Selecciona Edició
Connecta’t

L’economia espanyola accelera i creix un 0,8% en l’arrencada del 2015

El Banc d'Espanya eleva la previsió d'augment del PIB al 2,8% per aquest any i al 2,7% per al proper

Façana de la seu del Banc d'Espanya.
Façana de la seu del Banc d'Espanya. EFE

L'economia espanyola accelera el pas. Segons les estimacions del Banc d'Espanya, el producte interior brut (PIB) hauria crescut en el primer trimestre del 2015 a una taxa intertrimestral del 0,8%, la qual cosa situaria la seva taxa de variació interanual en el 2,5%.

Aquesta estimació comporta una lleugera acceleració de l'activitat respecte al tram final de l'any passat, en un context en el qual va millorar l'entorn exterior i en què es van enfortir alguns dels factors que estan impulsant la despesa interna en l'etapa més recent. Aquest és el cas de la millora en les condicions de finançament després de l'anunci i posterior engegada de l'ampliació del programa d'actius per part del BCE, la depreciació del tipus de canvi de l'euro i la reducció del preu del petroli.

Amb aquest rerefons, el Banc d'Espanya ha revisat a l'alça el creixement estimat del PIB per al 2015, des del 2% fins al 2,8%. Per al 2016 s'espera una continuació de la fase expansiva, amb una taxa mitjana anual del 2,7%, una desena inferior a la del 2015, ja que es projecta una certa atenuació d'alguns dels impulsos presents actualment. Els riscos de desviació respecte a aquest escenari central han canviat lleugerament a l'alça, encara que les incerteses no s'han dissipat completament.

El creixement econòmic espanyol es va situar el trimestre final del 2014 entre els més puixants de la zona euro, amb un avanç trimestral (0,7 %) només igualat per Alemanya entre les grans economies europees. L'acceleració del producte interior brut es va deure a l'augment del consum de les llars, el component més important del PIB espanyol (equival al 56% de la demanda nacional), segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística publicats a finals de febrer passat. El PIB espanyol va créixer de mitjana un 1,4% el 2014 després de sis anys de recessió gairebé contínua (amb l'excepció de l'inapreciable creixement del 2010).

El Banc d'Espanya justifica la millora en les seves previsions de creixement en dos grups de factors. D'una banda, el progressiu avanç en la correcció dels desequilibris que s'ha produït els últims anys i amb la millora de l'entorn macrofinancer de l'economia espanyola, impulsat per les polítiques desplegades tant a escala nacional com en l'àmbit europeu. "Tot això ha permès l'alleujament de les condicions financeres, la reactivació del flux de creació d'ocupació neta, la progressiva reducció del dèficit públic i la consecució d'importants millores de competitivitat, que, en el seu conjunt, conformen un escenari favorable per a la prolongació del to expansiu de l'activitat econòmica al llarg del període de projecció", assenyala l'informe.

D'una altra, factors més temporals, entre els quals destaca la reducció del preu del petroli, la rebaixa de l'IRPF i de l'impost de societats i les mesures de política monetària adoptades recentment pel BCE.

Dèficit públic

El supervisor bancari dóna per fet que les administracions públiques haurien aconseguit reduir els seus números vermells al límit marcat per Brussel·les, al 5,5% del PIB el 2014. Encara que la dada de tancament encara no s'ha publicat [s'avançarà aquest divendres], el Banc d'Espanya estima que amb les xifres provisionals conegudes fins ara es complirà amb l'objectiu pressupostari.

"S'espera una correcció addicional del dèficit de les administracions, des del nivell del 5,5% del PIB en el qual podria acabar el 2014 segons l'estimació provisional disponible, fins a situar-se al 4,5% i el 3,9% del PIB el 2015 i 2016, respectivament". D'aquesta manera, el regulador bancari expressa els seus dubtes respecte que les administracions públiques puguin continuar reduint el dèficit al ritme marcat per Brussel·les durant el 2015 i el 2016.

"La desviació el 2015 pel que fa a l'objectiu oficial (4,2%) reflecteix una projecció una mica menys dinàmica de l'evolució dels ingressos, mentre que el 2016 aquesta discrepància és el resultat, en part, de la falta de concreció, en el moment de redactar aquest informe, dels plans pressupostaris per a aquest any", apunta el text.