Selecciona Edició
Connecta’t
REVISTA DEL DISSABTE

Els cercles íntims de Luis Suárez

El davanter del Barça, amo d'un esperit feroç al camp, és una persona senzilla i fidel als seus hàbits: el mate i els amics

Luis Suárez celebra el seu gol davant el Madrid a l'últim clàssic.
Luis Suárez celebra el seu gol davant el Madrid a l'últim clàssic. AP

Un home amb codis de barri, amb una infància plena de restriccions i necessitats, però amb principis definits i valors respectats. Així defineix el seu entorn Luis Suárez (Salt, Uruguai; 1987). Poques nits de festes, però moltes hores dedicades a la seva esposa i als seus dos fills. Un tipus familiar que s'entrega als dos pilars que el defineixen: la seva passió per la pilota i l'amor per la seva família. Gelós de la seva intimitat, recrea a Catalunya els escenaris més característics del seu estimat país. “Visc el dia a dia com si estigués a l'Uruguai”, conclou el davanter centre del FC Barcelona.

Herbes, canya i mate. Amics, xerrades, i el mate. Un cercle de sabor i gaudi. Un cercle de confiança en el qual descansen els seus integrants. El mate representa a la societat uruguaiana un acord de comunió. “El mate?”, reflexiona Luis Suárez; “serveix per conversar. Per distreure's... Per reunir-se amb els amics”. Mai no s'entendria el paisatge urbà de Montevideo sense aquesta tradició del Río de la Plata. Com mai no s'entendria la vida de Suárez sense Sofía Balbi, la seva dona.

Luis Suárez amb els seus fills a una localitat prop de Montevideo el juny de 2014. ampliar foto
Luis Suárez amb els seus fills a una localitat prop de Montevideo el juny de 2014. AFP

“A l'adolescència va conèixer Sofía que, des del principi, va jugar un paper importantíssim en la seva vida. Luis és qui és gràcies a ella. La seva dona és una companya irreprotxable i l'hi ha donat suport de forma incondicional”, declara Mathías Cardacio, futbolista del Defensor Sporting i company des de la infantesa de l'atacant blaugrana.

“Vaig anar a buscar un amic uruguaià, vam aprofitar que era a Barcelona i ens vam passar el matí al bar d'uns companys charrúas prenent mate, parlant de l'últim Clàssic i de la vida. Després me'n vaig anar cap a casa amb la meva dona, va arribar l'hora de banyar els nens i després ficar-los al llit. Bastant normal, com faig sempre”, va explicar Luis Suárez a l'emissora RAC1 el dilluns passat, hores després d'haver marcat el gol que ell va batejar com “el més important amb la samarreta del Barça”. No va ser un partit qualsevol per a ell. El seu gol va segellar el triomf del Barça. “Viure el Barça-Madrid com a jugador és una cosa única. Des de l'escalfament, fins a l'entrada al camp i veure aquest mosaic espectacular. No puc explicar com ho vaig gaudir”, va relatar l'uruguaià.

“Abans d'arribar al FC Barcelona, molts li van aconsellar que no descartés l'opció del Madrid, fins i tot es comentava que podia guanyar més diners. Però ell mai no va dubtar. I sempre responia: ‘Sóc seguidor del Barça, i és el meu somni jugar-hi”, explica Walter Ferreira, el cinesiòleg que el va ajudar en la recuperació de la seva lesió al genoll abans de debutar amb la celeste a l'últim Mundial.

El pont entre Luis Suárez i Barcelona, que es va acabar de construir l'estiu passat quan el Barça el va fitxar per 81 milions d'euros, va començar, en realitat, el 2002. La família de Sofía, llavors la seva xicota, es va traslladar a l'Hospitalet (després es mudarien a Castelldefels) per esquivar la crisi econòmica a l'Uruguai. Als 16 anys, quan encara jugava en les inferiors del Nacional, el futbolista va demanar als directius del club que l'ajudessin a visitar la seva xicota. Coses de Cupido, la capital catalana va captivar Suárez i quan el seu futbol va saltar a Europa cada vegada que podia es passejava per Barcelona i fins i tot pel Camp Nou. Ara ja està on volia, i viu amb la seva família a Castelldefels. Prop dels seus sogres. Prop de Messi.

“No vaig venir aquí per robar el protagonisme a ningú. Leo és el número u i el que ell fa és impossible que ho faci un altre”, diu l'exjugador del Liverpool. Luis Suárez va tenir una rampa a la seva adaptació al Barça: connexió amb Messi. Les suposades males vibracions entre el 10 i els seus antics companys d'àrea van acabar per precipitar les sortides del Camp Nou d'Eto’o, Bojan, Ibrahimovic i Villa. Tot el contrari li va passar al charrúa. “Les cultures de l'Argentina i l'Uruguai són semblants. Ens ajuntem a les tardes, les famílies es coneixen i això és important”, revela el 9, que a poc a poc comença a conquistar l'afició blaugrana.

Luis Suárez es va estrenar amb la samarreta del Barça el 25 d'octubre contra el Madrid al Bernabéu i va trigar un mes a estrenar-se com a golejador. “En parlava molt amb la meva dona. No sabia què em passava, estava fallant gols que jo solia marcar”, explica l'uruguaià. Tot va canviar: ha marcat set gols en els últims set partits del FC Barcelona i ja suma 14 dianes a la temporada. “De vegades sentia que no estava ajudant l'equip. Sóc conscient que em van portar al Barça per fer gols”, completa. “Luis és un tipus competitiu a la pista i a la vida. De perfil baix i súper professional, no tolera perdre i quan sap que té el suport de la seva gent, aconsegueix el que es proposa. És reservat, introvertit i tímid en un entorn que no és de la seva confiança. Però quan està entre els seus passa d'acudit a acudit. És una alegria contínua. Potencia molt els grups”, el descriu Cardacio, el seu amic de tota la vida.

Vamoooooooos!! Força Barça!!!!!! Come ooooon!! Força Barça!!!!!!!!

Una foto publicada per Luis Suarez (@luissuarez9) el

“L'herba mate desperta els adormits, corregeix als ganduls i agermana les persones que no es coneixen”, escriu Eduardo Galeano. Els grans futbolistes no tenen gaire d'erudits. L'art de la pilota és exquisidament cautivador quan altres qualitats es despullen al camp. No importen la verborrea apropiada si el jugador s'entrega en cos i ànima, i si a més, triomfa. Luis Suárez és el millor ambaixador de l'arpa charrúa, que transpira la samarreta, la bota i el cor. Sempre prop de la pilota i de la seva dona. Sempre en cercle.

Luis Suárez s'expressa al camp com viu al carrer: senzill, directe, punt i final.