Selecciona Edició
Connecta’t

El Barça jugarà la final de la Copa del Rei a casa

Davant la falta d'acord entre els clubs, la federació vota que la final de la Copa contra l'Athletic es disputi el 30 de maig al Camp Nou. El Bernabéu ni tan sols va ser considerat

El Camp Nou en el partido del pasado domingo ante el Madrid. Ampliar foto
El Camp Nou abans del partit de diumenge passat contra el Madrid. Cordon Press

El Barcelona i l'Athletic de Bilbao jugaran la primera final de la Copa del Rei presidida per Felip VI a Barcelona, i a més al Camp Nou el dissabte 30 de maig, després que tots dos clubs no es posessin d'acord en la reunió que van mantenir ahir a primera hora de la tarda i la junta directiva de la federació actués d'ofici. El Camp Nou és l'estadi amb més aforament d'Espanya (98.787 localitats).

L'elecció disgusta l'Athletic, conscient que per poder guanyar cal jugar en un camp neutral

La intenció dels dos clubs va ser, inicialment, jugar a Madrid, però la proposta de fer-ho al Santiago Bernabéu (transmesa per escrit fa uns dies pels dos clubs) va resultar inviable per la negativa del president blanc, Florentino Pérez, a cedir el recinte. A més era impossible disputar-la al Vicente Calderón, l'estadi de l'Atlètic de Madrid, ja que el divendres dia 29, la nit anterior a la data fixada per a la final, al Manzanares actua el grup australià de rock AC/DC.

En conseqüència, la proposta de l'Athletic va ser jugar al seu camp, San Mamés, o a l'estadi del Betis, el Benito Villamarín, i la del Barcelona que fos al Camp Nou o a Mestalla, cosa a la qual es van oposar els dos clubs “amb raons coherents”, segons fonts de la federació.

Com a segona opció, tots dos clubs van oferir el seu propi estadi i, com que no va haver-hi entesa, va haver de decidir la junta directiva de la RFEF reunida dimecres a la tarda, en la potestat que li atorguen els estatuts federatius. Finalment, segons l'anunci d'Antonio Suárez, president de la comissió de finals i de la Federació Canària, es va decidir per 26 vots a 18 que la final es disputés el 30 de maig al Camp Nou.

El desacord entre el Baça i l'Athletic es va produir per qüestions tan diverses com l'aforament de les graderies, el repartiment de les localitats, la capacitat hotelera de les dues ciutats en debat o, com era d'esperar, la pura qüestió esportiva que, finalment, incidia en l'avantatge de decidir-se per l'estadi de San Mamés o el Camp Nou. “Van ser molt raonables les dues parts”, va assegurar un portaveu federatiu present en la reunió, conscient que les dues entitats havien defensat amb coherència el seu dret a escollir la millor de les seus pensant en els seus associats.

El recinte blaugrana és l'estadi amb més capacitat d'Espanya: gairebé 99.000 seients

Tots dos clubs van insistir en la idea de jugar al Bernabéu, perquè l'aforament de l'estadi madridista garanteix l'assistència a un nombre més elevat d'aficionats (81.044), però la idea es va descartar aviat davant la negativa del president Pérez. A partir d'aquí, no va haver-hi acord, a causa, en bona part, al fet que el Barcelona, que al principi va acceptar jugar a Bilbao, va exigir després una compensació en l'aforament que li permetés disposar d'un nombre més elevat de localitats que el seu rival. Com que la federació només li va garantir igual nombre d'entrades, el representant blaugrana no va acceptar una final a San Mamés, però, segons es desprèn de les manifestacions del directiu Javier Bordas, el Barça va quedar molt satisfet de la resolució adoptada per la RFEF sobre aquest tema, res a veure amb Josu Urrutia, representant de l'Athletic davant la federació.

“La nostra primera opció sempre va ser el Camp Nou, així que estem molt satisfets”, va reconèixer el directiu blaugrana. “Ells han defensat els seus desitjos i nosaltres els nostres. Ells volien Mestalla i el Camp Nou i nosaltres, San Mamés i Sevilla, però una vegada més jugarem on ens diguin”, va dir amb cara de pocs amics qui va ser jugador i actual president en funcions de l'equip bilbaí, Josu Urrutia, a l'espera de la seva reelecció.

Deu seus, 38 finals

  • Deu estadis s'han repartit les 38 finals de Copa celebrades en democràcia —des de la temporada 1976-77—. Més de la meitat (22) s'han disputat a Madrid. Concretament, 13 al Santiago Bernabéu i nou al Vicente Caldreón.
  • El següent recinte que més vegades ha albergat l'esdeveniment és Mestalla (set finals).
  • Els altres camps que han acollit aquests partits són La Romareda (tres), La Cartuja (dos) i, amb una final cadascun, el Martínez Valero, el Nuevo Zorrilla, Montjuïc i el Camp Nou (el que més capacitat té d'Espanya).

La idea de jugar al Camp Nou disgusta en gran manera el cos tècnic de l'Athletic, encapçalat per Ernesto Valverde, conscient que les poques possibilitats que tenen d'aconseguir imposar-se en la final a l'equip blaugrana passen per disputar la final en un camp neutral i, difícilment, al feu del Barça que, es vulgui o no, actuarà com a local. Però Urrutia no sembla resignar-se. “La història està plena de situacions com aquesta, en les quals hi ha sorpreses. Portarem tot San Mamés al Camp Nou i hi anirem amb el convenciment que tot pot passar”.

L'última final de Copa del Rei que es va jugar al Camp Nou la van disputar el Sevilla i l'Atlètic i la va guanyar el conjunt sevillà (2-0) el 2010. L'impacte econòmic de la final s'estima que rondarà els 20 o 30 milions d'euros, segons el càlcul de Joan Gaspart, vicepresident de la federació. 

MÉS INFORMACIÓ