Selecciona Edició
Connecta’t

De la simulació d’un cor a la col·locació d’un molí de vent

El BSC-CNS, que celebra 10 anys, és el centre de supercomputació més potent d'Espanya i el 57è del món

El supercomputador a la capella de la Universitat Politècnica de Barcelona.
El supercomputador a la capella de la Universitat Politècnica de Barcelona.

De la seva collita són la simulació d'un cor per analitzar els moviments de les fibres cardíaques, un programa per dissenyar i situar millor molins de vent i generar energia eòlica i un model per rastrejar el fons marí i poder predir amb més precisió l'existència de petroli. El centre de supercomputació de Barcelona (BSC-CNS) fa avui 10 anys i en l'acte organitzat per celebrar-ho –que ha reunit alts càrrecs de la política, la investigació científica i l'empresa i en el qual s'ha fet un repàs a la primera dècada del centre líder de supercomputació a Espanya– la secretària d'Estat d'Investigació, Desenvolupament i Innovació, Carmen Vela, ha assegurat que es continuarà impulsant la supercomputació a Espanya, amb la renovació l'any que ve de la joia d'aquestes màquines, el superordinador MareNostrum.

La supercomputació és una disciplina transversal de la qual es beneficien altres camps de la ciència tan dispars com l'anàlisi del genoma humà, el disseny assistit per ordinador d'avions, la predicció meteorològica o la gestió d'una xarxa elèctrica.

El superordinador MareNostrum, situat al Centre Nacional de Supercomputació a Barcelona. ampliar foto
El superordinador MareNostrum, situat al Centre Nacional de Supercomputació a Barcelona.

Mateo Valero, director des de l'inici d'aquest centre d'excel·lència Severo Ochoa, no es cansa de defensar el triumvirat compost per ciència, enginyeria i supercomputació. El valor afegit del seu negoci és la capacitat de càlcul de quantitats ingents de dades i les simulacions per representar models tan propers a la realitat com sigui possible.

Però l'esperança de vida d'aquestes màquines és molt curta. “El meu smartphone és més ràpid que el superordinador més potent de fa 20 anys”, ha dit amb el seu telèfon a la mà Thomas Zacharia, membre del consell científic assessor del BSC-CNS i vicepresident de R+D a Qatar Foundation.

A Barcelona, la joia de la corona és el superordinador MareNostrum, situat dins d'una església a la històrica Torre Girona, al costat del campus Diagonal Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La màquina es va renovar el 2006 i un altre cop el 2012, i s'hauria d'actualitzar l'any que ve per complir els terminis acordats per la infraestructura d'investigació europea PRACE.

“Estem treballant per portar una nova màquina”, ha assegurat avui Carmen Vela, envoltada de la resta d'actors que conformen aquest consorci públic: el Ministeri d'Economia i Competitivitat (51%), el Departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya (37%) i la UPC (12%).

A part de generar coneixement, aquest centre també serveix com a infraestructura per a d’altres científics, alberga l’Arxiu Europeu del Genoma-Fenoma que conté dades de 100.000 persones de 200 centres d’investigació

Actualitzar-se o morir

El BSC-CNS ocupa el lloc número 57 al rànquing dels 500 supercomputadors mundials més potents, segons les últimes dades del novembre del 2014. A part de generar coneixement, aquest centre també serveix com a infraestructura per a d'altres científics. Per exemple, el BSC-CNS alberga l'Arxiu Europeu del Genoma-Fenoma, que conté dades de 100.000 persones provinents de 200 centres d'investigació.

“En ciència sempre hem apostat per les infraestructures”, ha ressaltat Josep Bargalló, que ocupava el càrrec de conseller en cap de l'Executiu català quan es va inaugurar aquest centre, que ha sobreviscut a governs de tots els colors. A primera fila s'han assegut José Montilla, expresident de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castells, exconseller d'Economia, i l'actual responsable de la cartera, Andreu Mas-Colell, entre altres polítics.

“El talent atreu màquines i les màquines atreuen talent”, ha destacat Mas-Colell sobre un centre per on han passat uns 2.000 investigadors. A l'inici el BSC-CNS tenia contractats mig centenar d'experts. En canvi, ara dóna feina a 300 persones, un 40% de les quals són estrangeres.

L'actual versió de MareNostrum, construït per l'empresa IBM, té gairebé 50.000 processadors i una capacitat de càlcul d'1,1 petaflops. Cada segon és capaç de realitzar 1,1 per 1015 operacions. “Esperem multiplicar per 4 nostra capacitat amb la quarta versió del superordinador”, comenta Francesc Subirada, director associat.

Gran part d’aquest centre es dedica a fer investigació de qualitat des de la universitat pública

Gran part d'aquest centre es dedica a “fer investigació de qualitat des de la universitat pública”, tal com ha mantingut Valero durant la dècada de direcció. Les empreses privades com Repsol i Iberdrola representen al voltant d'un 10% de la inversió del BSC-CNS. Els seus superordinadors no produeixen dades sinó que es dediquen a “una feina inicial per millorar els avantatges competitius” d'aquestes empreses que tenen les seves pròpies màquines més potents, explica Subirada.

Paul Messina, membre del consell científic assessor del BSC-CNS i director de l'Argonne Leadership Computing Facility (EUA), ha destacat la “bona posició” del BSC-CNS perquè reuneix “bons” arquitectes de computadors i científics computacionals amb investigacions aplicades a la biomedicina o al medi ambient. “Ens concentrem en quatre àrees, no podem ser bons en totes”, confessa Valero, a qui avui han batejat com el cicló d'Alfamen (Saragossa). Ell sap que el que computa millor, competeix millor.