Selecciona Edició
Connecta’t

Grècia discuteix una nova llista de reformes amb els socis de l’euro

Alemanya subratlla que el Govern grec ha de presentar un pla ambiciós i engegar aquestes mesures per rebre ajuda financera

Alexis Tsipras, durant una sessió parlamentària, aquest dilluns a Atenes.
Alexis Tsipras, durant una sessió parlamentària, aquest dilluns a Atenes. AFP

El costat fosc del somni europeu té diverses variants. L'euroescepticisme i l'auge dels populismes segueixen aquí, amenaçadors, a l'alça impulsats per la crisi. I aquest costat fosc treu el nas en el nou rol de la UE com a madrastra en cadascun dels rescats –especialment de Grècia, que no són altra cosa que crèdits a canvi de condicions. Atenes segueix negociant amb els socis de l'euro, i a l'espera d'un tercer rescat, New Deal o es digui com es vulgui, necessita un acord pont per no quedar-se sense diners i fer front als venciments del deute, d'una banda, i a les despeses corrents del país, de l'altra. L'Executiu grec negociava aquest dilluns al vespre amb les institucions anteriorment conegudes com a troica una llista detallada de reformes, que inclou 1.500 milions en privatitzacions, 3.700 milions en pujades d'impostos i lluita contra l'evasió fiscal i aquesta caixa de Pandora denominada reformes estructurals, entre les quals hi ha des de canvis en el sistema de pensions fins a noves lleis per garantir l'autonomia de l'Autoritat Fiscal Independient o l'agència estadística pública.

L'Eurogrup vol sobretot mesures detallades. I el Govern d'Alexis Tsipras va esculpint treballosament una llista que ha de respectar un delicat equilibri: s'ha de convèncer la Comissió Europea, el BCE i l'FMI per després rebre la llum verda dels ministres d'Economia de l'eurozona. Cal salvar la bola de partit d'abril, amb pagaments als creditors i les arques públiques gairebé buides. I alhora Tsipras ha de fer filigranes perquè aquest degoteig de mesures no li provoqui un forat a casa, ni al Parlament grec –on tenia previst comparèixer aquest dimarts al vespre– ni al seu propi partit, l'esquerra del qual ja li va ensenyar les urpes fa unes setmanes en una situació semblant, quan l'Eurogrup reclamava l'anterior llista de reformes.

L'embolic és semblant al del 20 de febrer passat, quan Grècia es va comprometre a presentar un llistat de mesures i les sospites dels mercats van provocar una estampida a la banca grega que al final no va ser tan gran. Atenes s'enfronta de nou a una data límit: Grècia havia de presentar aquest dimarts al vespre una segona llista molt més detallada, que s'ha anat filtrant als mitjans al llarg del cap de setmana, com a condició perquè els socis de l'euro avancin algun dels pagaments pendents. El detall de la negociació és important a curt termini per evitar un (improbable) accident. Però les fonts consultades a Brussel·les apunten que la duresa que mostren els socis de l'euro i les resistències de Grècia per acordar el pegat actual no són més que gesticulacions: la veritable negociació és una altra. Grècia no té accés als mercats i necessita imperiosament un altre rescat abans de finals de juny. Aquesta és la partida veritablement important.

El detall de la iniciativa hel·lena

Mesures fiscals. La llista de reformes que el Govern hel·lè està negociant amb els seus creditors preveu recaptar ingressos addicionals per l'Estat d'un total de 3.700 milions d'euros, a través bàsicament de mesures fiscals. Segons les informacions publicades per mitjans locals, entre les mesures proposades hi ha recaptar 725 milions d'impostos sobre dipòsits a l'estranger; 350 de la lluita contra el frau de l'IVA; 350 de la venda de llicències de televisió; 600 de la recuperació d'endarreriments en pagaments tributaris o a la seguretat social; 300 de la pujada del tipus marginal, per a les rendes més altes. També es preveu recuperar 200 milions d'euros de les llicències per les apostes a Internet i 250 de la lluita contra el contraban de tabac i combustible.

