Selecciona Edició
Connecta’t

La segona vida de les urnes del 9-N

El Moianès vota a favor de crear una nova comarca catalana

Cues per votar a la consulta.
Cues per votar a la consulta.

Pepe Albert Bosch i els seus amics de Sant Quirze de Safaja s'han reunit a l'ajuntament d'aquest bucòlic poble de 640 habitants. Se'ls nota alegres, han begut uns gintònics de més després d'una multitudinària calçotada organitzada pels veïns d'aquest municipi del Vallès Oriental. Acabada la calçotada, Bosch, Glòria Ardenui -la seva dona- i un altre matrimoni s'han acostat al consistori per votar en un referèndum molt especial: Ha de formar part Sant Quirze d'una nova comarca, el Moianès? Bosch i Ardenui tenen clar que s'ha de crear la 42a comarca de Catalunya. La diferència entre els dos rau en les raons: mentre Ardenui creu que es tracta de fer més àgil l'administració dels deu municipis del Moianès, Bosch assegura que ell dóna suport al canvi per la mateixa lògica que dóna suport a la independència de Catalunya: “Es tracta de gestionar els teus diners, de ser amo del teu destí”.

“No facis cas del meu marit, això no té res a veure amb la independència”, insisteix Ardenui. Bosch replica que en el moment actual, tota iniciativa ciutadana que suposi un canvi, té alguna cosa a veure amb el canvi per aconseguir ser un nou estat. L'únic punt en comú visible amb el procés sobiranista eren les urnes, que eren les mateixes que van ser utilitzades en aquests pobles a la consulta del 9-N. L'alcalde de Sant Quirze de Safaja, Ramon Banús, fa acte de presència a les 18 h per presenciar el recompte parcial de vots. Banús, de CiU, confirma que la consulta té poc a veure amb la independència. Les seves raons són més prosaiques: els deu municipis del territori del Moianès estan dividits en tres comarques: Osona, el Bages i el Vallès Oriental. La llei estatal de racionalització de l'administració local va suprimir el desembre del 2014 el consorci que aglutinava administrativament aquestes poblacions. La solució per mantenir i millor els serveis que gestionava el consorci és crear un nou consell comarcal, segons els deu alcaldes. “Sent comarca, i creant un consell comarcal, aconseguirem una millor gestió del transport escolar, que ara està fragmentat. I podrem mancomunar serveis municipals, sobretot la recollida d'escombraries”, diu Banús.

Dins l'ajuntament, Marta Hierro truca per telèfon al seu fill perquè s'acosti a votar pel . Tothom es coneix i sembla que donen per fet que votaran el mateix. “És normal que els partidaris de ser comarca ens mobilitzem més. Som els que volem el canvi”, explica Hierro. La participació va ser del 47,3%, d'un total de 10.840 ciutadans cridats a les urnes. El va guanyar als deu municipis amb un suport global del 80,4%. Els menors d'entre 16 i 18 anys també hi podien participar tot i que aquesta franja d'edat va ser poc activa a la consulta, segons les opinions recollides a les meses electorals de Moià, Castellterçol, Castellcir i Sant Quirze.

Deu consultes per esquivar el TC

El resultat del referèndum no és vinculant però la Generalitat, CiU i ERC s'han compromès a acatar la decisió i fer-la efectiva al Parlament. La votació es va poder celebrar malgrat el veto del Tribunal Constitucional a un article de la Llei de Consultes catalana que permet les consultes populars supramunicipals. La manera d'esquivar el veto, segons els organitzadors, ha estat convocar deu processos participatius diferents, un per municipi, doncs els ajuntaments sí que tenen potestat legal per convocar consultes ciutadanes que afectin el seu municipi.

A Can sala, un bar de Castellcir, un nombrós grup d'homes es reuneixen per fer unes partides de botifarra. Dos jugadors admeten haver votat pel no. Ramon i Fernando són contraris a la creació de la nova comarca per tres raons: perquè no hi ha hagut prou informació sobre les desavantatges de crear la nova comarca, perquè desconeixen com s'elegiran els òrgans de poder del consell comarcal i pel nom de la comarca. Ramon i Fernando són veïns de Castellterçol, el poble natal d'Enric Prat de la Riba, que ha mantingut una rivalitat històrica amb Moià, la capital i poble natal de Rafael Casanova. Anna Palou, periodista de la zona, confirma que la principal raó dels vots del no a Castellterçol són aquestes renyines històriques. Nati és una jubilada que ha votat pel malgrat les desigualtats que assegura que pateixen a Castellterçol: “Aquí no tenim ni bombers ni ambulància. Si els necessitem, han de venir de Moià”. Castellterçol té una població de 2.400 habitants i és a 7 quilòmetres de Moià.

Un més per repartir

De nou a Cansa Sala, Pere Martínez m'enumera les seves raons per haver votat a favor de la nova comarca: “Sense el consorci, per cobrar el susbsidi d'atur hem d'anar a Manresa o a Barcelona. I per a d'altres ajudes, o per als cursos de formació laboral, el mateix”. Al seu costat, una dona afegeix que Castellcir forma part del Vallès Oriental però l'escola depèn del Bages, amb tots els inconvenients burocràtics que això suposa.

A la seu del consorci del Moianès, on s'ha establert l'organització de la iniciativa, Sebastià Padrissa admet que per ell, el Moianès ha de ser comarca “perquè és una exigència política històrica. Administrativament no canviarà gaire. Tindrem els mateixos hospitals, bombers, etcètera. Però podrem gestionar millor l'oferta laboral per als aturats, la política de turisme i comercial”. Els alcaldes asseguren que crear un nou ens administratiu no costarà més als ciutadans: “La caixa central per als consells comarcals serà la mateixa, la diferència és que s'haurà de repartit amb un més”, segons Banús.

MÉS INFORMACIÓ