid-Maccabi. Ampliar foto
Ayón lluita per un rebot amb Randle, en el Madrid-Maccabi. EFE

El 2012 es va convertir en jugador del Barça quan negociava amb el Madrid i, dos anys després, sense haver arribat a vestir de blaugrana, va trencar el compromís amb el conjunt de Xavi Pascual per presentar-se com l'última peça del quart projecte de Laso. És la història del mexicà Gustavo Ayón, el Titán de Nayarit, que, després de solucionar el seu laberíntic pont aeri, s'ha erigit en un dels pilars madridistes en el tercer assalt dels blancs a l'Eurolliga. “No em vaig equivocar fitxant pel Madrid”, reivindica el pivot, de 2,06 m i 30 anys acabats de fer, abans d'afrontar el tram decisiu de la temporada. “Vénen coses bones”, apunta.

El lideratge, en joc

- El Madrid i el Barça lluiten pel lideratge del grup E. Els blancs, amb el factor pista assegurat, arriben al Palau primers, amb un partit d'avantatge i +24 punts en l'average particular després del 97-73 de la primera volta.

- El que finalitzi líder es veurà a quarts amb el Baskonia o l'Efes; el segon s'enfrontarà amb l'Olympiacos, el CSKA Moscú o el Fenerbahçe, una ruta sens dubte més escarpada.

- El Barça mai ha guanyat el Madrid per més de 15 punts en les seves 14 victòries que ha aconseguit durant l'era Laso.

- Els quatre primers de cada grup al final de les 14 jornades s'enfrontaran als quarts de final, que es disputaran entre el 14 i el 28 d'abril, amb el format: 1rE-4tF, 2nF-3rE; 1rF-4tE i 2nE-3rF. Els guanyadors de les quatre eliminatòries disputaran la Final Four a Madrid entre el 15 i el 17 de maig.

El Barça-Madrid d'aquesta nit al Palau (20.45, Canal+ Deportes/E3) definirà el camí dels dos grans equips del bàsquet espanyol amb destinació a la Final Four del maig i determinarà l'elegància dels dos equips en la lluita pel tron continental. Serà el clàssic número 33 en tres anys i mig: amb un balanç de 18-14 per als madridistes. Serà l'oportunitat que Ayón escenifiqui la seva evolució després d'un periple sinuós. “Ha estat tres anys a la NBA, sense el protagonisme que tenia quan se'n va anar. Durant aquest temps mai va tenir continuïtat i, si a això li unim la seva última lesió d'espatlla que el va tenir molt temps parat, es requeria paciència per trobar el millor Gustavo. No ha estat fàcil. Ell ha hagut d'acoblar-se i nosaltres saber buscar-lo. Necessitava retrobar-se físicament i mentalment. Estem molt contents de la seva evolució tot i que encara té marge de millora”, analitza Laso abans de viatjar a Barcelona.

Des de la seva arribada a la banqueta madridista, Ayón va ser sempre una de les prioritats del tècnic a la seva llista de reforços. Va estar a punt de fitxar-lo el 2012, però aquell estiu va renovar per un curs amb els Orlando Magic i l'octubre d'aquell any el Barça es va avançar al Madrid i va aconseguir els drets del jugador a Europa després de pagar 60.000 euros al Fuenlabrada, assumint a més la meitat de la clàusula d'indemnització (290.000 euros) que el jugador li devia del conjunt madrileny després de la seva marxa a la NBA. No li va sortir bé l'aventura nord-americana i anys després la història va canviar de colors. “És un referent. Té molta polivalència per dins, pot defensar interior-exterior, anota prop de la cistella i es mou ràpid. Combina amb tothom. A Fuenlabrada va jugar amb Batista, amb Sené i amb Mainoldi, jugadors de característiques molt diferents, i sempre va destacar per la seva qualitat i la seva lluita”, analitza Laso.

Ayón, en el salt inicial davant de Schortsanitis en el Madrid-Maccabi. ampliar foto
Ayón, en el salt inicial davant de Schortsanitis en el Madrid-Maccabi. cordon press

L'esperit indomable d'Ayón va créixer en una humil família de pagesos de Zapotán, a l'estat de Nayarit. Va treballar al camp fins que amb 15 anys va sortir del seu poble natal per fer carrera. Després de coquetejar amb el voleibol en la seva etapa universitària, les seves qualitats el van portar a bregar sota els cèrcols quan ja complia els 18 anys. El 2006, amb 21, es va convertir en professional i la seva projecció als Halcones de Xalapa el va portar a Europa en només dues temporades. Va arribar a Fuenlabrada l'abril del 2009 i en només tres partits va apuntar les seves qualitats per fer carrera a l'ACB, però el conjunt madrileny va decidir donar-li minuts en altres equips fins a completar la seva formació. Va passar pel Marinos de Anzoategui veneçolà, per l'Illescas a l'Adecco Plata i pel Tenerife a LEB Or fins a tornar al conjunt del sud de Madrid. Amb una temporada en va tenir prou, la 2010-2011, per convertir-se en jugador revelació de l'ACB per davant de Mirotic. Llavors va decidir fer les Amèriques.

A la NBA va buscar un buit sense èxit a Nova Orleans, Orlando, Milwaukee i Atlanta, amb 4,7 punts i 4,4 rebots de mitjana en els 138 partits que va disputar fins a convertir-se en agent lliure. Les seves espatlles es van convertir en el seu taló d'Aquil·les. El febrer del 2014 va ser operat de la dreta i va accelerar la recuperació escurçant la baixa de sis a quatre mesos per no perdre's el retorn de Mèxic en un Mundial 40 anys després. En la cita disputada a Espanya va fer una mitjana de 17,6 punts i 7,6 rebots per partit, però el Barça va desconfiar del seu estat físic, va completar el seu joc interior amb els fitxatges de Doellman –baixa per al partit d'avui– i Pleiss, i li va donar via lliure per anar-se'n a l'etern enemic després d'ajustar comptes. “El Barça em volia la temporada passada, aquesta no tenia el més mínim interès i el Madrid sempre ha estat aquí”, explica. Ara forma una compenetrada i prolífica parella titular amb Felipe Reyes. “És molt bo i és molt fàcil jugar amb ell”, diu del capità del Madrid. “Sempre se situa bé, ens entenem i ens busquem”, analitza.

El pivot té una mitjana de 6,7 punts i 4,6 rebots a l'ACB i 8 i 4 a l'Eurolliga. “Estic jugant millor a l'Eurolliga que a la Lliga ACB, l'arbitratge deixa una mica més de marge de contacte”, reconeix. Va fer una pretemporada de dos dies i es va llançar al parquet amb més corpulència i menys dinamisme que el que tenia a Fuenlabrada. Després de completar el rodatge ha formigonat el joc interior del Madrid. “Vaig venir a aportar agressivitat en la defensa dels grans, a defensar el pick and roll i a complementar el potencial ofensiu de l'equip”, resumeix. El Barça té al davant un tità.

MÉS INFORMACIÓ