Selecciona Edició
Connecta’t

Les amenaces de BCN World

Un informe de la Generalitat adverteix de l'impacte del macrocomplex a la zona i de la pressió sobre l'aigua i la contaminació

Terrenys entre Port Aventura i el mar, on podria instal·lar-se Barcelona World.
Terrenys entre Port Aventura i el mar, on podria instal·lar-se Barcelona World.

La Generalitat té des del mes de gener passat els documents d'objectius i diagnòstic del pla director urbanístic (PDU) que regirà el Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou (CRT), on se situarà BCN World. Els documents, encarregats a la consultora de sostenibilitat Lavola, avaluen els riscos que comporten a la zona la construcció del recinte que acollirà un conjunt d'hotels de luxe, comerços i casinos. L'informe, al qual ha tingut accés EL PAÍS, classifica la rellevància dels impactes en baixa, mitjana i alta, cosa que permet marcar d'una forma clara on haurà de posar el focus la Generalitat en la regulació de l'àmbit del centre de joc, que partia amb una expectativa de deu milions de visitants anuals, i sobre la resta de parcel·les, de les quals quedarà fora BCN World, però en què també es preveu un augment considerable de l'edificació per construir fins a 4.000 habitatges o hotels.

Impacte sobre el cicle de l'aigua. És un dels àmbits d'anàlisis que té més advertiments per la rellevància de l'impacte. S'adverteix del risc de la contaminació marina a causa de l'augment de volum de producció d'aigües residuals. Però també s'alerta que incrementar el consum d'aigua pot representar un alt risc per a la capacitat dels aqüífers, ja que augmentarà la captació d'aigua d'aquests i creixerà la probabilitat de contaminació. Lavola remarca que s'haurà d'analitzar el règim estacional dels usos previstos per determinar els períodes de demanda punta i redimensionar els sistemes de distribució i de control actuals. I assegura que és necessària una actualització de les infraestructures de sanejament perquè “actualment ja es troben al límit de la seva capacitat”.

Impacte paisatgístic de les noves construccions. Segons l'estudi, és un dels principals riscos vinculats a l'edificabilitat prevista pel PDU, que preveu edificis de fins a 90 metres d'altura per acolir els hotels i els casinos on se centrarà l'activitat, i la construcció de fins a 4.000 pisos.

Qualitat de l'aire. Hi haurà més mobilitat, cosa que provocarà més contaminació. L'increment de l'edificabilitat produirà el mateix impacte. Respecte a la contaminació atmosfèrica es considera que les repercussions de construir unes instal·lacions com les que es proposen poden afectar tant la contaminació acústica com la lluminosa. Lavola dóna per fet que s'hauran de construir instal·lacions noves de subministrament energètic i de telecomunicacions. La Generalitat també ha plantejat davant el Ministeri d'Indústria la construcció d'una subestació elèctrica, anomenada BCN World, que de moment ha estat descartada i no figura en les inversions previstes.

Pressió sobre la Sèquia Major. Es tracta d'un espai natural protegit i l'àrea d'interès faunístic principal de la zona. El treball adverteix que s'hauran d'analitzar els possibles impactes indirectes, a causa de l'augment de pas de gent per la zona. “La seva ubicació aïllada respecte a altres espais naturals protegits la fan més vulnerable al desenvolupament del PDU i els seus usos previstos”, assenyala l'informe.

Efectes socioeconòmics. CiU i PSC han defensat el projecte al·ludint a la necessitat de rebaixar l'atur a la zona de la Costa Daurada. L'anàlisi de la consultora avisa que s'haurà de tenir en compte aquest presumpte impacte sobre la zona, especialment en el que fa referència a un increment de la pressió sobre els serveis i els equipaments de la zona.

Risc químic. La proximitat del polígon petroquímic de Tarragona és una qüestió que cal tenir en compte, si bé l'informe posa de manifest que el CRT quedaria fora de les zones de protecció existents.

Ocupació de sòl. La consultora posa l'accent en l'alteració de la topografia produïda pels moviments de terra i en el risc que la urbanització del sector posi fi a la fragmentació i l'empobriment de les “taques forestals” existents, que perdrien la seva funcionalitat actual.