Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

51 de les 150 víctimes són espanyoles

Les autoritats intenten crear un camí cap al lloc escarpat dels Alps, on es troben les restes de l'aparell de Germanwings que ahir es va estavellar amb 150 persones a bord

El Govern espanyol ha confirmat aquest dimecres que, un cop analitzada la llista de passatgers, s’han identificat 51 víctimes de nacionalitat espanyola del total de 150 que ahir van morir a l’accident de Germanwings. S'eleva així la xifra de 49 anunciada aquest migdia anunciada en una compareixença a la Moncloa el secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, després d’una reunió del gabinet de crisi. No obstant això, Martínez ha assegurat que es tracta d'una "dada provisional", però "molt propera a la definitiva".

És l’accident més greu d'una aerolínia regular europea des del 2009

Mentrestant, al lloc de l'accident, amb els primers rajos de sol del dia, els equips de rescat han reprès les tasques de recerca de les víctimes de l'accident aeri que ahir dimarts, 24 de març, va consternar Europa, suspeses quan es va fer fosc. Prop de 500 persones, entre gendarmes, bombers, membres de l'Exèrcit i personal tècnic són a la remota zona dels Alps francesos on es va estavellar el vol GWI9525 de Germanwings, filial de baix cost de l'alemanya Lufthansa, de Barcelona a Düsseldorf, amb 144 passatgers a bord (entre els quals, 45 amb cognoms espanyols) i sis tripulants (dos pilots i quatre ajudants de cabina). Encara es desconeixen les causes de l'accident d'aviació més greu dels últims cinc anys, tot i que el fet d'haver trobat una de les dues caixes negres serà essencial per esbrinar-ne les causes.

El moviment de vehicles s'ha intensificat a partir de les set del matí, just quan sortia el sol a la localitat de Seyne-els-Alpes, a pocs quilòmetres del lloc de l'accident i on es concentren els serveis de rescat. El portaveu del Ministeri de l'Interior francès, Pierre-Henry Brandet, informa Efe, va indicar que estaven preparant el terreny perquè puguin començar els vols dels helicòpters. Una columna de gendarmes ha reprès la ruta a peu cap a la zona accidentada, després que a la nit hagués d'aturar-se a causa de la neu. Les autoritats intenten crear un camí cap al lloc on es troben, gairebé polvoritzades, les restes de l'Airbus 320 i que durant la nit han estat vigilades per cinc gendarmes.

Durant la nit ha nevat a la zona de l'accident i es tem que les condicions meteorològiques no sigui gaire propícies per facilitar les tasques de rescat. Tot i que els núvols són alts, cosa que facilita el vol dels helicòpters, és possible que plogui i que hi hagi vent al llarg del dia, segons els serveis meteorològics.

Una persona demana informació a la finestreta de Swiss Air a l'aeroport de Barcelona, que canalitza les consultes sobre l'accident.
Una persona demana informació a la finestreta de Swiss Air a l'aeroport de Barcelona, que canalitza les consultes sobre l'accident.

Tenen previst desplaçar-se a la zona avui, dimecres, el president de la Generalitat, Artur Mas; el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i la cancellera alemanya, Angela Merkel. Tots dos han rebut les condolences de dirigents de tot el món, ja que la majoria de les víctimes eren alemanyes i espanyoles.

“No hi ha supervivents”, va dir el president francès François Hollande, que precisament rebia aquest dimarts la visita oficial dels Reis d'Espanya, que va ser cancel·lada. Entre els viatgers hi havia 16 estudiants alemanys de Haltern am See, al nord-oest d'Alemanya, que havien estat en un viatge d'intercanvi amb famílies de l'institut Giola, a Llinars del Vallès (Vallès Oriental). Amb ells volaven, a més, dos professors. Es tracta del sinistre més greu d'una aerolínia regular europea des que el vol 447 d'Air France es va precipitar a l'Atlàntic quan volava de Rio de Janeiro a París l'1 de juny del 2009.

L'Airbus 320 sinistrat, que havia entrat en servei el 1991 i estava operat per Lufthansa abans de passar a la seva filial l'any passat, havia volat al matí de Düsseldorf a Barcelona, on va arribar poc abans de les nou del matí. S'havia tornat a enlairar del Prat a les 10.01, de retorn a la ciutat alemanya, amb mitja hora de retard respecte a l'horari previst, una circumstància que els responsables de la companyia no han precisat encara a què va ser deguda.

