Selecciona Edició
Connecta’t

‘Quo vadis’, Barça B?

El filial blaugrana travessa una crisi d'identitat i de resultats

Halilovic, en un Barça B-Mirandés.
Halilovic, en un Barça B-Mirandés. DIARIO AS

“Molt bé, nois! Heu fet feliços els japonesos; tota la vida podran explicar que un dia van vèncer el Barça”. Dimarts passat, el filial del Barça va perdre un amistós amb la selecció universitària sub-23 del Japó i el tècnic blaugrana, Jordi Vinyals, no va poder contenir la seva frustració. L'entrenador no troba respostes en els titulars ni en els suplents. “No veiem la llum”, assumeixen. El Barça B és un equip angoixat, enfonsat en la classificació de Segona A.

El salt del Miniestadi al Camp Nou cada temporada és més difícil. Els jugadors formats a la Masia han passat del 64% al 52% en el trànsit de Martino a Luis Enrique. Res a veure amb el 25 de novembre del 2012, quan el Barça de Tito va formar amb 11 futbolistes del planter al camp del Llevant (0-4) ni tampoc amb els temps de Guardiola en què Busquets i Pedro van ser tan assidus que van ajudar a guanyar el Mundial.

“El Barça B és un trampolí”, assumia Eusebio, l'únic entrenador acomiadat en la història del filial. “Per a nosaltres és important que el filial estigui a Segona A, perquè el salt al primer equip és menor”, asseguren des de la directiva blaugrana. El Barça B és l'únic supervivent dels filials a Segona A, circumstància que obliga a preguntar-se pel seu futur després de constatar que els joves decideixen el seu avenir amb 16 anys, quan són fitxats per clubs com l'Arsenal, que prefereix contractar que no pas crear una escola. Els últims fitxatges del Madrid apunten també en aquesta direcció.

Si continuen amb aquesta actitud, cap d’ells arribarà al primer equip”, diuen al Camp Nou

La situació al Miniestadi convida a preguntar-se també per les funcions de l'entrenador del filial: és un pedagog o un tècnic amb projecció? A Eusebio, substitut de Luis Enrique i de Guardiola, el van acusar després de quatre anys de “fer sempre el mateix” i va ser substituït per Vinyals, procedent del juvenil A, tècnic de confiança del coordinador del futbol base, Jordi Roura, i guanyador de la Champions juvenil el 2014. Vinyals va irrompre amb el fuet: “Si no hi ha disciplina, no podem fer gaires coses”.

Una resposta als que consideren que “alguns dels nois estan més pendents del VIP a Pacha i de quants seguidors tenen a Instagram que del futbol”. Vinyals ha intentat recuperar la unitat d'un grup juvenil dispers i deïficat amb sessions de vídeo i una classe de coaching. “Quin és l'objectiu del Barça B?”, “Què aporta cadascú al grup?”, són algunes de les preguntes dirigides als jugadors. L'equip no respon: dos empats i quatre derrotes.

Els jugadors del filial han deixat de ser aprenents i militants d'un equip de Segona A per convertir-se en futbolistes en trànsit, pendents de si s'incorporen a l'equip professional o són cedits, posseïts per l'ego des de joves. “Aquí sembla que hi ha set pilotes d'or”, es va sentir en un entrenament. “Si continuen amb aquesta actitud, cap d'ells arribarà al primer equip”, agreguen des del vestuari del Camp Nou. La majoria disposen de contractes tan suculents que s'han oblidat de la seva recent etapa juvenil per convertir-se en professionals a l'espera de destinació. La plantilla ha deixat de ser solidària i està dividida, hi ha poc sentit de pertinença a l'equip i cadascú atén el seu joc. Adama, Munir –internacional absolut espanyol per un dia– i Halilovic –desafiador quan va ser substituït pel tècnic a Alcorcón– tenen fitxa del primer equip garantida per a la propera temporada i sis futbolistes acaben contracte al juny. A molt pocs els importa el filial, excepte als molt barcelonistes: “Aquest club és casa meva i em sabria molt greu baixar”.

A molt pocs els importa el filial, excepte als molt barcelonistes: “Aquest club és casa meva i em sabria molt greu baixar”

Des que Guardiola va assumir el comandament del filial a Tercera (2007), sempre va tenir futbolistes referencials per dirigir els joves, des de Guerra fins a Nolito, passant per Armando, Lombán i Edu Bedia. Avui, el capità, Sergi Juste, té 23 anys i la mitjana d'edat de la plantilla és la més baixa en les últimes set campanyes: 19,8 anys, per 21,24 en l'etapa anterior de Luis Enrique.

Destituït Zubizarreta, els jugadors tampoc troben interlocutors per plantejar el seu futur, preocupats per la sanció de la FIFA –que li impedeix fitxar fins al 2016–, i alguns temen per la seva projecció: “Jugar al primer equip és molt difícil. Llavors, què fem?, juguem a Segona B?”, es pregunten.

El filial és, a més, un equip sense afició, encara que el pressupost es mengi la meitat del total (25 milions) del futbol base. La mitjana d'espectadors al Miniestadi és de 3.260 i aviat jugarà a la Ciutat Esportiva en un camp per a 6.000 afeccionats. Molts canvis que obliguen a preguntar-se pel sentit d'un filial amb problemes fins i tot amb el nom: avui és Barça B després de ser Barça Atlètic i sense que se sàpiga com es dirà demà. Ja ningú pregunta pels seus valors ni pel seu estil de joc. Supervivència.

MÉS INFORMACIÓ