Selecciona Edició
Connecta’t

Fabra crea dos mesos abans de les eleccions una ‘policia’ identitària

El portaveu parlamentari del PP acusa l'esquerra valenciana de “traïció”

El portaveu del PP, Jorge Bellver, durant el ple de les Corts Valencianes.
El portaveu del PP, Jorge Bellver, durant el ple de les Corts Valencianes.

Si formeu part d'una associació ecologista o protectora d'animals que sol·licita ajudes a la Administració valenciana, podreu veure com un Observatori de les Senyes d'Identitat Valencianes, en què hi ha la federació de penyes taurines, veta aquesta possibilitat perquè s'ha criticat en algun moment la celebració de bous al carrer. Si una editorial o una associació educativa argumenta, com tot universitari i acadèmic, que el valencià i el català són la mateixa llengua, pot ser exclòs d'ajudes i de subvencions perquè aquest Observatori, en què hi ha representades entitats anticatalanistes, avisi que dient això s'han atacat els senyals d'identitat. Una llei del Govern d'Alberto Fabra, aprovada per les Corts Valencianes només amb els vots del PP en l'últim ple de la legislatura, crea aquesta espècie de policia identitària, que només entraria en vigor en el proper mandat.

“És indigne aprofitar la condició de valencians per seure en aquesta Cambra i ser incapaços de defensar els senyals d'identitat. Això és traïció”. Així va arremetre contra l'oposició el portaveu parlamentari del PP, Jorge Bellver, en defensar una norma que recull els símbols, la llengua, festes com les Falles, la gastronomia, la pilota valenciana i fins i tot la colombicultura, en una relació de senyals d'identitat que es confon amb els tòpics valencians de tota la vida. Bellver va marxar poc després al costat del conseller de Governació, Luis Santamaría, el departament del qual ha impulsat la llei, a fer-se fotos al jardí de les Corts Valencianes amb representants de les entitats que formaran part de l'Observatori de les Senyes d'Identitat.

Un observatori per vigilar la identitat

Qui el formen: Tribunal de les Aigües, Misteri d’Elx, Festa de la Mare de Déu d’Algemesí, Federació de Pilota, Lo Rat Penat, Acadèmia de Cultura Valenciana, Federació de Folklore, Federació de Societats Musicals, Federació de Colombicultura i Federació de Penyes Taurines de Bous al Carrer.

Quina funció té: “Formular, d'ofici o amb denúncia prèvia, una petició raonada a l'òrgan que sigui competent perquè, si s'escau, adopti l'acord d'inici del procediment a fi de determinar la pèrdua del dret al cobrament d'una subvenció a càrrec de la persona física o jurídica beneficiària, o bé d'exigir-li el seu reintegrament, quan es tracti de subvencions atorgades pels subjectes inclosos en el sector públic valencià i s'apreciï que l'objecte de l'activitat subvencionada suposi un greuge o menyspreu manifest contra els senyals d'identitat del poble valencià”.

La polèmica norma, que l'oposició ha promès derogar tan aviat com pugui en la propera legislatura, no va ser votada pels grups de l'esquerra parlamentària. Només els seus tres portaveus, que no van intervenir en el debat previ, van prémer la tecla de rebot per poder intervenir en l'explicació de vot.

Bellver va fer una defensa encesa de la llei, en què va dir que “no va contra ningú ni contra res” i que és “inclusiva”, per arremetre, tot seguit, contra l'oposició, i molt especialment contra el PSPV-PSOE. “Si no és pel seu pancatalanisme, pel seu procatalanisme, no s'explica què poden tenir contra aquesta llei”, li va retreure. El portaveu del PP va justificar la presència a l'Observatori d'entitats com l'Acadèmia de Cultura Valenciana i Lo Rat Penat, que contradiuen el criteri de l'estatutària Acadèmia Valenciana de la Llengua i de les universitats i el món acadèmic en general, en negar que el valencià i el català siguin la mateixa llengua, i va acusar l'oposició, –que va comparar l'Observatori amb “un tribunal del Sant Ofici”–, de “pronunciar-se contra col·lectius que estan defensant el valencià”.

“Diu vostè que la llei no va contra ningú, però ha dedicat la seva intervenció a criticar l'oposició”, va replicar Lluís Torró, d'Esquerra Unida, que va considerar la norma “un insult a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i a les institucions acadèmiques d'aquest país”, així com “un exercici perillós d'enfrontament entre valencians i, sobretot, un acte d'autoritarisme”. Torró va afegir: “Espero que aquesta llei tingui els dies comptats. Aquestes Corts, abans que acabi el 2015, haurien d'haver eliminat aquesta ignomínia”.

“El poble valencià els ha retirat la confiança, ja no el representen”, va assegurar Josep Maria Pañella, de Compromís, que va retreure al PP la seva incapacitat per defensar els interessos dels valencians. Pañella va fer una distinció entre “l'argument i el tema” per sostenir que, darrere de l'argument de defensar els senyals d'identitat s'amaga l'autèntic tema de “la divisió del poble valencià per treure rendiment electoral”. El diputat de Compromís va atribuir als populars valencians una manipulació de la ignorància. “Són complaents amb la mediocritat, patrocinen la mediocritat”, va afegir. “O no és mediocre el nostre president, que no s'atreveix a demanar el deute històric quan ja l'han atorgat a Extremadura?”.

“Saludo els integrants de l'Observatori”, va dir el socialista Rafael Rubio, en referència als representants d'algunes entitats presents en la tribuna de convidats, als quals havia al·ludit reiteradament Bellver. “Espero que la seva feina sigui molt curta, perquè aquesta llei no durarà gaire”. Rubio va acusar el PP de “buscar l'enfrontament, la rendibilitat electoral” i va insistir que ningú no donarà lliçons al seu partit, que va promulgar la llei de símbols en l'època de govern de Joan Lerma i que ha votat les dues reformes de l'Estatut d’Autonomia. “Portem l'ADN valencià”, va al·legar el diputat. “Vostès l'única cosa que podrien fer és ser respectuosos i intentar sumar”, va recriminar als populars. “Només busquen l'enfrontament”. Rubio va assegurar que els senyals d'identitat de la dreta valenciana són tres: “Atur, corrupció i balafiament”.