Segons el portaveu de Germanwings, Thomas Winkelmann, a les 10.47 l'avió –el comandant del qual era un professional amb 10 anys d'experiència i 6.000 hores de vol— va començar a perdre altura. L'avió va passar d'uns 35.000 peus (equivalent a uns 10.700 metres d'altitud) a 6.900 peus (1.800 metres) en uns vuit minuts. A les 10.53 es va tenir l'últim contacte amb els controladors. A la zona, els pics més alts fan uns 3.000 metres.

L'autoritat francesa de l'Aviació Civil assegura que no hi va haver trucada d'emergència dels pilots i que va ser el controlador aeri el que va activar el protocol d'emergència en notar el descens brusc de l'avió i en perdre el contacte per ràdio. L'avió sinistrat volava en un dia clar a la zona, sense núvols. “No va haver-hi cap contacte ni alerta durant aquests minuts”, van assenyalar fonts oficials.

El portaveu de l'aerolínia de baix cost alemanya va explicar que l'avió havia passat dilluns el manteniment rutinari a les instal·lacions de Lufthansa. En principi l'antiguitat de l'avió no implica que sigui menys segur, ja que la legislació obliga a operacions de manteniment que haurien de garantir les bones condicions tècniques de l'aparell. Segons la companyia, l'última gran revisió de l'avió, en què pràcticament es desmunten i es tornen a muntar tots els sistemes, es va produir a l'estiu del 2013. L'A-320, que es va estrenar el 1988, és un dels models d'avió més venuts del món, amb uns 6.200 aparells en servei actualment.

L’aparell no va emetre cap senyal d’alarma durant els 8 minuts de caiguda

El president del Consell General de la regió dels Alps-Alta Provença, Gilbert Sauvan, va assegurar que l'avió sinistrat va quedar “completament destrossat” i que la resta més gran trobada de l'aparell té la grandària d'“un cotxe”, segons va declarar al diari francès Les Échos. “La zona de l'accident és inaccessible, excepte en helicòpter. Vuit aparells se sumaran a l'operació de rescat des de la localitat de Seyne-les-Alpes amb la finalitat de portar els investigadors al lloc de l'accident. Més de 500 persones, entre gendarmes, bombers i altres efectius, estan mobilitzats de moment i està previst que arribin més reforços des de les regions dels Alts Alps, Alps Marítims i Boques del Roine”.

“Costarà dies recuperar les víctimes, després, les restes”, va explicar l'alt oficial de policia Jean-Paul Bloy. Espanya té previst enviar sis policies i guàrdies civils per col·laborar en la identificació de les víctimes.

Alguns testimonis asseguren haver vist baixar l'avió sencer i sense senyals de foc ni de fum. L'aeronau, segons aquesta versió, s'hauria desintegrat a terra. Un habitant de Le Vernet, la localitat més propera al lloc dels fets, va visitar la zona sinistrada, on va portar una dotzena de gendarmes, segons va relatar al diari local La Provence. “Des del port de Mariaud, vaig poder veure les desferres de l'aparell. Per mi, no hi ha dubte que l'avió ha xocat contra la muntanya”, va assenyalar.

El diputat socialista Christophe Castaner, que va sobrevolar el lloc amb el ministre de l'Interior, Bernard Cazeneuve, va assegurar que havia vist molts cossos destrossats i que només va poder identificar “una desena de trossos” de l'avió perquè la resta estava “polvoritzada”. “He vist cossos d'homes, de dones, de nadons…”, va dir Castaner.

Com cada vegada que es produeix un sinistre aeri, proliferen les conjectures. Tot i que al principi el primer ministre Manuel Valls no va descartar “cap hipòtesi”, el Govern dels EUA no veu “cap indici de vinculació amb el terrorisme en aquest moment”, va dir la portaveu del Consell Nacional de Seguretat, Bernadette Meehan. D'altra banda, la vicepresidenta de Lufthansa, Heike Birlenbach, es va limitar a declarar en una roda de premsa a Barcelona que es tracta d'“un accident”. “No podem dir res més ara mateix. Qualsevol altra cosa seria una especulació”.

Els pilots i enginyers consultats coincideixen en l'element extraordinari dels fets, ja que la majoria dels accidents aeris es produeixen en les fases d'enlairament i d'aterratge, les més crítiques. És més inhabitual que un avió tingui un accident quan està en la fase de ruta.

El president del Sindicat de Pilots de Línia, Eric de Rivey, manejava algunes hipòtesis: pèrdua de consciència del pilot i copilot, fallada tècnica electrònica o de motor, despressurització de l'avió o acte terrorista. La direcció de l'Aviació Civil francesa i els diferents experts consultats coincideixen a assenyalar que l'accident és “estrany”, fins i tot “inquietant”, segons alguns.

 

MÉS INFORMACIÓ