Selecciona Edició
Connecta’t

Creixement accelerat

La millora d'expectatives per aquest any i el 2016 hauria d'apuntalar-se amb un acord social

Com era d'esperar, la taxa de creixement de l'economia espanyola no només ha mantingut el primer trimestre d'aquest any la tendència a la reactivació iniciada el 2014, sinó que ha mostrat signes d'acceleració moderada. La taxa de creixement intertrimestral del 0,8% avançada dijous pel Banc d'Espanya és compatible amb una taxa anual de creixement del 2,8% (la revisió proposada per l'autoritat monetària per al 2015) i permet projectar per al 2016 taxes similars de creixement. L'economia accelera el creixement i se situa al capdavant de la reactivació europea.

El més important d'aquesta acceleració és que permetrà reduir les estadístiques d'atur i escurçar els terminis en els quals la taxa de desocupació pot aproximar-se al 20%. És molt important precisar que les estadístiques de desocupació, fins i tot les més afinades, recullen amb dificultat les peculiaritats del mercat laboral. Bona part de la creació d'ocupació abunda en contractació precària; les rendes salarials continuen sense remuntar i això encara es tradueix en malestar entre els assalariats. La bona evolució de les estadístiques no ha de confondre's amb una recuperació del benestar.

Les raons d'aquesta millora (una desena més de creixement intertrimestral) procedeixen en bona mesura de l'entorn internacional. Ja es va assenyalar en el seu moment la importància de la depreciació de l'euro respecte al dòlar (més pronunciada fins i tot del que s'esperava) i la moderació del preu del cru. Però també és evident que la intervenció monetària del Banc Central Europeu (BCE) està millorant les condicions de finançament. Menys influència conjuntural té la rebaixa de l'IRPF, massa curta per empènyer el motor del consum.

En absència de reformes estructurals que liberalitzin els mercats i a falta d'una reforma fiscal profunda que alliberi recursos per a la inversió pública, aquest és el moment perfecte per signar un acord social que permeti un augment moderat dels salaris. Els ajustos de rendes han permès fins ara millorar el finançament exterior i intercanviar ocupació per salari. Però una política econòmica coherent amb taxes de creixement del 2,5% és diferent de l'austeritat basada en les retallades. L'economia ha d'entrar pas a pas, sense comprometre el control del dèficit, en polítiques d'estímul de la demanda.