Selecciona Edició
Connecta’t

Home entre llibres

La biblioteca de Molas, amb 22.000 volums, serà una ‘aula’ de literatura catalana del segle XX a Vilanova i la Geltrú

Joaquim Molas, envoltat de les caixes del primer trasllat de llibres. Ampliar foto
Joaquim Molas, envoltat de les caixes del primer trasllat de llibres.

Algunes actuacions destinades a tenir transcendència s’inicien per atzar. Que Joaquim Molas decidís lliurar la seva biblioteca i arxiu personal a la Biblioteca Museu Balaguer fou un fet fortuït. La nostra relació d’ençà els anys d’estudiant a la Universitat Autònoma de Barcelona no s’havia vist mai interrompuda, gràcies, sobretot, a iniciatives de la Biblioteca. Del destí de la seva, mai n’havia parlat. Quan, arran de conèixer el seu desig de lliurar-la a un centre públic, se li proposà dipositar-la a Vilanova i la Geltrú, féu una pregunta per resposta: “Quin argument em donen per decidir-me?”.

Molas va acceptar ser el continuador del repte que Balaguer havia iniciat feia 130 anys: que la seva col·lecció de llibres, documents i manuscrits seguís essent útil a estudiosos de la literatura i la cultura catalana. Ho va fer senzillament, sense condicions. Com si fos la cosa més natural del món. La seva esposa, Maria Capdevila, bibliotecària experimentada, va facilitar una relació perfectament elaborada del que s’oferia. Això és: gairebé 22.000 llibres; 65 caixes i lligalls de fullets; 140 títols de revistes (90 completes); el seu arxiu personal format per unes 125 caixes, arxivadors i carpetes amb material de treball, el seu epistolari (amb cartes de Joan Fuster, Salvador Espriu, Mercè Rodoreda...). Caldria sumar-hi manuscrits literaris de Baltasar Porcel, Pere Gimferrer, Josep Maria Benet i Jornet... Com a colofó, el llegat es veu enriquit amb les biblioteques de l’avi Emili Molas i Bergés (el llibre sobre el qual ha esdevingut la darrera obra de Molas) i del pare, Isidre Molas i Font.

Cinc títols per entendre una vida

Enric Bou

Els llibres que va publicar Joaquim Molas es caracteritzen per la col·laboració i el fragment. Els seus grans llibres són obres col·lectives o d’antologia, de les quals ell va ser sempre el cervell. I tots són el resultat d’una meditació sobre les eines que necessitava Catalunya per ser una cultura literària de nivell europeu. Potser d’entre tots ells el defineixen millor els següents.

>> Una cultura en crisi: notes d’aproximació. Edicions 62, 1971.

Aplec d’articles publicats a la revista Serra d’Or. Aquí llegim el Molas crític militant, amb opinions contundents sobre joves i vells valors. La troballa: l’expressió “Els croats de la causa”, d’origen valle-inclanesc, per referir-se als agents culturals —voluntariosos i entusiastes— que als segles XIX i XX van fer tots els papers de l’auca per salvar la cultura catalana. Miscel·lània on parla de Baltasar Porcel, Josep Carner, la cançó popular, el còmic, Enric Sió, Engels, el futbol, Guillermina Motta, Marcuse, Foix, Joanot Martorell, l’avantguarda, Vargas Llosa... Gran exemple del Molas curiós i molt ben informat.

>> Diccionari de literatura catalana. Edicions 62, 1979.

El projecte inicial era del 1965. Temps d’expansions i optimisme. Temps de programació i de represa, imitant els grans projectes noucentistes. Els articles sobre literatura catalana de la Gran enciclopèdia catalana havien de ser la base d’un diccionari modern comparable al de qualsevol gran cultura. La crisi editorial d’Edicions 62 va retardar el projecte. Molas se’n va desentendre i el va completar el pare Massot.

>> La literatura catalana d’avantguarda. 1916-1938. Selecció, edició i estudi de Joaquim Molas, Antoni Bosch Editor, 1983.

Un extens pròleg i una selecció de manifestos i textos dels principals protagonistes de les avantguardes a Catalunya. Entre les novetats per als no experts: Vicenç Solé de Sojo, Guillem Díaz-Plaja, Carles Sindreu, Carles Salvador, Sebastià Sánchez-Juan, el Salvador Dalí escriptor, Jaume Miravitlles i Àngel Planells.

