_
_
_
_
_

La banca té tres mesos per dir quantes cases de desnonaments posseeix

La Generalitat començarà a comprar habitatges per evitar llançaments

Lluís Pellicer
Santi Vila, conseller de Territori.
Santi Vila, conseller de Territori.ALBERT GARCIA

Les entitats financeres, els fons d'inversió i el banc dolent –la Sareb– tindran tres mesos per informar la Generalitat sobre la tinença d'habitatges buits que procedeixin d'execucions hipotecàries o dacions en pagament. A partir d'aquest registre el Govern català podrà aplicar l'impost sobre pisos desocupats, el projecte de llei dels quals està al Parlament, i realitzar les actuacions oportunes per conèixer l'estat en què es troben i requerir-ne la rehabilitació. El decret que crea el registre, aprovat aquest dilluns pel Consell Executiu, també preveu l'opció de compra preferent per part de les Administracions d'habitatges els residents dels quals corrin el risc de ser desnonats.

La Secretaria d'Habitatge, que dirigeix Carles Sala, vol ampliar el parc de pisos socials a les zones amb més demanda. El decret llei de mesures urgents per mobilitzar habitatges procedents de processos d'execució hipotecària preveu que les Administracions puguin exercir el dret de tempteig i retracte –és a dir, de compra preferent– quan una empresa, entitat financera, fons d'inversió o la Sareb tingui la intenció de desprendre's d'un pis sobre el qual pesa un procediment d'execució hipotecària en algun dels 72 municipis amb més demanda d'habitatge. El text entrarà en vigor quan sigui publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), cosa que es preveu que passi aquesta mateixa setmana.

Fonts de l'executiu català han explicat que estimen que la banca té a les seves mans entre 10.000 i 20.000 habitatges desocupats a les àrees amb més demanda. Aquesta xifra, que ara és un ampli interval, ha de ser confirmada mitjançant el registre, al qual posteriorment hauran d'apuntar-se tots els propietaris d'habitatges buits de Catalunya. Els ocupants de les cases que passaran a les mans de les Administracions –que al seu torn podran cedir-les a entitats del tercer sector, com aquestes havien reclamat– passaran a pagar un lloguer social, l'import mitjà del qual és de 212 euros mensuals.

El Departament de Territori, dirigit per Santi Vila, ja està explorant el mercat i la setmana vinent podria anunciar les primeres operacions. De moment, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya disposa de vuit milions d'euros per comprar, encara que el pressupost dependrà del que recapti amb l'impost que aplicarà sobre els pisos buits de la banca, que pot oscil·lar entre els 8 i els 26 milions d'euros. Fonts del departament han explicat que no es tracta d'adquirir habitatges de 100.000 euros. La majoria dels que tenen ordres de desnonament pendents es troben en barris perifèrics, motiu pel qual es tracta de pisos modestos el preu de mercat dels quals pot ser de fins i tot de 20.000 o 40.000 euros.

La Generalitat també ha constatat que molts dels habitatges del parc que ha quedat desocupat arran de desnonaments s'està degradant. Per això, el decret obliga les entitats que tinguin aquests immobles a executar les obres de rehabilitació necessàries. En cas que no ho facin, hi ha dues opcions. La primera passa per una sanció greu. La Llei de l'Habitatge preveu multes de fins a 90.000 euros, tot i que el Govern català s'inclina perquè la quantia d'aquestes sancions vagi d'acord amb l'import de les obres que hagin de realitzar-se. Si l'entitat financera que té l'habitatge segueix sense executar les obres de rehabilitació, la Generalitat podrà dur a terme una “execució forçosa”, que passa per l'expropiació de l'ús de l'habitatge durant un període d'entre 4 i 10 anys.

El departament, finalment, intentarà evitar el doble desnonament amb una partida d'ajudes que es convocarà el proper mes d'abril. En aquest cas, es tracta d'impedir que una família que hagi perdut la casa seva però s'hagi beneficiat de la dació en pagament i d'un lloguer social per part de l'entitat financera pugui sofrir un altre procediment en cas de no poder afrontar la renda.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Economía de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera. Ha sido corresponsal en Bruselas entre 2018 y 2021 y redactor de Economía en Barcelona, donde cubrió la crisis inmobiliaria de 2008. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_