Selecciona Edició
Connecta’t

Pactes i populismes

Ciutadans s'enfronta al dilema d'uns consensos que el poden consolidar o afeblir

Ciutadans ha estat, sens dubte, un clar triomfador en les eleccions al Parlament d'Andalusia. Partint de zero ha aconseguit nou escons, esgarrapant vots a dreta i esquerra; s'ha convertit en un partit frontissa de centre-centre i té la clau de l'estabilitat en aquesta regió. Fins aquí tot són bones notícies per a la formació que encapçala Albert Rivera.

Però Ciutadans té al davant un dilema la resposta del qual pot consolidar-lo com a partit o, en canvi, afeblir-lo en les properes cites electorals fins al desembre. De com resolgui la negociació per arribar a un possible pacte de governabilitat amb el PSOE de Susana Díaz en dependrà el seu futur en el nou escenari de quadripartidisme.

Els líders de Ciutadans són els que han de decidir si donen suport a la formació d'un nou Govern socialista a Andalusia, votant-hi a favor, en contra o abstenint-se en la sessió d'investidura. Totes les posicions són igualment legítimes. El que sí que han de tenir en compte és que el nou marc de convivència entre partits exigirà el diàleg permanent i el consens com a fórmules imprescindibles per governar en tots els racons del país, i per descomptat el Parlament espanyol. En un entorn d'ocàs de majories absolutes, els electors valoraran els polítics que siguin capaços de dialogar i arribar a acords raonables sota la premissa de renúncies mútues, assegurant les prioritats bàsiques de cada partit.

Ciutadans va irrompre en el panorama amb propostes concretes que van ser molt ben rebudes pels possibles electors. Ha fet una campanya positiva i ha celebrat els resultats amb prudència. No obstant això, abans d'iniciar la ronda de converses amb la candidata a formar Govern a Andalusia, ha donat certes mostres de populisme que no es corresponen amb la seva posició en el mapa ideològic. Les frases grandiloqüents i els plantejaments demagògics són més propis de Podem.

Té poc sentit que Ciutadans ocupi posicions radicals o populistes que el poden portar a perdre la decisiva situació de centralitat electoral que ha aconseguit en tan poc temps. Fer política és, ara com ara, dialogar i explicar el que es defensa i el que es decideix. Aquest partit té una bona ocasió per fer aquesta política amb majúscules i marcar el seu estil amb vista a les properes cites electorals; amb pactes o sense, però amb coherència i sense estridències.

Albert Rivera té al davant molta feina els propers mesos per consolidar el seu partit com una alternativa de Govern. Ha de dotar-se d'una estructura sòlida, deixar de ser només un partit urbà per arribar a tots els caladors de vots possibles i créixer amb prudència en els seus quadres i candidats, evitant que l'allau –lògica cap a una força emergent li acabi passant factura per no ser exigent en la selecció.