Selecciona Edició
Connecta’t

L’Anna i l’Ona, en cadira de rodes, i què?

Una noia víctima d'una hemorràgia cerebral publica un conte en què figura una nena amb mobilitat reduïda

Anna García, al centre, amb la seva germana Cristina i la mare de totes dues.
Anna García, al centre, amb la seva germana Cristina i la mare de totes dues.

Anna García riu quan li recorden que un dia va arribar a dir que la protagonista del llibre que ha escrit és “com una filla” per a ella. La criatura en qüestió es diu Ona i va néixer fruit de l'afany de superació de la seva jove creadora, que va tenir una hemorràgia al tronc cerebral fa nou anys. Des de la seva cadira de rodes, la jove, que en ara té 35, va començar fa poc més d'un any a escriure un conte per a nens. Tot i que té mobilitat reduïda, dificultats en la parla i un pegat a l'ull per evitar la visió doble, l'Anna va aconseguir treure per fi a la tardor el llibre L'Ona i el seu aniversari (Editorial Stendhal), amb una protagonista ideada a imatge seva: l'Ona també va amb cadira de rodes i porta un pegat en l'ull. I igual que l'Anna, malgrat tot, “se sent feliç amb la seva situació”.

L'autora acabava de llicenciar-se en filologia catalana quan va tenir l'accident cerebrovascular. Era fent classes a Sardenya. Hi va passar un mes en coma i a partir d'aquí, una gradual recuperació que encara avui continua amb sessions de fisioteràpia tres vegades per setmana, exercicis a la piscina i jornades en un centre ocupacional. Tot i que físicament és depenent, cognitivament és completament autònoma. Prova d'això és que, després de la muntanya russa emocional dels primers anys per adaptar-se a la seva nova vida, l'Anna es va asseure davant del seu ordinador portàtil i va crear l'Ona. Amb l'ajuda de la seva germana Cristina, va capitanejar tot el procés per publicar el conte, des de localitzar una editorial fins a buscar un il·lustrador que dibuixés els personatges tal com volia l'Anna —la jove també va deixar escrit com volia que fossin els seus protagonistes—. “Volia explicar la història d'una nena que és feliç amb la seva situació. Va amb cadira de rodes, i què? Ella és feliç. Es tracta de normalitzar una realitat”, explica la Cristina.

L'Anna recorda que estava “molt emocionada” quan va veure el llibre per primera vegada. “És un missatge de motivació, que si vols, pots”, conclou la Cristina, que reconeix que després de l'accident de la seva germana, la vida va canviar per a tota la família. “Ho mesures tot d'una altra manera, canvien les teves prioritats i la forma de gestionar les coses”.

L'Anna omple les llibreries a totes les presentacions del conte de l'Ona i la primera edició de 500 exemplars s'ha quedat curta només entre família, amics i coneguts. “És un llibre dirigit a tres col·lectius: als nens que van amb cadira de rodes, a qui se'ls demostra que no són invisibles, que ells també poden ser els protagonistes d'una història; als nens que no tenen cap contacte amb d'altres que tenen mobilitat reduïda, i també per als adults, que si tenen algun cas a prop, que vegin que no són persones desemparades, que si volen fer alguna cosa, poden aconseguir-ho”, insisteix la Cristina.

Mentre l'Anna cavil·la noves històries per a la seva filla, l'Ona ja va per la segona edició amb un altre miler d'exemplars.