Selecciona Edició
Connecta’t

Felipe González defensarà líders opositors presos a Veneçuela

L'expresident espanyol assumirà la protecció legal de Leopoldo López i de l'alcalde de Caracas, Antonio Ledezma, davant la falta de garanties del país sud-americà

Mitzy Capriles amb l'expresident espanyol Felipe González.
Mitzy Capriles amb l'expresident espanyol Felipe González.

L'expresident del Govern espanyol, el socialista Felipe González, ha acceptat fer-se càrrec de la defensa dels dos principals presos polítics del règim chavista a petició de les seves famílies: el líder opositor Leopoldo López, empresonat des de fa més d'un any, i l'alcalde de Caracas, Antonio Ledezma, detingut el passat 20 de febrer per agents del Servei Bolivarià d'Intel·ligència (Sebin). Tots dos estan acusats de ser els responsables del desenllaç violent de les protestes de l'any passat contra el Govern del president Nicolás Maduro, que es van saldar amb més de 40 morts als carrers.

La decisió de Felipe González obeeix al creixent deteriorament de la situació dels drets humans a Veneçuela i a l'absència de garanties jurídiques dels acusats, presos a la presó militar de Ramo Verde, a uns 30 quilòmetres de Caracas. La iniciativa del polític espanyol, segons ha sabut aquest diari, pretén també trencar el silenci que han mantingut la majoria dels Governs d'Amèrica Llatina davant els abusos del règim chavista.

Instàncies internacionals com l'Organització d'Estats Americans (OEA) i Unasur han fracassat fins ara en el seu intent d'intervenir en la crisi política veneçolana. Caracas tampoc ha atès les reclamacions perquè alliberi els presos polítics formulades en les últimes setmanes per l'ONU, el Parlament Europeu, els Governs dels Estats Units, Espanya, el Canadà i Colòmbia, així com la Internacional Socialista, Amnistia Internacional o Human Rights Wacht, entre d'altres.

Una trentena d’excaps d’Estat i de Govern van subscriure un text en el qual qualificaven d’“arbitrària” la detenció de Leopoldo López 

El mateix Felipe González, que manté una profunda relació amb Veneçuela des dels anys vuitanta, expressava diumenge passat en una entrevista amb aquest diari la seva preocupació per l'actual “descens en la defensa del funcionament de la democràcia a Amèrica Llatina” i advocava per un “diàleg seriós” entre el Govern i l'oposició de Veneçuela. “I part del diàleg és que no es poden arrestar representants polítics. El president Maduro diu que allà no hi ha presos polítics sinó polítics presos; jo diria que hi ha polítics presos per ser polítics”, afirmava.

Ja al novembre una trentena d'excaps d'Estat i de Govern, integrats al Club de Madrid, subscrivien un text datat a Florència (Itàlia) en el qual qualificaven d'“arbitrària” la detenció de López i exigien la seva posada en llibertat. La declaració estava signada, entre d'altres, pels expresidents Fernando Henrique Cardoso (Brasil), Ricardo Lagos (Xile), Alejandro Toledo (Perú), Luis Alberto Lacalle (Uruguai), Óscar Arias (Costa Rica), Andrés Pastrana (Colòmbia), Jorge Quiroga (Bolívia) i Osvaldo Hurtado (Equador).

Des de llavors, la situació política, social i econòmica de Veneçuela no ha parat de deteriorar-se. A la més alta inflació del món, que ronda el 70%, les reiterades devaluacions del bolívar, l'escassetat d'aliments bàsics i medicines i l'augment de la inseguretat ciutadana, s'hi han sumat l'enduriment del Govern de Maduro contra l'oposició —l'Exèrcit ha estat autoritzat, contravenint la Constitució, a disparar contra els manifestants— i la premsa independent.

La dona de Ledezma, Mitzy Capriles, va visitar fa poc el Parlament Europeu i també Madrid

L'alcalde de Caracas, Antonio Ledezma, va ser detingut a la seva oficina, colpejat i encaputxat per una vintena d'agents de la Sebin que van haver de disparar diversos trets a l'aire per dispersar els veïns i curiosos. Hores després del seu arrest, Maduro el va acusar a la ràdio i la televisió d'estar darrere d'un suposat cop d'Estat, que suposadament s'hauria activat a partir del manifest anomenat Acord Nacional de Transició signat per Ledezma, Leopoldo López i la diputada María Corina Machado. En la seva al·locució, el successor d'Hugo Chávez va qualificar Ledezma de “vampir” i va amenaçar els signants amb un “puny de ferro chavista” davant la justícia.

La dona de Ledezma, Mitzy Capriles, que ha fet a Maduro responsable de la vida del seu marit, va visitar recentment el Parlament Europeu i també Madrid, on es va entrevistar amb el president Mariano Rajoy, els exmandataris Felipe González i José María Aznar i el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, entre altres personalitats. “L'únic cop d'Estat a Veneçuela és el que rep el ciutadà a l'estómac quan no troba els aliments necessaris per subsistir”, va comentar en una conversa amb aquest diari.

Ledezma comparteix presó amb Leopoldo López, pres des que es va entregar voluntàriament el 18 de febrer del 2014 i sotmès des de llavors a un procés judicial tan opac com ple d'incidències. López, exalcalde de Chacao i líder del partit Voluntat Popular, a qui Maduro acostuma a anomenar Monstruo de Ramo Verde, està acusat per la Fiscalia d'instigar els incidents que van sacsejar Veneçuela entre el febrer i el maig de l'any passat. De manera intermitent i imprevisible, López que va estudiar Dret a la Universitat de Harvard, és traslladat des de la presó al tribunal de Caracas per assistir a les audiències del seu cas. La jutgessa s'encarrega que res del que digui López transcendeixi a l'opinió pública malgrat que es tracti d'un acte públic com és per llei un judici oral. A la sala no s'admeten ni periodistes ni representants diplomàtics ni es poden prendre notes. A més, els equips electrònics són confiscats a l'entrada.

Molt pitjor són les seves circumstàncies a la presó. En una entrevista manuscrita filtrada a través de la presó amb EL PAÍS, López explicava que havia passat els primers sis mesos de tancament en total aïllament i descrivia així la seva situació: “Les converses amb la meva defensa es graven. Llegeixen i confisquen la meva correspondència de manera arbitrària, hem estat víctimes de requises violentes per part de comandos d'intel·ligència militar, han llançat excrements humans dins de les nostres cel·les i en tot moment ens graven directament o clandestinament”.

L'ONG veneçolana Foro Penal calcula que actualment hi ha 102 persones que compleixen condemna o estan sent processades per casos relacionats amb la violència política. També denuncia les arbitrarietats judicials que es duen a terme. A la defensa de López no se li ha permès fins ara presentar els seus testimonis. En el cas de Rodolfo González, de 64 anys, trobat mort a la seva cel·la el passat dia 13 i també acusat d'organitzar les protestes del 2014, l'única prova en contra seva provenia d'un testimoni anònim. El règim anomena a aquests delators “patriotes cooperants”.