Selecciona Edició
Connecta’t

El copilot Lubitz va ser tractat fa anys per “tendències suïcides”

Els psiquiatres no havien detectat agressivitat contra terceres persones

Tasques de rescat entre les restes de l'avió. / reuters | reuters-live!

Andreas Lubitz, el sospitós d'haver estavellat la setmana passada un A-320 als Alps i haver causat la mort de 149 persones, havia rebut tractament per "tendències suïcides", segons ha revelat aquest dilluns la Fiscalia de Düsseldorf. "Diversos anys abans d'obtenir la llicència, el copilot havia estat sota tractament psiquiàtric durant un llarg període de temps amb evidents tendències suïcides", ha afirmat la Fiscalia.

Lubitz va començar a treballar com a copilot de Germanwings el setembre del 2013, uns mesos més tard d'obtenir la llicència de vol. Però les tendències suïcides a les quals es refereix el fiscal són anteriors. Des que va obtenir la llicència, els metges que va visitar i que li van donar la baixa mèdica no van detectar “ni tendències suïcides ni agressivitat contra terceres persones”, ha assegurat a Düsseldorf Christoph Kumpa, el portaveu que ha llegit el breu comunicat fet públic per la Fiscalia.

Aquesta dada és important perquè proporciona informació al debat que aquests dies ha sorgit a Alemanya sobre la responsabilitat dels metges i els límits de la confidencialitat quan un pacient pugui suposar un perill per a la societat. Segons l'explicació del fiscal, no és que el psiquiatre que va tractar Lubitz –i que li va donar la baixa perquè no el va considerar apte per volar el dia del sinistre– no fes res en observar les tendències suïcides del seu pacient, sinó que no les va detectar. Fonts de Lufthansa consultades després de conèixer l'escrit de la Fiscalia insisteixen que la companyia mai va saber res sobre l'estat de salut del copilot que acabaven de contractar. "No tenim accés als informes mèdics. És una informació secreta", expliquen les fonts consultades per aquest diari.

La Fiscalia assegura a més que no ha trobat cap prova que Andreas Lubitz patís una malaltia física, en el que sembla una referència als problemes de visió –despreniment de retina, segons publicava diumenge Bild– dels quals s'ha parlat aquests dies. Com que no hi ha rastre de malaltia física, aquestes dificultats podrien ser d'origen psicosomàtic. Els investigadors no han trobat cap document en el qual el copilot anunciés les seves intencions o una carta de comiat, i els interrogatoris en el seu entorn familiar, personal i laboral tampoc han aportat "indicis consistents que ajudin a explicar els possibles motius" dels seus actes.

La Fiscalia assegura a més que no ha trobat cap prova que Andreas Lubitz patís una malaltia física

Mentre a Düsseldorf s'esperava amb molta atenció les noves revelacions de la Fiscalia, els detalls sobre l'estat de salut de Lubitz –i què en sabien Lufthansa i l'Oficina Federal d'Aviació alemanya– continuaven sortint a la llum. El copilot va renovar l'any passat el vistiplau mèdic per volar, segons confirmen fonts de la companyia a aquest diari. Lufthansa insisteix que mai va tenir coneixement dels problemes de salut de Lubitz, i fins i tot afirma que en els documents que tenia a la seva disposició –la llicència i la seva idoneïtat per volar– no constava la sigla SIC, que avisen que l'empleat en qüestió s'ha de sotmetre a una revisió mèdica especial de forma regular. Aquesta afirmació xoca amb el que van dir durant el cap de setmana les autoritats alemanyes d'aviació.

La investigació entorn de les circumstàncies de la tragèdia aèria als Alps francesos ha portat la policia de la ciutat alemanya de Düsseldorf a posar en marxa un dels seus operatius més grans de les últimes dècades. Segons informa aquest dilluns el diari Rheinische Post, la comissió especial creada sota el nom d'Alps està formada per més de cent agents encarregats de recaptar dades sobre Andreas Lubitz, el copilot que presumptament va estavellar l'avió de forma deliberada, així com de recollir mostres que permetin identificar les més de 70 víctimes alemanyes.

Els investigadors francesos miren de trobar la segona caixa negra i esperen accelerar la identificació dels 150 morts gràcies a l'excavació d'un camí que permeti l'accés directe a la zona del sinistre. Al lloc hi ha excavadores que estan habilitant un sender que podria estar a punt aquest dimarts o aquest dimecres, segons ha afirmat Xavier Vialenc, portaveu dels 350 efectius involucrats en la recerca de restes de víctimes i de l'avió. "Així guanyarem una mica de temps", ha dit Vialenc, que ha reiterat que ja han estat aïllats 78 ADN diferents, com ja va informar aquest diumenge el fiscal de Marsella, Brice Robin. 

MÉS INFORMACIÓ