Els idus de maig

Enrere queda la idea que l'estabilitat està vinculada a les majories absolutes. Els votants andalusos han generat un fet extrapolable al conjunt d'Espanya, que és la tendència cap a un sistema bipartidista completat per dues forces rellevants més a escala estatal. Cal familiaritzar-se amb aquest fenomen, detectat per les enquestes i ratificat, de moment, pels vots de diumenge. A partir d'aquí, convé ser prudents a l'hora d'extreure més conclusions i, sobretot, sobre el futur del bipartidisme.

És incorrecte interpretar el 22-M com una confirmació de la crisi en el sistema d'alternança de dos partits. No tan sols pel fet que els dos principals sumin 6 de cada 10 votants andalusos, sinó perquè en aquesta comunitat mai s'ha produït el relleu del PSOE per cap altra força. Andalusia no ha conegut un funcionament bipartidista en 33 anys, cosa que el diferencia del que passa en molts altres àmbits.

Per configurar el futur dels partits i dels seus líders és molt més important la prova de les municipals del 24 de maig i de les autonòmiques que se celebraran en bona part de les comunitats. Sobretot és decisiu per al PP, que, després d'haver conquistat les majors posicions de poder de la seva història, s'està veient desbordat pel gir de l'electorat cap al centreequerra. Mariano Rajoy haurà de buscar bones notícies dels àugurs moderns (les cases d'enquestes) en els idus de maig i veure-les confirmades en les urnes; en cas contrari, haurà de qüestionar-se el seu propi futur.

L'èxit de Susana Díaz respon a la credibilitat d'una oferta política protectora de sectors afectats per la crisi i una certa promesa de redistribució, que s'han imposat a l'efecte de la corrupció generada per anteriors administracions. La recuperació d'idees socialdemòcrates pot tenir un efecte positiu d'arrossegament per al PSOE, el secretari general del qual, Pedro Sánchez, també està emplaçat per al maig.

Pel que fa als partits emergents, els electors han desbaratat els pronòstics de les previsions que anunciaven la marxa triomfal de Podem. Aquesta opció ocupa l'espai d'Esquerra Unida i és altament probable que se n'engoleixi les restes, cosa que pot configurar entre un 15% i un 20% del vot en posicions radicals d'esquerra o contràries al que ells anomene el "règim del 78".

Però la principal novetat és el quart actor del sistema en gestació, Ciutadans, destinat al paper de frontissa. José María Aznar es va recolzar en els nacionalistes catalans durant el seu primer mandat i José Luis Rodríguez Zapatero va obtenir puntualment el vot d'ERC: substituir aquests suports pel d'un tercer o quart partit estatal, com Ciutadans, seria un canvi de fons a l'efecte de governabilitat.

En tot cas, el futur passa per la recuperació de la cultura de la negociació i del pacte. Aquest és el missatge més extrapolable de les eleccions andaluses.