>> Història de la literatura catalana. Ariel, 1986-1988.

Va ser la culminació d’un projecte iniciat el 1964. Martí de Riquer va escriure els volums de medieval, i Antoni Comas, el de Renaixement i barroc. Molas va dirigir els quatre últims volums, dedicats exclusivament al segle XIX, romanticisme, Renaixença i realisme, i a la literatura del segle XX. Destaquen els seus capítols sobre Verdaguer i la literatura popular.

>> Fragments de memòria. Fulls del dietari. Pagès, 1997

Textos de caràcter autobiogràfic. Testimoni íntim de la Guerra Civil (una pàgina esfereïdora recorda com el seu germà Jordi va morir de resultes d’un bombardeig), records personals sobre escriptors, dietari enigmàtic, escrit amb una característica prosa retallada d’orfebre i amb alguna coça aïllada. Efectives, matisades i notables.

Havia fet el pas, però el neguit d’haver-se de desprendre del que constituïa un pilar fonamental de la formació i construcció del seu corpus doctrinal el va acompanyar al llarg dels mesos posteriors. Finalment arribà el dia del primer lliurament definitiu, i de la seva residència de vacances a Sant Feliu de Guíxols van sortir més de 10.000 llibres, uns centenars de fullets i títols de revistes. La gran majoria del que restava al seu pis de Barcelona se l’havia reservat per a molts projectes que la feien imprescindible.

Dels 22.000 volums de Molas sobresurten, per una banda, els llibres de literatura catalana i els d’estudis i crítica de literatura catalana, espanyola i estrangera; per l’altra, els d’avantguarda catalana i literatura popular. És a dir, la biblioteca de Molas és el reflex exacte de les seves inquietuds intel·lectuals. Com és fàcil d’imaginar, el conjunt conté, a més de llibres triats, altre tipus de documentació entorn l’estudi de les avantguardes, la divulgació i experimentació poètica, o la literatura popular i de consum. Caixes plenes de material menor, una qualificació que Molas s’encarregava de relativitzar quan demostrava la funció que unes tovalles de paper amb fragments de poemes d’Ausiàs Marc o un ventall amb uns versos de Verdaguer podien tenir per a la difusió i, al capdavall, la supervivència de la literatura catalana. La seva, insistia, era una biblioteca de treball, plena de primeres edicions, sí, però no tant perquè ell les hagués triades per aquest fet, sinó perquè eren contemporànies al seu procés vital de creació i construcció personal. Novament, en aquest concepte de biblioteca, hi apareix el Molas més genuí, el que defensava cercar en la vida literària i cultural quotidiana les arrels mateixes de la identitat.

Fou justament en aquest eix essencial on va situar, el 25 d’octubre de 2012 a Vilanova i la Geltrú, el punt de partida de la seva biblioteca personal: el bagul on l’avi patern —model de coratge i desig de saber— va preservar la seva biblioteca, que, al seu temps, fou la base de la del pare, i les dues, la de Joaquim Molas. Ha estat una obra en constant creixement que ara troba la plenitud per a la qual fou creada quan, properament instal·lada a Vilanova i la Geltrú, esdevingui referent indiscutible i necessari per a la comprensió, l’anàlisi i la divulgació de la literatura catalana del segle XX. A partir d’ara, i amb el concurs de l’Aula Molas de la Biblioteca Museu Balaguer, s’haurà de convertir en el dipòsit on pouar la veritable dimensió de la seva obra; on, definitivament, l’aportació del Mestre podrà ser estudiada amb l’abast que es mereix i que ell hauria reclamat per als altres.

Víctor Balaguer i Joaquim Molas, dues personalitats allunyades en el temps i en les seves trajectòries, conflueixen en la història cultural catalana no únicament pel rastre que hi han deixat, sinó per la voluntat i l’actitud generosa de prolongar el llegat intel·lectual mitjançant les seves respectives biblioteques i arxius oberts a tots els qui, com ells, busquin el progrés vital del país.

Montserrat Comas és directora executiva de la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, que acull la biblioteca personal de Joaquim Molas.