Les cares de la tragèdia

Ariadna Falguera tenia 33 anys. Nascuda a Olot, vivia entre Barcelona i Girona. El seu marit, Lluis Juncà, és el cap de gabinet del president d'ERC, Oriol Junqueras. Treballava des del 2012 com a product manager (representant de marca) a l'empresa de moda femenina Smash!. El motiu del seu viatge era precisament fer un seguiment rutinari de la marca a les botigues on es comercialitza. Activista, compromesa amb el seu municipi, animalista i seguidora del Barça, la jove havia estat mare d'una nena l'abril passat. Falguera era coneguda per involucrar-se i col·laborar amb diferents entitats i cooperatives socials, culturals i no governamentals.

Carles Milla Masanas era un dels passatgers del vol sinistrat, segons ha confirmat l'empresa de Cornellà del Terri (Pla de l'Estany) que dirigia, Mimasa, del sector de la indústria alimentària. Nascut a Banyoles el 1977 i aficionat a practicar rem al llac de la seva vila natal, era llicenciat en Inef i tenia un MBA. Es va fer càrrec del negoci familiar fa més de deu anys, quan va morir el seu pare, segons han explicat alguns veïns del municipi. El negoci li anava bé, vivia en una urbanització acomodada amb la seva dona i tenia un fill d'uns dos anys. Milla es dirigia a la fira alimentària de Colònia, a on anava acompanyat per un empleat de la seva companyia que s'havia desplaçat aquest dilluns a Alemanya amb cotxe. El director de Mimasa acabava de ser escollit president del Rotary Club de Banyoles, del qual era membre des de fa uns set anys. Segons fonts de la mateixa organització, havia de prendre possessió del càrrec a l'estiu.

Pilar Vicente Sebastián, de 54 anys, va agafar dimarts a Barcelona el fatídic vol de l'avió per anar a visitar els seus fills, de 20 i 22 anys, que estudien enginyeria a Alemanya. Des del 2012 vivia a la capital catalana, coincidint amb el trasllat laboral del seu marit, Luis Menéndez, advocat de l'empresa química Bayer. Volaven amb certa assiduïtat a Düsseldorf, de vegades junts i de vegades només la mare, com va passar quan va pujar a l’Airbus A-320. El marit la va acompanyar dimarts a l'aeroport i va salvar la vida en quedar-se a terra, però li va tocar, entre plors, comunicar a la família l'accident. Va néixer a Valbona (Terol), on anava cada estiu coincidint amb la festa major. Abans d'anar a viure a Barcelona, Pilar Vicente va treballar durant 25 anys a l’escola Mare de Déu de Bonrepòs i Mirambell (València). En aquest temps va ser professora d'educació primària i del 2005 al 2012 va ocupar, a més, el càrrec de directora del centre.

Manuel Rives tenia 52 anys, estava casat i tenia tres fills. Era el delegat sindical de la UGT a Delphi. Els seus companys coincideixen que si algú del comitè d'empresa havia d'acudir a la reunió del secretariat europeu de Delphi, aquest era ell, sobretot per la seva capacitat d'obtenir informació. Tot i que feia onze anys que formava part de la UGT, només en feia dos que Rives era del comitè d'empresa de Sant Cugat, en el qual semblava “superimplicat”.

Rogelio Oficialdegui tenia 62 anys i feia temps que deia a la plantilla de la planta de Sant Cugat del Vallès de Delphi que tenia ganes de jubilar-se. Deia que el conveni col·lectiu que el va mantenir reunit durant tres hores dilluns a la tarda seria l'últim que negociaria. Aquest navarrès era un històric de Delphi i des de fa onze anys era el responsable de recursos humans a la fàbrica barcelonina. Malgrat aquest càrrec, sindicalistes consultats, amb qui havia hagut de bregar els últims anys el consideraven un directiu gràcies al qual s'havien tancat molts acords i una persona molt propera al personal. “Era una persona bastant senzilla i entregada a la fàbrica”, explicava aquest dimarts una coneguda aliena a Delphi.

Enric Guiot, veí de Reus (Tarragona), també viatjava a l'avió. L'home, de 60 anys, casat i amb fills, exercia un càrrec directiu a l'empresa paperera Gomà Camps, que té plantes a la zona de Tarragona i està associada amb la companyia alemanya Wepa Papierfabrik. Les seves obligacions professionals el convertien en un passatger assidu de la connexió aèria amb Alemanya.

