_
_
_
_
_

Sarkozy revalida el seu avenç electoral amb una altra victòria

Els socialistes s'enduen una dura derrota als comicis departamentals

Marine Le Pen i Hollande voten a les locals franceses.Foto: reuters_live | Vídeo: REUTERS
Carlos Yárnoz

La societat francesa es dretanitza a gran velocitat i posa fi al tradicional bipartidisme. La UMP, el partit de Nicolas Sarkozy, i els seus aliats centristes van revalidar ahir el seu triomf a la segona volta de les eleccions departamentals en aconseguir el 46% dels vots, segons les dades oficials amb el 60% de les circumscripcions escrutades. El governamental Partit Socialista, i l'esquerra en general, és el gran derrotat en aquests comicis, amb el 34% de sufragis —perd la meitat dels seus Governs departamentals—, mentre l'ultradretà Front Nacional es consolida amb el 20% de suports com una formació capaç d'estar en primera línia a totes les eleccions del país.

El triomf del centredreta s'ha vist amplificat perquè l'esquerra, dividida en diferents candidatures, va demanar als seus militants i simpatitzants que donessin suport als conservadors a les circumscripcions on aquests han mantingut duels amb el FN (a 532 de les 2.054 circumscripcions) per frenar l'avenç de la ultradreta. Sarkozy, per contra, va demanar als seus l'abstenció o el vot en blanc en duels entre l'esquerra i la ultradreta (284 circumscripcions), una actitud que el primer ministre Manuel Valls ha qualificat de “falta moral i política”.

Sarkozy va destacar que aquests resultats indiquen que “l'alternança està en marxa i que res no l'aturarà” enfront del “fracàs” d'un PS que representa “el socialisme més arcaic d'Europa”. Valls va atribuir el seu fracàs al fet que l'esquerra, amb candidatures separades, s'ha presentat “massa dispersa i dividida”. I Le Pen va dir que els seus resultats són “històrics i excepcionals”.

La transcendència d'aquestes eleccions, amb una abstenció propera al 50%, no radicava tant en el repartiment de poder en el centenar de departaments francesos, que tenen poques competències, sinó a conèixer l'actual distribució de forces: la suma de la dreta i la ultradreta se situa a una enorme distància de l'esquerra, que el 2012 dominava tots els nivells de poder, des de l'Elisi fins als ajuntaments, passant pel Parlament i les regions.

L'abstenció en aquestes eleccions s'ha aproximat al 50%

Des de llavors, la UMP va arrabassar la majoria del poder municipal als socialistes al març de l'any passat. Tres mesos després, i per primera vegada en la història de França, el FN va ser el partit més votat, seguit per la UMP. Ara, els socialistes reben la seva tercera derrota consecutiva. Perden la meitat dels 61 departaments que governen (n'hi ha un centenar a França), que seran els que passin a les mans de la dreta, entre ells feus tan simbòlics de l'esquerra com Corresa, la pàtria política de François Hollande.

Malgrat el gran suport aconseguit, el FN només pot governar als departaments on obté majoria absoluta perquè cap força li donaria els seus vots a les assemblees departamentals a l'hora de triar presidents. Confiaven a aconseguir un o dos governs, però finalment no en van obtenir cap. En tot cas, tindrà desenes de consellers departamentals i ara només en tenia un. El tripartidisme s'ha instal·lat a França.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carlos Yárnoz
Llegó a EL PAÍS en 1983 y ha sido jefe de Política, subdirector, corresponsal en Bruselas y París y Defensor del lector entre 2019 y 2023. El periodismo y Europa son sus prioridades. Como es periodista, siempre ha defendido a los lectores.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_