Selecciona Edició
Connecta’t

Molts nervis i poc futbol

El Deportivo empata sense gols amb l'Espanyol i deixa passar l'oportunitat de distanciar-se dels seus rivals

Héctor Moreno disputa la pilota amb Oriol Riera.
Héctor Moreno disputa la pilota amb Oriol Riera. EFE

En una jornada en la qual els resultats en altres escenaris ajudaven el Deportivo a fer un salt, no va passar de l'empat davant un Espanyol disminuït, orfe de Sergio García i sense més estretors a la taula. L'equip de Víctor Fernández va defraudar perquè a més se'n va anar del partit amb un mal gust de boca, amb la llosa d'uns deu últims minuts que van mostrar un equip decaigut, incapaç de buscar el gol del triomf, afortunat fins i tot perquè els catalans no s'enduguessin la victòria.

DEPORTIVO, 0 - ESPANYOL, 0

Deportivo: Fabricio; Juanfran, Lopo, Sidnei, Luisinho; Álex Bergantiños (Juan Domínguez, m. 76), Borges; Lucas Pérez, Cavaleiro, Luis Fariña (Salomao, m. 58); i Oriol Riera (Toché, m. 67). No utilitzats: Lux, M. Pablo, Insua i José Rodríguez.

Espanyol: Casilla; Arbilla, Álvaro, Héctor Moreno, Duarte; Lucas Vázquez, Javi López, Cañas (Muntanyès, m. 70), Víctor Sánchez, Salva Sevilla (Felipe Mattioni, m. 78); i Caicedo (Stuani, m. 54). No utilitzats: Pau López, Colotto, Fuentes i Víctor Álvarez.

Àrbitre: Teixeira Vitienes. Va amonestar Lopo, Sidnei, Borges, Álex Bergantiños, Víctor Sánchez, Javi López, Duarte, Álvaro.

Riazor. 19.957 espectadors.

El festival de la seva última compareixença a Riazor va tenir pes en el desplegament del Deportivo, que es va tancar més del que acostuma a fer, atent a guardar-se i sense exposar tant en una pressió avançada. L'entrenador de l'equip gallec es va cuidar que els seus nois s'ajuntessin amb prou feines vint metres darrere de la pilota quan la perdien i el partit no va resultar gens florit, es va travar entre imprecisions i interrupcions. Va avançar amb prudència perquè el Deportivo es va cuidar de transitar entre passades de seguretat i no propiciar contraatacs i l'Espanyol va optar per cobrir l'absència de Sergio García agregant un migcampista, idea que no va abandonar ni tan sols amb l'entrada a Stuani, habitual en la segona línia, però en aquesta ocasió, referència atacant durant gairebé mig partit.

L'abisme va demanar prudència al Deportivo, però va acabar exhaust. Va intentar edificar sense saltar-se passos i va propiciar amb aquesta estratègia la defensa del rival. Va buscar Fariña i Lucas Pérez, però va trobar Cavaleiro, que sempre apareix, però no és clar que ho faci on cal. Que la pilota passés per ell i no per Fariña alertava sobre una falta de claredat que va ser estigma esportivista durant llargs minuts. Sense estar a punt físicament, l'argentí ofereix un punt diferencial que sempre s'agraeix en partits tan tancats, va buscar alguna sortida davant del jeroglífic que tenia davant, però va semblar desconnectat, com Lucas, que no va acabar de trobar-se còmode quan va haver d'evolucionar caigut al costat. L'única vegada que va aconseguir enllaçar una paret amb Fariña van generar una opció de gol. Però no va haver-hi continuïtat en aquesta via i l'Espanyol no va patir, es va agrupar amb ofici i encara que no va trobar la profunditat fins al final va saber gestionar el partit i sembrar alarmes a pilota parada.

Quan faltaven dos minuts pel final un grup d'afeccionats es van alçar per demanar a plens pulmons la dimissió del president Tino Fernández

En un partit de zero a zero la recerca d'alternatives va enfortir l'Espanyol. Va entrar Salomao, inèdit per lesió des de fa més d'un any, es va ajuntar a la línia de banda i amb dues carreres va semblar imprimir una altra velocitat per a un partit massa aturat. Montañés li va donar un punt més a l'Espanyol, que necessitava ruptura si es volia endur els punts. Els va poder trobar pel camí pel qual ja anticipava problemes per al Deportivo, un córner perllongat al primer pal amb una clamorosa falta sobre Lopo va acabar als peus de Javi López, que va estampar la pilota al travesser. La por va travessar Riazor com una daga, l'Espanyol va sentir que després de vuitanta minuts de contenció el partit podia ser seu.

Arbilla intenta arrabassar la pilota a Fariña. ampliar foto
Arbilla intenta arrabassar la pilota a Fariña. EFE

Quan faltaven dos minuts pel final, amb el Deportivo contra les cordes, mentre l'Espanyol es preparava per executar una lliure directa amb la qual podia tancar bona part de les opcions de salvació del seu rival, un grup d'afeccionats des de la graderia que ocupen habitualment els Riazor Blues, buida per decisió pròpia, es van aixecar per demanar a plens pulmons la dimissió del president Tino Fernández. Els van fer callar, per les xiulades de la majoria de l'estadi. “No era el millor ambient per jugar”, va resumir Víctor Fernández, a qui tampoc se li escapa un altre detall: “Nosaltres hem de resoldre els problemes que hi ha dins del camp”. Pressió, nervis, el silenci i els retrets a la llotja del sector que més anima l'equip, la contestació de la resta d'afeccionats que creuen que el focus ha d'estar en el futbol, i l'absència d'aquest sobre la gespa. Si quan acabi el campionat el Deportivo segueix a Primera l'empresa haurà estat titànica.