Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Quan la història arriba a l’inrevés

Si avui contemplem l'enfonsament de la casa Pujol no pocs creuen que en algun replec hi apareixerà Banca Catalana

Deixa de ser una transgressió pecaminosa especular sobre el cas Banca Catalana i com haurien anat les coses amb un desenllaç diferent o fins i tot contraposat al que va culminar en l'exaltació de Jordi Pujol i que va tenir com a conseqüència el seu gran avenç electoral. Com seria ara el panorama històric de Catalunya si Jordi Pujol hagués acabat la seva trajectòria i si hagués prosperat aquella petició de processament? Si contemplem avui l'enfonsament espectacular de la casa Pujol no pocs analistes consideren que en algun replec del cas hi reapareixerà la qüestió Banca Catalana, des de vessants molt diferents als que van permetre al llavors president de la Generalitat la seva identificació gairebé intemporal amb una Catalunya de concepció irredempta i orgànica.

El que passarà correspon ja a un after hours del pujolisme però aplicar els mètodes de la història virtual permetria tenir algunes pistes sobre el que hauria passat aleshores amb el fervor pujolista i de quina manera s'hauria produït l'evolució de la política catalana i la seva connexió amb el conjunt d'Espanya. La història virtual consisteix a indagar com repercutiria en les circumstàncies actuals un esdeveniment significatiu del passat que hagués transcorregut d'una altra manera. De no haver estat assassinat Lincoln, el tracte de postguerra als estats meridionals hauria estat diferent o no gaire? Quin seria el desenllaç de la Segona Guerra Mundial si el Japó no hagués atacat Pearl Harbour? I si el bàndol republicà hagués guanyat la guerra a Espanya? A on ens hauria portat una transició liderada per Fraga i no per Adolfo Suárez? En fi, s'hauria produït la insurrecció d'octubre de 1934 amb un Lluís Companys dotat de certa sensatesa?

Avaluar una resolució molt diferent del cas Banca Catalana representaria, segons la teoria de la història virtual, la percepció a posteriori d'una altra realitat hipotèticament possible construïda virtualment a partir del que hauria pogut ser i no va ser. Pel que fa al pujolisme, aquest plantejament virtual tindrà un interès afegit si finalment arribem a la conclusió que la querella presentada llavors per la Fiscalia General de l'Estat tenia fonaments per concretar-se de manera molt diferent a la que es va donar llavors.

La història a l'inrevés, un assaig de notable sagacitat intel·lectual, el malmès Joan Crexells va intuir el 1925 el que seria la història virtual. Aquesta era la pregunta de Crexells: Què diria un home que visqués la història a l'inrevés? Per exemple: la humanitat existent al segle XX estava convençuda —segons la perspectiva virtual de Crexells— que el seu segle representava un progrés respecte al segle XIX, per la simple raó que el segle XIX li precedia. “Però què hauria passat si hagués estat a l'inrevés, si el segle XX hagués estat, a ulls d'algun espectador, anterior al segle XIX?”. En fi, potser seríem propensos a pensar que entre el segle XX i el segle XIX hi havia un progrés indubtable, segons Crexells. El cas de Joan Crexells també mereixeria una exploració d'història virtual. Si no s'hagués mort primerencament, tenia la talla per substituir D'Ors o, fins i tot, convertir-se en el maître à penser de tota una generació? Más encara: en quina mesura la influència de la seva vitalitat intel·lectual hauria alterat el panorama que es genera després del Noucentisme? Li podríem considerar avui una personalitat de les quals engrandeixen un país petit en lloc d'empetitir-lo?

En algun dels seus pròlegs tan anodins i esbiaixats, el professor Joaquim Molas, recentment mort en olor de santedat laiconacional, li va perdonar la vida a Joan Crexells. Aquest és un altre cas d'història virtual, encara que molt més ínfim i anecdòtic. Quina seria la qualitat actual dels estudis de literatura catalana a la universitat si el professor Molas no hi hagués ordit tots els components d'una secta afí que ha transpirat tanta mediocritat intel·lectual a càrrec del contribuent? Serien avui les coses diferents si el professor Antoni Comas hagués viscut per exercir el seu magisteri tan desusat als dogmes? La improductivitat intel·lectual dels departaments universitaris de literatura catalana continua, amb rares excepcions, en el vassallatge somort a la generació de professors addictes a les tesis del professor Molas.

Tout es tient. Joan Crexells ho va percebre primerencament, a inicis de la dècada dels vint, del segle passat. Va escriure que després de la Gran Guerra les coses al món estaven tan complicades que no era estrany que la derrota de Venizelos —el gran estadista grec, amic de Cambó, dit sigui de pas— pogués influir, per exemple, en el fet que el governador civil de Barcelona autoritzés un míting a Olot o no. Ara els científics ens diuen que les allaus de neu poden ser provocades per una fractura molt llunyana, de la mateixa manera que l'aleteig d'una papallona és capaç de generar un huracà a l'altra banda del món. En el cas de Banca Catalana, més que l'efecte papallona, el que tindrem és una estampida de vells elefants.

Valentí Puig és escriptor.