Selecciona Edició
Connecta’t

La negociació amb l’Iran topa amb esculls en la recta final

Teheran s'oposa a enviar a l'estranger bona part de les seves reserves d'urani, però els negociadors veuen solucions alternatives

Kerry i Lavrov a la mesa de negociacions en Lausana (Suïssa).
Kerry i Lavrov a la mesa de negociacions en Lausana (Suïssa). REUTERS

Les negociacions entre sis potències mundials i l'Iran van topar la nit del diumenge amb un escull inesperat quan s'apropa el termini, la mitjanit de dimarts, per aconseguir un acord preliminar sobre el programa nuclear de Teheran. La delegació iraniana en les negociacions a Suïssa va anunciar que rebutja enviar a l'estranger gran part de les reserves d'urani enriquit.

És un detall, al qual havia donat suport en el passat –Rússia semblava la destinació més probable– i que al matí del diumenge diplomàtics occidentals donaven per fet que formaria part d'un acord preliminar que semblava proper. El pacte final ha d'arribar abans del 30 de juny.

Malgrat el canvi de criteri, la delegació iraniana va dir que l'acord continua sent possible. I fonts occidentals citades pel diari The New York Times van assenyalar que hi ha altres maneres de gestionar les reserves d'urani que seguirien permetent aconseguir un pacte amb Teheran. Una opció seria barrejar l'urani amb materials més diluïts perquè així sigui molt més difícil fer-lo servir, com es pretenia en enviar les reserves a l'estranger.

No obstant això, la possibilitat que es toleri a l'Iran que la totalitat de les seves reserves d'urani segueixin al país pot reforçar l'opinió dels crítics amb les negociacions que Teheran no fa prou concessions.

La delegació iraniana diu que l’acord segueix sent possible. I fonts occidentals assenyalen que hi ha altres maneres de gestionar les reserves d’urani que seguirien permetent aconseguir un pacte

Diversos països àrabs i Israel mostren recel del compromís iranià de frenar les ambicions nuclears i temen que un acord suposi un suport al règim dels aiatol·làs que alteri el tauler geopolític al Pròxim Orient. “Aquest acord confirma totes les nostres pors i fins i tot més”, va dir aquest diumenge el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.

El canvi de criteri el va anunciar a la premsa el viceministre d'Exteriors de l'Iran, Abbas Araqtxi, present en les negociacions a Lausana. "L'exportació de reserves d'urani enriquit no està en el nostre programa", va dir el diplomàtic, segons l'agència France Presse. "No hi ha cap qüestió d'enviar les reserves a l'estranger".

Però Araqtxi va negar que això pugui dilapidar un possible acord. Va dir que un pacte és "realitzable", però que hi ha "dos o tres" assumptes que encara s'han de resoldre. "Som optimistes, hi ha possibilitats d'arribar a un acord. Però això requereix que l'altre bàndol prengui les decisions necessàries i demostri la seva voluntat política", va assenyalar.

Entre els esculls que cal tancar hi ha el grau de supervisió de les instal·lacions nuclears, el calendari d'aixecament de les sancions o permetre a l'Iran mantenir projectes d'investigació nuclear i d'altres amb finalitats mèdiques.

L'Iran –que ha negat que estigui desenvolupant una bomba nuclear– sembla que està disposat, segons l'agència Reuters, a reduir a menys de 6.000 el nombre de centrifugadores (inicialment demanava que en fossin 10.000). Les sis potències (els Estats Units, França, Regne Unit, Rússia, la Xina i Alemanya) volen que durant almenys deu anys la capacitat nuclear iraniana estigui a un any de distància d'adquirir el material per produir una bomba. A canvi, aixecarien les sancions que escanyen l'Iran i l'aïllen internacionalment.

En un reflex que les negociacions es preveuen intenses, els ministres d'Exteriors dels EUA, França i Alemanya van cancel·lar els seus plans de tornar diumenge als seus països per continuar a Suïssa en la fase final de les converses.

Durant tot el dia, els nervis, les expectatives, les filtracions i els desmentiments sobre les possibilitats d'aconseguir un acord imminent van dominar les negociacions. Els missatges que van enviar els diplomàtics eren una combinació d'optimisme i cautela: l'acord preliminar sembla a prop, però falten per tancar detalls importants i l'enteniment pot descarrilar en qualsevol moment.