_
_
_
_
_
Análisis
Exposición didáctica de ideas, conjeturas o hipótesis, a partir de unos hechos de actualidad comprobados —no necesariamente del día— que se reflejan en el propio texto. Excluye los juicios de valor y se aproxima más al género de opinión, pero se diferencia de él en que no juzga ni pronostica, sino que sólo formula hipótesis, ofrece explicaciones argumentadas y pone en relación datos dispersos

El ‘virus’ de la inseguretat aèria

L'ús massiu de tecnologia fa que els pilots perdem habilitats de vol manual

Algunes estadístiques fan referència a l'any 2014 com el més segur, atès que l'índex de sinistralitat va ser de només de 2,38 accidents per cada milió de vols. No obstant això, l'estadística ens diu que 13 dels 21 accidents aeris que es van produir l'any passat van ser en la fase creuer, després que els pilots perdessin el control de l'aeronau, sense saber molt bé per què i sense ser capaços de recuperar-lo.

L'accident d'Air Algérie (operat per la companyia espanyola especialitzada en vols xàrter Swiftair) a Mali el juliol passat, el d'Asiana Airlines sobre el mar de Java al desembre i el d'Air France sobre l'Atlàntic Sud el juny de 2009, són només alguns exemples.

Más información
Els equips de rescat reprenen la recerca de víctimes de l’avió
L'accident aeri s'ha produït en una zona remota i muntanyenca

El virus de la inseguretat aèria ha mutat i s'anomena pèrdua de control en vol, però no l'estem tractant adequadament. El simple compliment d'una sèrie d'estrictes regulacions no garanteix la immunitat; en són prova les més de 2.500 víctimes que deixa l'aviació des del 2003.

Per trobar la vacuna efectiva hem d'identificar quins factors estan contribuint al fet que els pilots no puguin recuperar aquestes pèrdues de control.

Sens dubte, un d'aquests ha estat la massiva implementació d'ordinadors complexos a les aeronaus per automatitzar l'operació de vol i protegir els pilots dels seus errors, prenent el control si fos necessari.

Aquesta alta tecnificació ha aportat un alt grau seguretat, sempre que les condicions de disseny i certificació previstes hi siguin, però, i si aquestes condicions no hi són? Llavors el desastre és molt probable.

Aquesta condició ha fet que els pilots no puguem detectar en molts casos els errors de sistemes i ordinadors, i, per tant, intervenir-hi i corregir-los. En altres casos, l'ús massiu de tecnologia ha fet que els pilots perdem les nostres habilitats bàsiques de vol manual, perquè ja pràcticament no les fem servir ni les entrenem.

Aquesta situació només és sostenible sobre el paper. Els pilots necessitem amb urgència rebre l'entrenament adequat que garanteixi les nostres competències prenent com a base incidents reals de seguretat, per poder resoldre les situacions crítiques imprevisibles, i evitar que el virus de la inseguretat aèria segueixi causant més víctimes.

La solució només la poden aportar les autoritats aeronàutiques i un compromís polític real que ens porti a treballar en la millora contínua de la seguretat aèria, sense caure en la complaença i l'autosatisfacció de les estadístiques que amaguen la consolidació d'una nova tipologia d'accidents.

Gustavo Barba és vicedegà del Col·legi Oficial de Pilots de l'Aviació Comercial.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_