Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Sant Genar i els diners públics

La sang de Sant Genar es liqua per miracle i els diners públics es transsusbtancien en privats quan es gasten des d'una entitat municipalista

Als diners públics els passa el mateix que a la sang de Sant Genar: de vegades canvia d'estat. La liquació, per als napolitans, és un signe de bona sort. En canvi, l'evaporació dels diners públics és inequívocament un mal senyal.

La setmana passada es va produir una conjunció astral que va agermanar tots dos esdeveniments. A Nàpols, la relíquia del sant màrtir va canviar d'estat en mans del papa Francesc, cosa que no passava des de 1848, amb Pius IX. Més a prop, a Barcelona, l'Audiència va arxivar la causa oberta contra 50 edils i exedils que van cobrar uns 300.000 euros bàsicament procedents de diners públics de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), entitat propera al PSC.

La interlocutòria sostenia que els diners s'havien convertit en privats en el mer acte de ser gastats i distribuïts. Si la liquació de la sang del màrtir de Dioclecià està sobrenaturalment clara, la transubstanciació dels diners de la FMC no li van al darrere. El de l'entitat municipalista, segons la justícia, és un prodigi d'enginyeria taumatúrgica.

La FMC, igual que l'Associació Catalana de Municipis (ACM) —propera a CiU—, actua com a lobby dels ajuntaments. Per què si es nodreix de fons públics locals els seus comptes poden evitar la fiscalització de la Sindicatura de Comptes? Doncs pel simple fet que són entitats de dret privat i automàticament els diners que manegen també.

La interlocutòria en qüestió sostenia que els fons, tot i procedir de les arques públiques, com que eren gastats per una “realitat jurídica” de caràcter privat es transsusbtanciaven gràcies a “un efecte de transformació d'aquestes aportacions a fons privats des del moment en què van ser ingressades”. Un dictamen jurídic del Departament de Governació de la Generalitat va acudir en suport argumental d'aquesta tesi, que encara que reconeixia que “algunes de les seves funcions estan connectades amb allò públic no se n'altera la naturalesa privada”.

Gràcies a feines fictícies i factures falses els imputats “es van enriquir”, segons el jutge, amb diners dels ajuntaments

Resulta difícil digerir aquest argumentari. Tanta filigrana teòrica per encobrir un tracte groller als diners de tots. Aquesta indulgència i magnanimitat en la despesa no es va produir quan, per exemple, el mes de novembre passat el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) va sol·licitar la devolució a l'antic INEM d'un mes que 10.000 aturats havien cobrat indegudament el 2013. Una lluita competencial entre administracions estava a l'origen de l'embolic, en el qual es va aplicar la màxima dura lex sed lex. Així que encara que la prestació s'hagués esgotat i els afectats no poguessin retornar els 800 euros, com sostenien els sindicats, calia fer-ho.

Cal ser intransigent amb aquells que dilapiden els diners públics, però això sí, sempre que aquests fons no siguin gastats per una entitat de dret privat. Llavors, amics, la llei ajuda els qui tenen profundes conviccions democràtiques. D'aquí a ben poc tindrem ocasió de comprovar en què queda davant la justícia la presumpta malversació de fons de l'entitat municipalista ACM, comesa per Josep Maria Matas i Xavier Solà, quan eren dirigents de l'entitat per al voltant d'un milió d'euros, i que va ser revelada per EL PAÍS.

Gràcies a feines fictícies i factures falses els imputats “es van enriquir”, segons el jutge, amb diners dels ajuntaments. Però és clar, com que l'ACM és una entitat de dret privat, el delicte comès podria no ser malversació de fons públics sinó, en tot cas, apropiació indeguda. És més, l'ACM en un acte que l'honra com a garant de la presumpció d'innocència ni tan sols s'ha presentat com a part perjudicada en la causa contra els seus exdirigents. Per què fer guerra del company a terra?

Els fiscals intenten mostrar que els diners són públics i que es tracta, tant en el cas de la FMC com en el de l'ACM, de fons procedents dels ciutadans i que així s'han de considerar.

L'ACM i la FMC representen els interessos dels més 900 municipis de Catalunya davant la Generalitat i el Govern central. En alguns casos ofereixen serveis com a central de compres o bé cursos d'assessorament i formació per a càrrecs polítics i tècnics. El pressupost anual de la FMC ronda els 2,5 milions d'euros; el de l'ACM, els 3,5 milions. La meitat procedeix de les quotes dels ajuntaments associats i la resta de prestació de serveis a entitats públiques.

L'any 1991, la revista Nature va revelar que un equip de científics encapçalat per Luigi Gargascheli, de la Universitat de Pavia, havia fabricat una gelatina amb les mateixes propietats que la sang de Sant Genar i amb una fórmula que segurament havien de conèixer els alquimistes medievals. En agitar-se, es convertia en líquid un gel dens que es solidificava quan es deixava reposar. Era una barreja de color vermell fosc, de carbonat càlcic, hidroclorur de ferro i aigua salada amb efectes molt semblats al de la sang del patró de Nàpols. Però, com que l'Església no deixa obrir el recipient segellat amb la relíquia, l'anàlisi és impossible. A tot arreu, quan s'impedeix la fiscalització, guanya terreny el miracle.