_
_
_
_
_
crítica | citizenfour
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

El rostre de Gola Profunda

Aporta el valor addicional de convertir-nos en testimonis d'aquesta transacció de secrets

Edward Snowden i Glenn Greenwald a 'Citizenfour'.
Edward Snowden i Glenn Greenwald a 'Citizenfour'.

Dues pel·lícules recents, que no poden ser més diferents entre si, han elevat a espai mític llocs sense encant del sector hoteler, llimbs despullats de qualsevol glamur al si del qual, no obstant això, han tingut lloc diàlegs i trobades de rellevants conseqüències en l'àmbit de la realitat. D'una banda, la sala de reunions d'un hotel francès que Negociador, de Borja Cobeaga, converteix en espai de discrepància per a una comèdia trista. D'una altra, l'habitació d'un hotel de Hong Kong on la cineasta Laura Poitras va documentar la trobada que van mantenir ella i el periodista Glenn Greenwald amb Edward Snowden, l'extreballador de la CIA i l'NSA que va revelar l'esgarrifós entramat de vigilància global aixecat pel Govern dels Estats Units en la seva lluita contra el terrorisme. Citizenfour, pel·lícula guanyadora de l'Oscar al millor llargmetratge documental, és la història capturada en directe, una peça mestra de periodisme filmat que dóna rostre, força i matís humà a una figura que, amb el seu acte de confrontació amb les mecàniques del poder, s'ha convertit en l'enemic públic número u d'aquesta era de paranoia i control en què la pèrdua de privadesa i llibertats és el preu que bona part de la comunitat està disposada a pagar per a la seva suposada protecció.

CITIZENFOUR

Direcció: Laura Poitras.

Documental.

Gènere: denúncia política.

Alemanya-Estats Units, Regne Unit, 2014.

Durada: 114 minuts.

Laura Poitras havia obert amb My country, my country (2006) la seva trilogia sobre les conseqüències de l'11-S que ara tanca aquest Citizenfour que, encara que sigui tòpic afirmar-ho, té la fortalesa narrativa d'un thriller i també l'esperit d'un serial cinematogràfic de principis del segle XX: l'aparició d'una possible nova font d'informació proporciona el clímax –i potencial continuarà…– al relat, quan la paranoia –és una veu fiable o un parany?– ja presideix el discurs. La imatge d'una nota escrita a mà i destrossada a consciència per Greenwald i Snowden és una altra de les imatges perdurables d'aquesta anomalia revelada en present.

La denúncia que les filtracions de Snowden van permetre articular és aquí tan clara com en la premsa escrita, però Citizenfour aporta el valor addicional de convertir-nos en testimonis privilegiats d'aquesta transacció i de donar rostre, entitat i coherència al seu particular Gola Profunda.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_