Eduardo Ruiz Calatayud també viatjava a l'avió sinistrat aquest dimarts als Alps, segons ha confirmat l'alcalde d'Épila (Saragossa), Martín Llanas, informa Efe. Ruiz era director d'una planta que l'empresa alemanya Gerresheimer té en aquest municipi des de novembre del 2011. L'entitat es dedica a la fabricació de recipients de plàstic per a la indústria farmacèutica.

Fernando Martínez Rubio, a la foto, era veí de la localitat d'Águilas (Múrcia) i viatjava a l'A-320 sinistrat al costat de Javier Moreno Navarro, resident a Lorca (Múrcia). Eren família política i havien comprat bitllets per al vol Barcelona-Düsseldorf de dimarts. Volien recollir un camió que havien comprat a Alemanya i traslladar el vehicle a Espanya, segons informa el diari 'La Verdad'.

El grup empresarial Inoxpa ha perdut al vol dues de les seves treballadores. Una d'elles, Mireia Serrat, a la foto, era la responsable comercial d'exportació d'aquesta entitat que es dedica a la fabricació i comercialització de material d'acer inoxidable. Amb ella viatjava María Lluïsa Romans, dona del propietari d'aquesta entitat amb seu a Banyoles (Girona). L'empresa ha expressat la seva "consternació" per la mort de les seves dues treballadores en un comunicat.

Un pare de família nombrosa resident a Carral, una localitat la Corunya, viatjava a l'avió sinistrat per anar a la seu central a Alemanya de la multinacional del tèxtil Esprit, en què amb prou feines feia vuit mesos que era directiu. Natural de Sabadell, Josep Sabaté Casellas, d'uns 38 anys, deixa orfes tres nens d'entre 3 i 7 anys, així com vídua la seva dona, la Marta, també catalana i embarassada del quart fill.

Els germans Vicente i Eusebio Segundo Martín (a la imatge) viatjaven a Alemanya per comprar maquinària per a l'empresa familiar de complements per a la indústria de fusta on treballaven. Eren veïns de la localitat de María de Huerva (Terol), que està consternada per la notícia. L'Ajuntament va convocar dimecres un minut de silenci en memòria de les víctimes, informa Efe.

María de Pablo era una soriana de 38 anys, professora de castellà i no parava de viatjar, tal com afirma el 'Diario de Soria', que fa uns anys va publicar una entrevista amb aquesta “viatgera incansable”, com la defineixen. Es va llicenciar en Traducció i Interpretació en les especialitats d'anglès i alemany i als 26 anys va trobar feina de professora a Alemanya. De Pablo s'havia casat amb un ciutadà alemany i des de feia cinc anys treballava en una escola internacional de secundària a Düsseldorf. El dimarts 24 de març era a Barcelona, on, aprofitant les vacances escolars, havia passat uns dies en companyia de la seva germana. Aquell matí va agafar el vol 9525 a Düsseldorf.

Víctor Pascual tenia una mica més de 50 anys i era el director del saló alimentari BTA de Fira de Barcelona. El director anava a visitar una fira comercial a Colònia i l'acompanyava la seva mà dreta, Anna Cantos, de prop de 40 anys. En Víctor i l'Anna eren molt coneguts al món firal. En Víctor feia més d'una dècada que estava al capdavant d'Alimentaria Lisboa, informa 'La Vanguardia'. L'Anna feia prop de 10 anys que treballava en el sector, i en l'actualitat era adjunta a dues branques internacionals de l'empresa.

Volia arribar aviat a casa seva, a Manchester (Gran Bretanya), per reunir-se amb el seu marit, però el destí va truncar el seu viatge quan sobrevolava els Alps francesos. Marina Bandrés López-Belio, de 38 anys i originària de Jaca, i el seu fill de nou mesos són dues de les víctimes de l'Airbus. “Va agafar aquest vol perquè no n'hi havia cap més”, assenyala el seu pare, Manuel Bandrés, que espera a casa seva, a Jaca (Osca), la confirmació oficial de la defunció de la seva filla. De moment, ningú s'ha posat en contacte amb la família, però ell sap amb certesa que la Marina i el seu nét van agafar aquest avió. Després de conèixer el tràgic accident, no va poder contactar amb la seva filla. La Marina, segons els familiars, volia arribar al més aviat possible a casa seva, a Manchester, per reunir-se amb el seu marit, però no hi havia cap vol directe a la ciutat. “El més ràpid era fer-ho a través d'una escala a Düsseldorf”, afirma Manuel Bandrés. La Marina residia a Manchester des de feia vuit anys amb el seu marit, un ciutadà britànic amb qui es va casar fa dos anys a la catedral de Jaca i que aquesta vegada no va viatjar amb ella. “La parella venia sovint per aquí, encara que amb menys freqüència des que va tenir el nen”, explica Andrés, un amic d'infància de la Marina, que regenta un taller mecànic al costat del domicili familiar de la víctima.

