Selecciona Edició
Connecta’t

Salut no fa cas del Parlament i activa el consorci sanitari de Lleida

El departament vol que l'ens ja funcioni a l'estiu i nega voluntat privatizadora

Boi Ruiz, arribant a una reunió de Govern
Boi Ruiz, arribant a una reunió de Govern

“Intentarem tenir-ho tot a punt per començar a l'estiu”. La consigna del Departament de Salut pel que fa a la creació del controvertit consorci sanitari que unificarà la sanitat a Lleida és clar i, segons les declaracions del delegat territorial del departament a la província, Josep Pifarré, té data d'inici. Malgrat que compta amb nombrosos actors socials en contra i l'oposició en bloc del Parlament català, Salut ha decidit tirar endavant el projecte de crear un consorci públic per integrar en un sol ens els serveis sanitaris de la província, que ara depenen de dues empreses públiques —Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) i l'Institut Català de la Salut (ICS), el gran ens públic que gestiona vuit grans hospitals i el 80% de l'atenció primària de Catalunya—.

El pla, que cristal·litza una de les pretensions més ambicioses del conseller Boi Ruiz de redissenyar el mapa sanitari i el model de gestió del sistema públic de salut, s'ha topat amb un mur d'opositors des que al febrer de 2014 es concretés, en un acord de govern, donar llum verda a la proposta. Multitudinàries manifestacions en contra i els retrets constants de bona part de l'oposició en seu parlamentària van obligar Salut a retardar el projecte i fins i tot modificar, sobre la marxa, els estatuts inicials.

Els uns i els altres coincideixen en la necessitat d'unificar la sanitat de la província però, enfront de la creació d'un nou consorci, les veus discordants aposten per integrar tots els serveis dins de l'ICS, una empresa amb confiança per als usuaris i sotmesa al dret públic. Els opositors, que veuen en el projecte una privatització encoberta de la sanitat, han posat en dubte el caràcter públic de l'ens i la figura jurídica escollida que, asseguren, afavoreix una major opacitat en la gestió. Salut, per la seva banda, ha assegurat que en els estatuts del consorci -que estarà participat pel Servei Català de la Salut (CatSalut), l'ICS, la Universitat de Lleida i l'Institut d'Investigació Biomèdica-es prohibirà expressament l'entrada de capital privat.

La Generalitat diu que no hi haurà capital privat i que només unificarà la gestió

L'últim revés al projecte l'ha donat el Parlament en aprovar una moció en el qual s'insta Salut a frenar definitivament el projecte. ERC s'hi ha posicionat en contra i ha donat suport a la paralització del projecte (només CiU hi va votar en contra i PP es va abstenir).

No obstant això, malgrat l'ordre del Parlament, la posició de Salut no ha canviat: “La millor i l'única solució per a la sanitat de la província és que totes dues empreses vagin juntes i això és irrenunciable”, sentència Pifarré. El personal de l'ICS, de caràcter estatutari, s'integrarà com a tal al nou ens i, de la mateixa manera, el de GSS, que és personal laboral, mantindrà la seva condició. Els opositors critiquen que es perdran les places d'estatutaris perquè les noves contractacions seran en règim laboral.

“No aturarem les mobilitzacions al carrer”, avisa la Marea Blanca

Salut manté que no tots els treballadors s'oposen al projecte. El representant dels caps de servei en la junta clínica de l'Arnau, Ferran Barbé, veu “ridícul” estar-hi en contra o a favor. “És un bon moment per descentralitzar la gestió”, assenyala. I assegura que “no es pot anar cap a un ICS encara més immens i ingovernable”. Barbé apunta que, de no tirar endavant el consorci, “Lleida es convertirà en un territori amb sanitat de segona classe i hospitals comarcals”.

Però l'oposició és obstinada i, malgrat la persistència de Salut, manté la seva postura. La Marea Blanca de Lleida ha organitzat tres manifestacions massives, 350 actes i ha recollit més de 38.000 signatures. Gerard Sala, portaveu de la plataforma, assegura:“Si ells no ho retiren, nosaltres no aturarem les mobilitzacions al carrer”.