Selecciona Edició
Connecta’t

“Em sento responsable i veterà, un vellet gairebé”

El jugador del Barça, heroi contra Holanda en la final del Mundial del 2010, analitza el seu futbol i el de la selecció abans de tornar-se a enfrontar amb els 'orange'

Iniesta, la setmana passada a Las Rozas després de l'entrevista. Ampliar foto
Iniesta, la setmana passada a Las Rozas després de l'entrevista.

“Puc fer l'entrevista amb la caputxa posada?”, pregunta Andrés Iniesta (30 anys). És diumenge,fa sol a Las Rozas però fa fred perquè bufa el vent de la serra. El futbolista que va rematar el Mundial contra Holanda a Johannesburg, el mateix que també va ser a Salvador de Bahia el dia de la derrota humiliant en la fase de grups, riu mentre diu al fotògraf que s'espavili perquè ha d'anar a dinar. S'ha fet gran el de Fuentealbilla i se li nota, a punt de ser pare per segona vegada. Està de bon humor, o ho sembla.

Pregunta. Juga contra Holanda. Es recorda més de Johannesburg o del Brasil?

Resposta. Tendeixo a quedar-me amb les coses bones. Són records diferents, evidentment. Però les coses bones i les dolentes han passat, i prefereixo mirar endavant. A Holanda m'unirà sempre el més important que he viscut en el futbol; però més enllà d'això seguim avançat, i em ve de gust jugar a Amsterdam, és un camp bonic.

P. Amb aquell gol, li va canviar més la vida a vostè o al futbol espanyol?

R. Si va canviar, va ser positiu. Però, pel que fa a mi, segueixo sent el mateix. Bé, han passat cinc anys, això sí. Crec que té més incidència a l'exterior que a l'interior. Tampoc no penso en aquell dia cada matí, però, no ho sé, si surt la imatge per la tele o en algun bar i hi ha algun pòster penjat, llavors, sí, et vénen records i sempre bons. No tornarem a guanyar mai el primer Mundial. Amb una mica de sort,en vindran més, però aquell sempre estarà aquí. És com el primer petó, sempre és especial.

P. Diuen que no fa gols, aquell gol val per tots?

R. No, però és el més important que marcaré mai.

P. On té la samarreta?

R. La vaig regalar, només em vaig quedar amb les botes. I la samarreta interior és al camp de l'espanyol [per la dedicatòria al desaparegut Dani Jarque]. Això dels gols, mira, esclar que m'agradaria marcar-ne més. I segueixo intentant millorar en tots els aspectes, però la meva valoració sobre el que faig no depèn de si marco gols o no.

P. Però l'altre dia va dir que les seves estadístiques no són bones.

R. Perquè les estadístiques de gols i assistències ho diuen. Una altra cosa és si un any vaig fer 15 assistències i tampoc no la vaig considerar la meva millor temporada. Però jo no jutjo el meu rendiment així. Jo sé com jugo i com em sento. Sé quan puc donar més o fer-ho millor. Fer més gols ajudaria més l'equip, però això només em faria diferent pels altres. I jo sento la confiança del meu entrenador i el meu equip.

“Al Brasil l’equip estava bé, però contra Holanda tot va sortir de cul”

P. Caure en la primera fase del Brasil va ser tan traumàtic que han començat un cicle?

R. Digue-li cicle, transició, l'adjectiu que vulguis. Després d'una decepció i una patacada espectacular ha vingut gent nova, tenim reptes nous i il·lusions. Són moments, el temps passa.

P. Ja ha trobat una explicació al que va passar al Brasil?

R. Va ser molt estrany. Abans de començar les sensacions eren molt bones. L'equip estava bé, però contra Holanda tot va sortir de cul. L'1-1 abans del descans ens va pesar com una llosa [1-5 al final]. Ens vam enfonsar, inexplicablement. I la falta de confiança ens va portar que fos impossible guanyar Xile. Una mica inexplicable. Però em nego a recordar el que he viscut a la selecció únicament per aquesta experiència.

P. Fins a quin punt creu que ha marcat una època? Herois, els anomena Del Bosque.

R. Realment no penso en això. Potser, quan passin els anys, quan ho deixi i repassi la meva trajectòria, veuré que hi ha una selecció que va fer molt bé les coses. Em sento molt orgullós i content del que he viscut en primera persona. És gratificant haver aconseguit tants somnis. No necessàriament ha de ser pitjor el que vingui. I Del Bosque sempre és molt generós.

“Sempre he entès el futbol d’una forma molt clara. I seguiré jugant com el sento”

P. Sent que aquesta temporada s'ha hagut de reinventar per jugar al Barça?

R. No, sempre he entès el futbol d'una forma molt clara, abans i ara, i he treballat de la mateixa manera per guanyar-me el lloc i poder jugar al Barça i a la selecció. Seguiré jugant com el sento. Això no ha canviat. Han pogut canviar coses, però jo no les percebo; per jugar haig d'estar al 200 per cent i intento rendir en funció del que demana l'entrenador. M'entreno tan bé com puc i jugo. No faig 13 per jugar i abans feia 10.

P. Però al camp fa coses que no feia.

R. Quines?

P. Des del moment en què hi ha menys conservació de pilota el paper dels migcampistes ha canviat, i a partir d'aquí, tracta la pilota d'una altra manera i s'associa d'una altra manera. Les passades són més llargues i més verticals moltes vegades, no li sembla?

P. Són detalls. Abans dominàvem més els partits. És diferent. Però no canvia tant, només hi ha situacions que no són iguals. Res ha estat igual d'un any a un altre, mai, sempre hi ha matisos. La passada va ser diferent d'aquesta i aquesta ho serà de la següent. La meva única idea és jugar a futbol i intento gaudir al màxim.

P. Gaudeix o pateix?

R. Pateixo quan toca patir, però gaudeixo. Estic capacitat per patir. Sempre he treballat. El que passa és que sembla que abans no corríem i corríem, esclar que corríem. I si no corres, no jugues; ha estat així tota la vida, al Barça i a tot arreu.

P. Per què hi ha gent que diu que aquest equip juga com ho feia el de Vilanova?

“Si no corres, no jugues; ha estat així tota la vida, al Barça i a tot arreu”

R. Al final, fa molt de temps que juguem d'una forma determinada i a això se li poden unir altres característiques; en atac som més ràpids per aprofitar que davant tenim el que tenim. Si tens aquestes tres bèsties, per què no els activaràs? Però això també ho buscàvem abans, perquè sempre hem tingut tres davanters molt bons. El que passa és que de vegades ens falta paciència perquè no sempre aconsegueixes tenir el control. Però l'equip ha crescut; si ens diuen que estem en condicions de guanyar tres títols… I venim de no guanyar res amb un equip refet. Tenim un entrenador nou, jugadors nous, és un procés de creixement i la línia és ascendent.

P. Vostè coneix Luis Enrique des de fa temps perquè van compartir equip. Ja era igual de rondinaire?

R. Va ser el meu capità, sí. Però... rondinaire? Ell sempre ha estat així, té la seva forma de transmetre.

P. Li ha tocat assumir responsabilitats?

R. Sempre he assumit la meva responsabilitat. Sóc un noi molt responsable.

P. Ja el miren com un líder al vestidor?

R. No he tingut mai aquesta sensació.

P. Mana més o ho sembla?

R. No, em sento responsable i veterà… un vellet gairebé.

P. M'explica Messi?

R. És difícil d'explicar. Cada setmana fa coses que només sap fer ell. Per mi el més fort és que només té 27 anys i que fa que una cosa extraordinària sigui normal.

MÉS INFORMACIÓ