Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Dret a no decidir

El full de ruta CDC-ERC per la independència redueix els drets dels ciutadans catalans

El Parlament de Catalunya serveix per legislar, controlar i triar el Govern de la Generalitat. I aquest, per dirigir l'Administració autonòmica en cada període. No per a res més. Així ho estableixen els articles 55 a 72 de l'Estatut d'Autonomia. Tot el que sigui desviar totes dues institucions, la Cambra i l'Executiu, de les funcions previstes en aquest text deriva en frau de llei, en detriment dels ciutadans catalans.

Cada elecció en cada graó de la (multi) governança serveix pel que serveix. Si s'utilitza per a un objectiu diferent, que desborda els seus poders i competències, resulta per tant extra vires: un abús de poder. Així que una elecció municipal no pot confiscar les funcions d'un Govern autonòmic. Ni una convocatòria legislativa nacional pot anul·lar les competències repartides per l'Estat de les autonomies. Ni un referèndum substituirà una elecció, ni una elecció equival a un plebiscit, excepte en les repúbliques bananeres o en les antigues dictadures soviètiques.

Si algú ho força, s'arrisca a obliterar o reduir els drets dels ciutadans (en aquest cas, catalans), perquè a cada dret li correspon un deure d'una Administració determinada, no de qualsevol, i a cada deure d'aquesta, l'exercici de la seva exigència pels ciutadans. Tot el que s'aparta d'aquest esquema desemboca en erosió de la democràcia, el caos o l'autocràcia.

Aquesta sèrie d'evidències estatutàries i constitucionals és el que obliden Convergència Democràtica i Esquerra Republicana (acompanyades de les seves organitzacions d'agitació) en el seu al·lucinant full de ruta unitari per a la independència de Catalunya signat dilluns.

El millor resum del contrasentit d'aquest document –que amb prou feines rearmarà la moral dels independentistes de bona fe una vegada coneixen que les enquestes els neguen la majoria necessària l'ha expressat Dolors Camats, una dirigent (independentista) d'Iniciativa per Catalunya, fins fa poc adscrita al moviment sobiranista.

L'especiós full de ruta “nega el dret a decidir”, denuncia Camats, perquè imposaria la secessió sense votació expressa específica i per quòrums parlamentaris inferiors al prescrit (dos terços dels escons per reformar l'Estatut). I “unes eleccions al Parlament no poden substituir el referèndum” perquè s'hi diluciden coses diferents, i una decisió transcendental requereix una consulta, legal i pactada, ad hoc.

El plantejament contradiu la promesa d'Artur Mas que els ciutadans votarien en cada pas del seu peculiar procés (el que ara es nega: es confirmaria una Constitució l'elaboració de la qual no hauria estat sotmesa a les urnes); prescriu la declaració unilateral d'independència (amb negociacions col·laterals només cosmètiques); reconeix (i per tant, impulsa) que Catalunya quedaria fora de l'ONU i de la Unió Europea; i viola flagrantment qualsevol senyal de legalitat.

És encara pitjor que un atemptat democràtic. És un deliri sense pal·liatius.