Laura Altimira Barri era una jove, de 31 anys, arquitecta de formació, que treballava a Desigual com a supervisora de projectes. Viatjava en el vol de Barcelona a Düsseldorf amb un altre treballador de la companyia de moda catalana, d'uns 40 anys, encarregat d'obrir noves botigues de la marca a Alemanya, segons recull 'El Correo'. La Laura estava casada i, el seu company de Desigual tenia dona i dos fills. Desigual també ha indicat que tres persones més que havien de viatjar al final no ho van fer per diferents motius. Dos d'ells van cancel·lar el viatge i el tercer va canviar d'opinió a última hora i va retardar el vol.

Asmae Ouahhoud el Allaoui, de 23 anys, marroquina d'origen (va néixer a Nador) però catalana de tota la vida (va arribar a la Llagosta amb quatre anys) portava les mans pintades quan es va casar, dissabte, amb Mohammed Tahrioui, de 24 anys. Una cosina d'ell els va presentar fa poc més d'un any. Es van enamorar i van acordar passar la vida junts. “Estava contentíssima, tot havia anat molt bé. Havia fet realitat el seu somni de casar-se i anar-se'n a viure a Alemanya”, diu Khadija, que encara no s'explica un contrast tan brutal d'emocions en tot just 48 hores. El camí en comú de l'Asmae i en Mohammed anava a començar el mateix dimarts i tenia com a destí Duisburg, a 15 minuts amb cotxe de Düsseldorf. Ella, administrativa, i ell, que vivia des de feia sis anys a Alemanya i havia prosperat en una empresa d'automoció, van pujar dimarts al matí a l'avió de Germanwings que es va estavellar a França. “Diumenge vam fer una celebració familiar i dilluns, com que estaven cansats, es van quedar a dormir a casa. En anar a l'aeroport, em van veure adormida i no em van despertar”, explica la Khadija, interrompuda per l'afecte dels veïns. Informació de Jesús García.

Dora Salas, química d'origen mexicà, i Marta López, consultora d'exportacions, es dirigien a una fira de tecnologia alimentària que se celebra a Alemanya. Les dues treballaven per Itram Higiene, una societat de Vic dedicada a la venda de productes per a aquest sector. "L’empresa és petita, érem cinc i dos externs. Tots molt ben avinguts...", van relatar ahir fonts d’Itram. Salas, van explicar les mateixes fonts, tenia al voltant de 45 anys i era responsable tècnica d'R+D+I. Havia estudiat Química a la Universitat Autònoma de Nuevo León, a Monterrey. Després es va traslladar a Barcelona, on vivia des de feia 12 anys. López, segons les mateixes fonts, tenia uns 50 anys, dues filles i era veïna de Mollet.

Emma Pardo va consultar per última vegada el WhatsApp dimarts a les 9.49. Ja era a l'aeroport del Prat i probablement dins de l'avió. Podria haver esgotat l'ús del mòbil gràcies al retard de 20 minuts que acumulava el vol a Düsseldorf, encara que aquesta ciutat no era la seva destinació final. Un veí explica que anava a Manchester, a buscar el mitjà dels seus fills, que divendres hi acabava un curs de tres mesos. I havia convençut la seva mare i la seva filla perquè l'acompanyessin. Aprofitarien el viatge per fer una mica de turisme. Aquesta madrilenya de 47 anys vivia a Sant Cugat del Vallès amb el seu marit i els seus tres fills des de feia una dècada. Dimarts feia un mes que havien estrenat un pis a 500 metres on havien viscut fins llavors. Allà havia establert forts vincles amb els veïns, amb altres pares de l’escola on van estudiar els seus fills –Santa Isabel– i amb els seus companys de pàdel, l'esport que practicava, segons expliquen al barri. També compartia amb les seves amigues sortides a esquiar o jornades de cuina. Amb un cercle molt proper d'amigues tenia pendent una sortida de cap de setmana que intentava organitzar.

Estela Miguel, de 40 anys, era del municipi valencià de Torrente, però residia en Suiza. Havia passat uns dies amb la seva família en España i després d'aquest període de descans es dirigia a Dusseldorf. Treballava en una empresa farmacèutica i era filla de Sandalio Miguel, un arquitecte mort fa 30 anys en un accident de trànsit. En Torrent han guardat un minut de silenci en honor a aquesta víctima de la tragèdia aèria.