Selecciona Edició
Connecta’t
UN MÓN RODÓ

Mata United

El migcampista torna a comptar per a Van Gaal i decideix de forma magistral l'electritzant duel contra el Liverpool

El jugador del Manchester United Juan Mata.
El jugador del Manchester United Juan Mata. Getty Images

Havia deixat de ser important per a Louis Van Gaal, que durant tot l'any no ha parat de buscar una fórmula guanyadora amb el Manchester United, entestat en el seu joc posicional. Però Mata ha tornat a l'onze titular i, ben secundat per l'ordre de Carrick i l'agitació d'Ander Herrera, és un cicló de bon futbol, revulsiu i definitiu. Contra el Liverpool –l'etern rival a més del Leeds– va definir el duel en marcar els dos gols (1-2).

→ Mandanda (porter del Marsella; 29 anys). Nascut a Kinshasa (República Democràtica del Congo), el porter va decidir jugar per França, el seu país d'acollida des de nen. Tot i que no ha destacat mai gaire, els seus reflexos i la rapidesa de moviments li van valer per signar pel Marsella el 2007. Des de llavors, no se li ha vist cap temporada dolenta i en aquesta tot just encaixa in gol per partit (31 gols en 30 partits). Contra el Lens va superar l'estadística (0-4) i ja suma dos duels sense encaixar cap gol.

→ Van Beek (central del Feyenoord; 20 anys). Tot i que de vegades comet errors flagrants, propis de la seva joventut, el saguer està completant una gran temporada sota les ordres de Rutten. És fort en el xoc, veloç en la correcció i no grinyola gaire en la sortida de la pilota. Així ho va constatar contra el PSV (2-1) aquest cap de setmana. Sembla predestinat a fer el salt a un equip gran la propera temporada.

Romao (central del Marsella; 31 anys). No és titular indiscutible per Bielsa, que fins fa poc l'utilitzava de migcampista. Però recentment l'està utilitzant de central o fins i tot de lliure, i el seu rendiment està sent notable. Té criteri per actuar d'arrel del joc i sempre està ben col·locat. Contra el Lens (0-4), a més, va marcar el segon gol de la temporada.

Barzagli (central del Juventus; 33 anys). Lesionat durant bona part de la temporada (es va perdre 26 partits), el tècnic Allegri va decidir donar-li un altre mes de descans competitiu perquè es recuperés del tot. Ara ja ha jugat dos partits sencers i, com que és un futbolista experimentat, no sembla que la inactivitat l'afecti. No perd la posició, no falla per dalt i amb prou feines cau davant les fintes dels davanters. Una bona notícia per la Juve (va guanyar 1-0 contra el Gènova); i no tan bona per a Ogbonna, que veu com la seva titularitat perilla.

Felipe Anderson (extrem del Lazio; 21 anys). Li va costar agafar-li el truc a la Serie A, futbolista que arribava del Santos i que s'expressava a trompades en el curs anterior. Tot i que va començar aquesta temporada de la mateixa manera, ara és un remolí difícil d'aturar. Té velocitat, regateig i sobretot arribada des del darrere. Un futbolista ben complet que comptabilitza nou gols –l'últim aquesta setmana al Hellas Verona (2-0) i set assistències en els últims 11 partits.

De Rossi (migcampista del Roma; 31 anys). Acabat el partit de la Lliga Europa d'entre setmana contra la Fiorentina, el veterà migcampista del Roma es va apropar a la corba dels capos, dels ultres, per parlar amb ells i escoltar les seves amenaces i laments per la contundent derrota (0-3). Una garrotada que se suma a una ratxa tràgica –vuit empats, una derrota i un triomf– que l'ha apartat de la lluita per la Serie A. Va aguantar, estoic, De Rossi, i contra el Cesena (0-1) va marcar el gol de la victòria.

Mata (mig del Manchester United; 26 anys). Tot i que ha recuperat el seu tron en els dos últims partits, Mata no havia jugat més de mitja part en els set partits anteriors. Van Gaal l'havia fet seure a la banqueta sense cap motiu aparent. Però contra el Liverpool es va reivindicar amb dos gols –un d'escàndol en executar una rematada acrobàtica i un partit sensacional, escollit MVP d'un duel en què salten espurnes per la fèrria enemistat entre tots dos clubs, que es disputen el regnat de títols de lliga (20 el United; 19 el Liverpool).

Eysseric (extrem del Niça; 22 anys). Sense gaire protagonisme al Mònaco, l'extrem es va assentar al Niça, per més que no hagi destacat mai per la seva capacitat golejadora. Va ser, no obstant això, protagonista el 2013 per una esgarrifosa entrada que li va fer a Clément (Saint-Étienne) i que va assegurar, amb sentiment de culpa, que tenia alguna cosa malament al cap i que la puntada de peu li havia arruïnat la vida. Passat el temps, el francès sembla més centrat en el futbol i aquest diumenge es va endur una de les seves millors alegries quan va marcar el gol de la victòria contra el Lió (1-2) de penal.

Raffael (davanter del Mönchengladbach; 29 anys). Es va guanyar un nom al Hertha i també un salconduit per jugar (ben pagat) al Dinamo de Kíev. Però la seva aventura ucraïnesa només va durar un sospir i va tornar a Alemanya, primer al Schalke i ara al Mönchengladbach. Potser ja no és tan ràpid com abans ni surt del driblatge amb tanta facilitat, però manté el seu olfacte i així l'hi va fer saber dues vegades al Bayern de Munic (0-2).

Achahbar (davanter del Feyenoord; 21 anys). És la sorpresa de la temporada al Feyenoord. El jugador, que va començar el curs al filial, ha anat apareixent en els últims set partits del primer equip. Encara que li falta una mica de corpulència, és veloç i se sap moure de meravella entre les línies. Ja n'hi va marcar un al Dordrecht la setmana passada i en aquesta li va fer un doblet al PSV, líder de l'Eredivisie. Dues volees precioses.

Giroud (davanter de l'Arsenal; 28 anys). Va marcar dos gols al Newcastle (1-2) i suma sis dianes en els últims cinc xocs. Atès que es va perdre un parell de mesos per una fractura al peu, els números del davanter francès són prou bons: 13 gols en 19 partits. Unes xifres que recorden al futbolista que va brillar al Montpeller i que l'apropen al pitxitxi de la Premier: Diego Costa, que suma 19 punts.