_
_
_
_
_

I tu, a qui et creus?

Pedrosa assegura que va córrer amb un braç gairebé inútil i Lorenzo culpa el casc del seu resultat en la primera cursa de MotoGP

Nadia Tronchoni
Jorge Lorenzo, durant el Gran Premi de Qatar.
Jorge Lorenzo, durant el Gran Premi de Qatar.STRINGER (EFE)

Has volat alguna vegada a més de 200 km/h i amb visió reduïda? Has provat de frenar una moto de gairebé 160 kilos amb una sola mà? Has intentat guanyar una cursa sense saber quan toca pitjar els frens o quan cal donar més gas? Sense poder controlar una burra de 240 cv de potència? Doncs aquestes són algunes de les imatges que deixa la primera cursa de la temporada de MotoGP: pilots patint de debò per acabar tan a prop del podi com fos possible.

I després de patir els va tocar parlar. O sigui, patir més. Parlar en públic i explicar el perquè de les coses. Ho han de fer sempre. Quan guanyen. I també quan perden. No poden esvair-se, com fan sovint els jugadors de futbol, perquè sempre hi ha algú que dóna la cara per ells. Els pilots, no. No poden escapar-se. Ho hauria volgut fer Pedrosa aquest diumenge, després d'acabar una cursa amb un braç pràcticament inútil. Va escollir imitar el president Rajoy i fer una compareixença sense preguntes –només li faltava el plasma– per explicar sense donar explicacions, és a dir, explicar allò que volia i no admetre cap aclariment ni consulta. Així doncs, ens van quedar molts dubtes. Tants que un dia un pensa que no tornarà a córrer en mesos i un altre creu que el veurà d'aquí a un parell de setmanes a Austin.

Lorenzo va escollir el camí més difícil. Té debilitats, el mallorquí, i una d'elles passa per no dir cap mentida, ni una. Està obsessionat a ser transparent (si en prenguessin exemple els polítics...) i, de vegades, es passa: massa sinceritat. El de Yamaha va preferir deixar en evidència la marca de cascs que el patrocina (i a ell mateix, que va firmar un sucós contracte a canvi de) i explicar que havia perdut la cursa per culpa de l'escuma interior del casc, que va anar caient fins a fer-li de gorra. I no fa sol a Losail a les vuit de la tarda.

El casc polèmic de Lorenzo
El casc polèmic de Lorenzo

Al final: dos campions sense podi i dos motius entesos com a excusa. Del primer ja s'especula, fins i tot dins mateix del seu equip, sobre si viatjarà als EUA per a la pròxima cursa. El segon desperta dubtes i rialles. És curiós com rebem la informació que ens arriba. Per què ens refiem d'uns i a d'altres mai no els en passem ni una? A vegades els precedents juguen a favor o en contra de qui parla. I el to i el somriure afecten més qui escolta que el discurs mateix. Allà tenim Márquez, que diumenge a la nit va escollir somriure, com sempre. I ràpidament va rebre el perdó públic. Només (atenció: ironia) li havia tallat (sense voler, esclar, sense ironia) el cable dels frens a Bautista, que va acabar per terra –i qui sap si agraït de no haver de ser últim amb aquella Aprilia que no tira– en els primers revolts de la primera volta. Però el nen, que tampoc va tenir el dia ni va trepitjar el podi, va demanar disculpes. I tot arreglat.

Li falta aquesta naturalitat a Lorenzo quan explica les coses. Va fer set voltes sense poder veure els revolts de Losail, però molts no se'l creuen. Són els mateixos que mai no li troben la gràcia. Pobre. I mira que ho intenta.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Nadia Tronchoni
Redactora jefa de la sección de Deportes y experta en motociclismo. Ha estado en cinco Rally Dakar y le apasionan el fútbol y la política. Se inició en la radio y empezó a escribir en el diario La Razón. Es Licenciada en Periodismo por la Universidad de Valencia, Máster en Fútbol en la UV y Executive Master en Marketing Digital por el IEBS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_