Selecciona Edició
Connecta’t

La jutgessa diu que la fortuna de Pujol pot procedir d’“abusos” del càrrec

La magistrada demana per segona vegada a Andorra informació bancària de la família

Declaració judicial de Jordi Pujol.

La jutgessa de Barcelona que investiga d'on procedeix la fortuna de Jordi Pujol i la seva família intenta convèncer les autoritats d'Andorra perquè l'ajudin a resoldre el misteri. La magistrada no acaba de creure's la versió de l'expresident català –un llegat del seu pare Florenci, que hi havia fet molt diners amb el canvi de divises i ha expressat, sovint, les seves sospites que darrere dels diners ocults al fisc s'hi amaga una activitat il·lícita. Davant la Batllia (els jutjats d'instrucció andorrans) ha reafirmat els seus dubtes amb més contundència: els fons “podrien procedir d'abusos en l'alta funció pública exercida per Jordi Pujol”, qui, recorda, va ser “màxim responsable de l'Administració autonòmica catalana durant més de 20 anys”.

Les sospites de corrupció política no es basen en nous indicis de la causa, sinó en els ja coneguts; sobretot, l'absència de documents que justifiquin l'existència d'aquest llegat. La jutgessa insta Andorra a remetre-li informació sobre possibles comptes dels Pujol en aquest país, una mesura que veu “imprescindible” per arribar a la veritat del cas. Sosté que hi ha indicis que els Pujol haurien pogut cometre un delicte de frau fiscal i un altre de blanqueig de capitals procedents de la corrupció política, un requisit imprescindible perquè les autoritats andorranes accedeixin a col·laborar. La primera comissió rogatòria, l'agost passat, ja va ser desestimada per falta d'indicis.

Els diners van romandre ocults “durant la vida política activa” de l’expresident

La jutgessa exigeix informació sobre comptes i moviments bancaris dels imputats en la causa –Pujol i la seva esposa, Marta Ferrusola, a més de quatre dels seus fills: Marta, Mireia, Pere i Jordi a Andbank i la Banca Privada d'Andorra. Des d'aquest últim banc, els Pujol van regularitzar 3,8 milions d'euros l'estiu de l'any passat. Dies després, l'expresident català va confessar que havien mantingut els diners ocults a Hisenda durant 34 anys. “Gran part” d'aquest temps, recorda la jutgessa, “va transcórrer durant la vida política activa” de Pujol, que va presidir la Generalitat entre el 1980 i el 2003.

Pujol ha tingut l'oportunitat d'“acreditar l'al·legada herència” del seu pare, però no ho ha fet. Segons la seva versió i la de la resta de la família, Florenci Pujol va deixar una quantitat de diners –l'equivalent en dòlars a 840.000 euros a la seva nora i als seus set néts per por que la carrera política del seu fill els deixés a la ruïna. La falta de col·laboració dels Pujol, en qualsevol cas, porta la jutgessa a pensar que “podria haver-hi un entramat financer creat per l'àmbit familiar amb el propòsit d'encobrir l'origen delictiu dels diners”. L'únic mitjà per avançar en aquesta hipòtesi, afegeix, és “aclarir tot el relatiu a aquests fons a l'estranger”. “No pot descartar-se”, indica la titular del jutjat d'instrucció número 31 de Barcelona, Beatriz Balfagón, que els Pujol “puguin tenir també comptes en altres països”.

La petició inclou identificar qualsevol compte (i tota la seva documentació) vinculada als Pujol imputats en aquesta causa per saber si existeixen altres comptes, així com els extractes del que van mantenir obert a la Banca Privada d'Andorra. La pilota és ara al terrat d'Andorra i també, de Jordi Pujol Ferrusola, que dijous que ve declararà com a imputat. Júnior va gestionar la suposada herència a principis dels noranta i podria aportar noves dades sobre com va distribuir i va fer créixer els fons.

MÉS INFORMACIÓ