Selecciona Edició
Connecta’t

“Volar als Alps era la seva passió”

Amics del copilot narren l'afició que tenia Andreas Lubitz per aquesta zona muntanyosa

Andreas Lubitz Ampliar foto
Andreas Lubitz, en una foto del setembre del 2009, a Hamburg. Getty

El club aeri LSC Westerwald, als afores de la petita localitat alemanya de Montabaur, a l'oest del país, ofereix la cara més lluminosa d'Andreas Lubitz, el copilot suposadament responsable de la catàstrofe aèria de dimarts en un vol de Barcelona a Düsseldorf. Fa 14 anys que Lubitz havia començat a fer en aquest club aeri de Montabaur, on viuen els seus pares, els seus primers passos a l'aire. Hi tenia amics, semblava un noi tan normal com qualsevol altre i es deixava anar amb el que més li agradava: volar. Però, veient els esdeveniments, els gustos que Lubitz va desenvolupar en aquest club estremeixen i s'assemblen a una macabra burla del destí.

“Volar als Alps era la seva passió”, assegura Dieter Wagner, company del club aeri. Els Alps és el lloc que Lubitz va triar per estavellar l'avió de Germanwings (GWI9525), filial de Lufthansa, que pilotava i que va provocar la mort de 149 víctimes innocents. I és també el lloc on preferia volar. “Fa un parell d'anys un grup d'amics vam anar-hi amb ell . I vam sobrevolar una zona a pocs quilòmetres del lloc on es va estavellar l'avió de Germanwings”, afegeix Wagner. La seva neboda era amiga de Lubitz i l'acompanyava a les seves pràctiques al sud de França amb vol sense motor.

Ernst Müller, també membre del club LSC Westerwald, dóna més dades que fan pensar en la tràgica predilecció de Lubitz pels Alps. “Jo també vaig anar amb ell diversos estius en aquesta zona propera a la ciutat francesa de Sisteron. És una zona molt coneguda pels amants del vol sense motor per les seves muntanyes i els seus corrents de vent ascendent” afegeix Müller.

Els amics i coneguts de Lubitz i la seva família només semblen disposats a parlar de la seva passió per volar. Johannes Seemann, el pastor de l'església Paulus, on la mare del copilot treballa com a organista, preferia guardar silenci. Només confirmava que fa quatre anys que és al capdavant de l'església evangèlica de Montabaur i que coneix la mare, però no el fill pel qual li pregunten tots els periodistes. “Els recordem que això és la casa de Déu i que aquí estem obligats a guardar silenci. Els demanem respecte per a la família i per a nosaltres”, responia la dona del pastor des de la casa on viuen, just al costat de l'església.

Al gimnàs que freqüentava Lubitz tampoc en volien donar gaire informació. “Tan sols et puc dir que era un tipus tranquil. Era una persona que no cridava l'atenció”, explicava aquest divendres un dels habituals. Potser l'explicació més convincent de totes la donava abans de travessar un semàfor Thomas, que es dedica a fer sermons als funerals. “Tothom deia que era un noi molt ambiciós. L'única explicació que trobo és que per motius de salut es veiés obligat a deixar la feina i no pogués acceptar-ho. Potser va voler posar fi a tot per haver de renunciar a volar”, afegeix. I per això va escollir el lloc que ell més estimava: els Alps.