Banc dolent. El Govern d'Atenes proposa crear un banc dolent, utilitzant 10.900 milions d'euros del Fons Europeu d'Estabilitat Financera, i engegar un esquema d'acord extrajudicial per impagaments de préstecs.

Pensions. L'Executiu hel·lè promet dificultar les jubilacions anticipades i retallar les exempcions fiscals. En canvi, exclou suprimir les pagues extra per a les pensions baixes o modificar el subsidi de Solidaritat Social dels Pensionistes (EKAS).

Privatitzacions. El Govern manté la privatització del port del Pireu i de 14 aeroports regionals. En total s'espera recaptar 1.500 milions d'euros (700 milions menys que l'objectiu fixat per l'anterior Govern d'Andonis Samaràs).

Deute. L'Executiu planteja també de nou el tema de la sostenibilitat del deute i proposa la introducció de bescanvis de deutes per bons vinculats al creixement del PIB.

Fins que emergeixi aquesta negociació el més probable és un menú ric en declaracions pujades de to, filtracions, tensions i altres. Diversos líders europeus han protagonitzat aquest dilluns un nou capítol d'aquesta saga. El comissari europeu d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici, ha explicat que la negociació amb Grècia “no és fàcil” i que hi ha “un límit de temps”, davant la necessitat de desbloquejar almenys una part de l'últim tram de 7.200 milions d'euros en ajudes a Grècia. Les institucions de l'antiga troica instaven Grècia a detallar unes propostes que, malgrat tot, segueixen sent “massa vagues”, segons informa EFE. I la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha donat a Hèlsinki una mostra del to que exhibeixen els creditors: “La pregunta és si Grècia pot satisfer les expectatives que hi hem dipositat; més val que les mesures que presenti estiguin a l'altura”. Un portaveu de Berlín ha anat encara més lluny i ha subratllat que el pagament d'un nou tram d'ajuda financera a Grècia està lligat a l'ambició de la citada llista de reformes, “però també a la seva engegada”. El ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, ha secundat l'argumentari alemany: “Les regles s'han de respectar. Amb intel·ligència i flexibilitat, però cal respectar-les”.

La duresa de l'Eurogrup no ha canviat: Grècia s'ha quedat pràcticament sense aliats en les últimes setmanes. Les últimes reunions de l'eurozona són un 18 contra un: el ministre Iannis Varufakis no troba ni un sol suport a les seves demandes. L'Eurogrup veu amb bons ulls metes fiscals una mica menys exigents i fins i tot algun alleujament en el pagament del deute –terminis més folgats i interessos més baixos, però poca cosa més: Berlín i els creditors han donat sobrades mostres de les seves línies vermelles, i fins i tot els països perifèrics rescatats Espanya, Portugal, Irlanda han demostrat que no volen concessions. Fora de la política, malgrat això, els acadèmics destaquen que massa severitat podria ser contraproduent: “Els alemanys haurien d'adonar-se que algunes coses segueixen sent més importants que els diners; la dignitat n'és una. Haurien de considerar que si segueixen tibant la corda acabarà sent més fàcil, políticament parlant, que el Govern de Tsipras amenaci de sortir de l'euro. I finalment els europeus haurien de deixar de banda aquesta boja esperança dels que pensen que una sortida de Grècia de l'euro no tindria repercussions sobre l'eurozona en el futur”, apunta l'historiador econòmic Kevin O’Rourke, d'Oxford.

Sobre la taula hi ha la proposta de llista grega: 15 pàgines de reformes que Atenes ha anat polint durant el cap de setmana amb els socis de l'euro i les institucions. El missatge a Brussel·les és que, malgrat les dates límit, dels ultimàtums dels socis o dels advertiments d'una possible suspensió de pagaments si Grècia es queda sense diners, encara hi ha molta feina a fer. I tot i que no és descartable un accident, sí que és molt improbable.