Selecciona Edició
Connecta’t

Uber denuncia Espanya davant la UE per prohibir-li operar

L'empresa creu que la decisió "protegeix el monopoli del taxi"

Uber
Un home mostra l'aplicació Uber al seu mòbil. AFP

Uber intenta demostrar que les traves imposades a la seva activitat vulneren les lleis europees. La companyia que ofereix transport de pagament entre particulars com a alternativa al taxi va presentar aquest dilluns una queixa formal contra Espanya davant la Comissió Europea, segons el document de denúncia al qual ha tingut accés aquest diari. La firma nord-americana, que funciona a través d'una aplicació als telèfons mòbils, al·lega que la legislació espanyola i, sobretot, la decisió judicial que va interrompre la seva activitat el desembre passat, llastren els seus interessos i els dels consumidors “per protegir el monopoli tradicional del taxi”.

Un magistrat del jutjat mercantil que va suspendre el servei d'Uber a Espanya al desembre va estimar una demanda de l'Associació Madrilenya del Taxi. L'aplicació va continuar activa durant uns dies, però la interlocutòria va obligar les operadores de telecomunicacions i les entitats de pagament a bloquejar l'accés a Uber. “Operem en 20 dels 28 Estats de la UE i Espanya representa un extrem en la regulació. És un dels països més conservadors, l'únic on realment s'ha prohibit el servei”, explica des d'Amsterdam Mark MacGann, director del departament legal d'Uber i un dels signants de la denúncia.

MacGann intenta convèncer l'Executiu comunitari que aquesta prohibició és discriminatòria, desproporcionada i contrària a diverses normes europees. Al document registrat aquest dilluns a Brussel·les figuren cinc tipus de violacions, entre les quals de les directives de comerç electrònic i de serveis, el principi de neutralitat tecnològica, la llibertat de prestació de serveis i fins i tot la carta de drets fonamentals de la UE.

Protesta de taxistes a Madrid contra Uber el juny del 2014. ampliar foto
Protesta de taxistes a Madrid contra Uber el juny del 2014.

Uber parteix d'un principi fonamental per cimentar les seves queixes: la companyia, en l'accionariat de la qual participa Google, no es dedica al transport de persones, sinó a una intermediació electrònica “que ofereix un servei social, un servei de connexió de persones que vulguin compartir el cotxe”, encara que en realitat l'usuari tria trajecte –no s'acomoda a la ruta del conductor– i paga unes tarifes fixes, en les quals s'inclou una comissió del 20% per a l'empresa. En la seva queixa, Uber demana un tractament anàleg a la venda de vols per Internet, que en última instància comercialitza un servei de transports però es regula en el marc dels serveis de la societat de la informació. La UE encara no ha decidit si considera Uber un servei electrònic o de transports.

Brussel·les haurà de decidir si demana a Espanya que canviï la seva actitud cap a Uber. En cas que el Govern espanyol s'hi negués, es podria iniciar un procediment d'infracció que derivés en el Tribunal Europeu de Justícia. La Comissió Europea ha defensat fins ara que la regulació d'aquest nou servei és competència dels Estats, encara que Brussel·les pot actuar si, com defensa la companyia, conclou que s'estan transgredint normes comunitàries. Tres comissaris europeus –el vicepresident de Mercat Únic Digital, Andrus Ansip, la comissària de Mercat Interior, Elzbieta Bienkowska, i la de Transports, Violeta Bulc– es van reunir fa uns dies a Brussel·les amb el president d'Uber, Travis Kalanick. En el seu compte de Twitter, Ansip va valorar de manera salomònica: “Discriminació, no; respecte a la llei, sí”.

Davant del cas britànic, on la intermediària funciona amb normalitat i transporta “diversos milions de persones cada setmana en sis ciutats”, segons MacGann, aquest responsable eludeix donar xifres concretes a Espanya, tot i que afirma que es transportava “moltes desenes de milers de persones”. Uber operava des de l'abril del 2014 a Barcelona i més tard a Madrid i València. Ara només a Barcelona ofereix UberEats, servei de repartiment de menjar a domicili.

La denúncia espanyola en segueix dues més que ha presentat l'empresa contra França i Alemanya per motius similars. La Comissió no ha estipulat els terminis de resolució.

MÉS INFORMACIÓ